Resultats de la cerca

Les tràquees poden atènyer uns quants metres de llargària i pràcticament només es troben en les angiospermes

Pot atènyer una gran llargària, és revestit per la intina i a les angiospermes conté, en la part terminal, el nucli vegetatiu i el nucli generatiu, el qual es divideix en dos nuclis espermàtics

Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum

De tija verda, prima, glabra, que ateny una alçària de 100 a 180 cm, de fulles verdes, grosses, d’uns 50 cm de llargària i uns 25 cm d’amplària, i de flors agrupades en espiga terminal laxa, de color vermell o rosa, menys les de la varietat coccinea , que són escarlates clapades de groc En jardineria hom en conrea només varietats híbrides, per la coloració del fullatge i per la grandor, l’abundància i l’esclat de les flors

De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada per a fer…

Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…

L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…

Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana