Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
gineceu
Botànica
Conjunt dels òrgans femenins de la flor.
Si els carpels són independents, és apocàrpic , i si són soldats, sincàrpic Constitueix el verticil floral més intern
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
cànem indi
cànnabis o cànem indi
© U.S. Drug Enforcement Administration
Botànica
Varietat del cànem, conreada i també espontània, pròpia de l’Índia oriental, Pèrsia, EUA, Amèrica Central, etc.
Conté en les fulles i sobretot en els brots florals femenins, apelagosos, una quantitat especialment elevada sobretot en cultivars conreades a l’Índia d’una secreció resinosa rica en cannabinol i tetrahidrocannabinol entre altres alcaloides i essències A partir d'aquesta resina i de les fulles hom obté una droga de propietats narcòtiques, euforitzants i allucinògenes, coneguda amb diversos noms i, més genèricament, amb el de cànnabis
pteridòfits
Botànica
Divisió de plantes cormofítiques i arquegoniades que presenten alternança de generacions, amb predomini de la fase diploide.
El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals tropofilles Un…
briòfits
briòfits o molses
© Fototeca.cat
Botànica
Divisió de plantes arquegoniades caracteritzades perquè tenen la generació esporofítica unida a la gametofítica i normalment paràsita d’aquesta darrera.
Comprèn les plantes autotròfiques terrestres més simples, privades encara de diferenciacions conductores o molt poc diferenciades en aquest sentit L’aigua ha d’arribar a les cèllules assimiladores principalment per impregnació i difusió, i per això aquestes plantes són de mida petita, des d’1 o 2 mm fins a uns 10 o 15 cm, en general, i fins a 60 cm d’alçària com a màxim Generalment hom els distribueix en tres classes antocerotòpsids 100 espècies, hepàtiques 9 000 espècies i molses 14 500 espècies Les espores, isòspores i haploides, generalment verdes, són dispersades pel vent i germinen tot…
gitonogàmia
Botànica
Tipus d’autogàmia en què els gàmetes femenins d’un pistil d’una flor són fecundats per gàmetes masculins procedents de pol·len d’una altra flor de la mateixa planta.
dioècia
Botànica
Fenomen propi de les espècies de plantes dioiques que constitueix el grau més avançat de diversificació sexual, amb una gran diferència entre els individus masculins i femenins, cadascun dels quals produeix llurs gàmetes específics.
araucariàcies
Botànica
Família de pinals integrada per una trentena d’espècies d’arbres de fulles aciculars o més o menys lanceolades, amb aparells reproductors masculins i femenins en forma d’estròbil (pinya) que sustenten estams amb 5-19 sacs pol·línics, i carpels amb un sol primordi seminal.
Els dos únics gèneres de què consta són Agathis , els agatis d’Oceania i del sud-est asiàtic, i Araucaria , les araucàries de l’Amèrica del Sud i d’Oceania
vern pilós
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les betulàcies, de fins a 10 m d’alt, monoic, d’escorça llisa, de brots pubescents o tomentosos, de fulles ovades agudes, serrades, puberulentes o tomentoses en el revers, caduques, i de flors unisexuals en aments, els masculins cilíndrics i els femenins ovoides.
Propi de l’Europa central i septentrional, és plantat a vegades en jardins