Resultats de la cerca

Es fa en salobrars, a l’Europa meridional

Prové de l’Amèrica del Sud i és conreat com a ornamental també és naturalitzat a les contrades més càlides de la regió mediterrània

És una espècie molt rústica es reprodueix fàcilment de llavor i té un creixement molt ràpid, ja que floreix i fructifica el mateix any que germina

La coronilla boscana C emerus té les flors grosses i el fruit llarg 50-110 mm és submediterrània i viu a la muntanya mitjana La coronilla escorpioide dita tamé banya de cabra C scorpioides , herba anual, fa fruits corbs 20-60 mm i té, excepcionalment, les fulles simples o trifoliades creix sobretot en terres de conreu La coronilla glauca C glauca , de fruits curts 10-40 mm, és un arbust baix, d’un verd blavenc, sovint conreat com a ornamental La coronilla júncia C juncea , poc fullosa i de branques amb aspecte de jonc, fa fruits mitjans 10-50 mm viu a la terra…

Les cianelles són freqüents en les cèllules d’alguns cloròfits, i havien estat confoses inicialment amb cloroplasts Però llur composició en pigments, que els dóna una coloració glauca grisosa, i llur independència genètica permeten de reconèixer-les com a algues blaves

Entre les principals cal esmentar la floridura blanca Mucor mucedo , que ataca sobretot la fruita, la floridura glauca Penicillium glaucum , que es fa sobre el formatge, la floridura negra Rhizopus nigricans , que creix sobre el pa i altres aliments, i la floridura verda Penicillium digitatum , que es fa principalment en les taronges i les llimones

Comprèn unes 2300 espècies, naturals de les zones càlides i temperades Solanàcies més destacades Atropa belladonna belladona Capsicum annum pebrotera , pebroter Capsicum annum varietats picants bitxo , nyora , pebrina, pebrot coent pebrot picant, vitet Cestrum parqui cèstrum parqui Cyphomandra betacea cifomandra Datura arborea trompetes Datura stramonium herba talpera , estramoni Hyoscyamus sp jusquiam Hyoscyamus albus jusquiam blanc Hyoscyamus niger jusquiam negre Lycium europaeum arç de tanques , cambronera, ullastre d’ase Lycium intricatum arç intricat Lycopersicum esculentum tomaquera ,…

Són arbres de capçada molt grossa, de figura cònica El cedre de l’Himalàiai C deodara , de cimall corbat i rames pèndules, ultrapassa sovint els 50 m Bé que natural de l’Himàlaia i de l’Afganistan, és plantat a l’Europa meridional per a l’obtenció de fusta i com a ornamental El cedre de l’Atles Pinya de cedre © Xevi Varela C atlantica ateny uns 40 m d’alçària i té una coloració glauca o d’un verd blavós Espontani a les muntanyes del nord d’Àfrica entre els 1 200 i 2 000 m d’altitud, és conreat en alguns països meridionals d’Europa en règim forestal o jardiner El cedre del…

La família és cosmopolita, però amb més representants a les regions àrides, i consta d’unes 1400 espècies, la majoria de les quals són halòfiles o nitròfiles Quenopodiàcies més destacades Arthrocnemum glaucum salicòrnia glauca , sosa dura Atriplex halimus salat blanc Atriplex hortensis armoll Beta vulgaris var cicla bleda , bledera Beta vulgaris var rapa bleda-rave , remolatxa  Beta vulgaris var maritima bleda borda , bleda boscana Camphorosma monspeliaca camforada   Chenopodium sp   blet , quenopodi  Chenopodium album   blet blanc  Chenopodium ambrosioides   te bord  …

Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela  Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…