Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
ordi
Luigi Rignanese (cc-by-nc)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 50 a 100 cm d’alçària, d’arrel fibrosa, de tiges robustes, de fulles allargades i auriculades i d’espigues amb llargues arestes i amb sis rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Conegut des de temps molt antic, és un dels cereals més important, i és conreat sobretot a les regions temperades de l’hemisferi nord L’ordi és un dels principals aliments del bestiar i és la base de la fabricació de la cervesa i altres begudes alcohòliques, i de diversos productes alimentaris En la composició hi ha un 70% de glúcids, 12% d’aigua, 10% de pròtids, 4,4% de cellulosa, 2,1% de minerals i 1,5% de lípids És emprat en dietètics, en la preparació de la malta i la cervesa i, torrat, com a succedani del cafè Els grans pelats, desproveïts de germen, polits i arrodonits, constitueixen l…
plantatge
© MC
Botànica
Gènere d’herbes o mates, de la família de les plantaginàcies, de fulles simples, sovint en roseta basal, de flors petites, brunes o verdoses, tetràmeres, ajuntades en espigues denses i de fruits en pixidi.
El plantatge coronat Pcoronopus és més conegut amb el nom de cervina El plantatge de ca o matafoc Psempervirens és una mata de 10 a 40 cm d’alçària, de fulles linears oposades i d’espigues ovoides es fa en vores de camins, marges de conreus, erms, etc El plantatge gros o de fulla ampla Pmajor és una herba perenne, de fulles ovals, estretides en pecíol i en forma de roseta, i d’espiga llarga creix en sòls nitrogenats humits El plantatge lanceolat o de fulla estreta Planceolata és una herba perenne, de fulles lanceolades en roseta i d’espiga curta habita prats, llocs herbosos, marges…
licopodials
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que aparegué durant el Silurià, però que actualment resta reduït a la família de les licopodiàcies.
Són plantes herbàcies o sufruticoses, de branques allargades i de fulles petites no ligulades, homospòriques, amb els esporangis situats a l’axilla de les fulles, les quals són agrupades en espigues, i de protallus subterrani, sapròfit o micorrízic
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
cimbidi
Botànica
Nom donat a diverses espècies del gènere Cymbidium
, de la família de les orquidàcies, originàries de les regions tropicals d’Àsia, des de l’Himàlaia fins a la Xina, el Japó i Austràlia, generalment epífites, que es cultiven com a ornamentals per les seves flors peculiars amb combinacions de colors molt diverses.
Les flors mesuren entre 2 i 14 cm de diàmetre i surten solitàries o en grups de fins a 40, en espigues rectes o arquejades de fins a 1 m de llargada La majoria de cimbidis són espècies híbrides molt rústiques i en regions temperades litorals poden viure bé en un jardí a l’ombra És el gènere d’orquídia més cultivat arreu del món
araliàcies
Botànica
Família d’umbel·liflores integrada per unes 660 espècies de plantes, quasi sempre llenyoses, a vegades enfiladisses i amb arrels adventícies, pròpies sobretot de països càlids.
Presenten fulles generalment esparses i proveïdes d’estípules flors agrupades en umbelles, espigues o glomèruls i fruit bacciforme o drupaci Els extractes d’algunes araliàcies s’usen com a tònics d’altres espècies són molt apreciades com a plantes d’interior, entre les quals destaquen l’aràlia del Japó Fatsia japonica , l’aràlia papirífera Tetrapanax papyriferus , l’heura Hedera helix Al ginseng Panax schinseng se li atribueixen poders rejovenidors i afrodisíacs
bromeliàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per uns 50 gèneres que apleguen unes 2.000 espècies de plantes herbàcies, sovint epifítiques, pròpies de l’Amèrica intertropical.
Presenten una tija poc desenvolupada i fulles en roseta moltes posseeixen òrgans per a retenir l’aigua de pluja o absorbir la humitat atmosfèrica, alhora que les arrels experimenten una regressió les flors, generalment actinomorfes, són trímeres, heteroclamídies, gairebé sempre hermafrodites i disposades en espigues o en panícules el fruit és en baia o en càpsula Algunes bromeliàcies tenen una gran importància, com és ara l’ananàs Ananas comosus
cúrcuma
Botànica
Alimentació
Gènere de plantes, de la família de les zingiberàcies, amb una cinquantena d’espècies pròpies sobretot de l’Àsia tropical, de les quals la Curcuma longa és extensament conreada a l’Índia i a altres regions càlides.
Tenen un rizoma ample, fulles oblongues o ellíptiques de 30 a 40 cm de llarg i de 10 a 20 cm d’ample, i flors de color groc pàllid reunides en espigues Els rizomes forneixen un tint i l’espècia del mateix nom, molt aromàtica, de sabor picant i amarg, que és utilitzada per aromatitzar i acolorir la mostassa, formatges, conserves, etc És un dels principals components del curri
mimosàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per arbres, arbusts o rarament herbes, de fulles generalment bipinnaticompostes, proveïdes d’estípules foliàcies o espinoses, i sovint reemplaçades per fil·lodis.
Tenen flors petites, agrupades en espigues o glomèruls, sovint unisexuals per avortament, habitualment pentàmeres, d’androceu haplostèmon, diplostèmon o poliandre, i de gineceu súper Els fruits són en llegum Consta d’unes 2 000 espècies, exclusivament tropicals i subtropicals Mimosàcies més destacades Acacia sp acàcia Acacia baileyana i espècies afins mimosa Acacia cultriformis acàcia de ganivet Acacia farnesiana aromer Acacia horrida aromer hòrrid Albizia sp albízia Cassia sp senet Cassia acutifolia senet d’Alexandria Cassia angustifolia senet de l’Índia Cassia fistula canyafístula Hymenaea…
càrex
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.
Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina