Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
escrofulariàcies
Botànica
Família de l’ordre de les personades constituïda per plantes quasi sempre herbàcies, amb flors hermafrodites, zigomorfes, de corol·la gamopètala, normalment quinquelobulada o bilabiada, i ovari súper bilocular, i amb fruits generalment capsulars, amb moltes llavors.
Consta de més de 2500 espècies esteses per tot el món Escrofulariàcies més destacades Antirrhinum asarina asarina Antirrhinum majus conillets , boca de conill, boca de dragó, cans, gossos, vedells Antirrhinum molle gatolins Calceolaria sp calceolària Celsia balearica trepó mascle Digitalis sp digital Digitalis lutea digital groga Digitalis obscura manxiuleta Digitalis ourourea digital purpúria, didalera Digitalis purpurea, ssp dubia didals Euphrasia sp eufràsia Gratiola officinalis gracíola Linaria sp linària Linaria cymbalaria picardia Linaria mino matacabrit Linaria triphylla coloma…
aponogetonàcies
Botànica
Família d’helobials integrada per una quarantena d’espècies pertanyents totes al gènere Aponogeton, esteses per les regions tropicals i subtropicals de l’antic continent.
Són plantes aquàtiques de rizoma tuberós, fulles flotants o submergides, i flors hermafrodites agrupades en inflorescències emergents i fruit bacciforme
euforbiàcies
Botànica
Família de l’ordre de les tricoccals integrada per unes 8.000 espècies d’arbres, arbusts o herbes d’hàbit molt divers i sovint amb làtex, esteses per tot el món.
Tenen fulles simples, flors unisexuals, generalment disposades en inflorescències complexes, i fruits sovint en càpsula trilocular Euforbiàcies més destacades Chrozophora tinctoria tornassol Codiaeum variegatum cròton Euphorbia sp eufòrbia , lleteresa, lletera, lleterola Euohorbia characias lleteresa xera Euphorbia dendroides lleterassa Euphorbia lathyris cagamuja Hevea brasiliensis hevea Manihot glaziovii maniot Manihot utilissima mandioca Mercurialis sp mercurial , malcoratge Mercurialis annua melcoratge Mercurialis perennis melcoratge de bosc Ricinus communis ricí
bleda borda
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies, generalment perenne, de tiges ajagudes i esteses radialment, de 30 a 80 cm, fulles lleugerament carnoses i flors agrupades en panícula de glomèruls.
Viu espontània als terrenys salabrosos litorals i de l’interior
cardó de paraire
Cardó de paraire
2016 Zoya Akulova (cc-by-nc)
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les dipsacàcies, semblant al cardó però més petita i gairebé sense agullons, amb capítols de 4 a 6 cm, palletes rígides i bràctees rectes i esteses.
Viu també subespontani, sobretot al Vallès
lliri
Lliri
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les iridàcies, de rizoma sovint molt desenvolupat, de fulles allargades, generalment ensiformes, de flors amb el periant amb sis divisions, les tres externes esteses o reflexes i les tres internes dretes, i de fruits capsulars.
Hi ha espècies espontànies i de jardí El lliri blau Igermanica , també anomenat grejol o sort , de 40 a 80 cm i de flors d’un blau violaci, és molt comú en jardins El lliri de dol o franciscà Isusiana , de 30 a 50 cm i de flors de color gris moradenc amb taques negroses, és oriünd de Pèrsia El lliri de Florència o d’olor Iflorentina , de 40 a 80 cm i de flors blanques o blavisses, molt oloroses, és originari d’Aràbia El lliri groc o coltell groc I pseudacorus , de 40 a 100 cm i de flors grogues, es fa en marjals o a la vora de l’aigua, a tot Europa El lliri pudent Ifoetidissima , de…
càrtam
Botànica
Gènere de plantes herbàcies anuals, de la família de les compostes, que comprèn unes 20 espècies esteses des de les illes Canàries fins a l’Àsia central, amb fulles alternes, quasi sempre espinoses, i flors generalment grogues agrupades en capítols profusament bracteats.
L’espècie anomenada alasflor C tinctorius és una planta d’importància econòmica els florons serveixen com a substitut del safrà, els capítols, per a fer tints, i de les llavors hom extreu un oli amb moltes aplicacions És conreada extensament a les zones càlides o temperades els principals productors són l’Índia i els EUA El seu conreu havia estat molt estès als Països Catalans, però actualment resta limitat a algunes àrees marítimes del País Valencià i de la regió de Tortosa
flor de neu
flor de neu
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 5 a 20 cm d’alçària, més o menys llanosa i blanquinosa, de fulles alternes i estretament lanceolades, i que fa de 2 a 10 capítols envoltats de 5 a 9 fulles involucrals molt tomentoses, esteses en estel.
Es fa en prats, pedregars i roquissars d’alta muntanya Sovint és adoptat com a símbol del muntanyisme, de l’alpinisme i de la conservació de la natura