Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
tràquea
Botànica
Conjunt de vasos llenyosos oberts, allargats i disposats l’un darrere l’altre.
Les tràquees poden atènyer uns quants metres de llargària i pràcticament només es troben en les angiospermes
tub pol·línic
Botànica
Evaginació tubular del contingut del gra de pol·len, que es forma en germinar aquest en l’estigma.
Pot atènyer una gran llargària, és revestit per la intina i a les angiospermes conté, en la part terminal, el nucli vegetatiu i el nucli generatiu, el qual es divideix en dos nuclis espermàtics
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
canya d’Índia

Flor de la canya d’Índia
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cannàcies, oriünda d’Amèrica Central.
De tija verda, prima, glabra, que ateny una alçària de 100 a 180 cm, de fulles verdes, grosses, d’uns 50 cm de llargària i uns 25 cm d’amplària, i de flors agrupades en espiga terminal laxa, de color vermell o rosa, menys les de la varietat coccinea , que són escarlates clapades de groc En jardineria hom en conrea només varietats híbrides, per la coloració del fullatge i per la grandor, l’abundància i l’esclat de les flors
avet
Avet grec
© C.I.C-Moià
Botànica
Tecnologia
Arbre monoic de capçalera cònica de la família de les pinàcies.
De gran port pot arribar als 60 m d’alçària, té les branques perpendiculars al tronc les fulles són linears, retuses, verdes i lluents pel dret i amb dues ratlles blanquinoses pel revers, pectinades en un sol pla al llarg de la tija i tot l’any verdes Les pinyes, dretes i verdes, es desfan a la maturitat La fusta d’avet és blanquinosa, blana i poc resistent És molt emprada, per tal com és fàcil de treballar i els troncs són llargs, rectes i llisos Hom en fa tambors i posts de gran llargària, pals de les línies elèctriques i telegràfiques, pals de vaixell, etc També és utilitzada per a fer…
silícula
Botànica
Síliqua curta, de llargària no superior a tres vegades l’amplària.
conduplicat | conduplicada
Botànica
Dit de la fulla, el pètal, el cotilèdon, plegats en doble en el sentit de la llargària.
pi
Pi pinyer
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres perennifolis, de la família de les pinàcies, de fulles aciculars (agulles), reunides en grups de 2 a 5, sobre un braquiblast.
Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…
dàtil

Dàtils
© Jordi Farres - Fotolia.com
Botànica
Fruit en baia de la palmera datilera (Phoenix dactylifera), de forma el·lipsoidal prolongada, d’uns quatre centímetres de llargària per dos d’amplada.
L’epicarpi és de color groc, i el mesocarpi, blanquinós i comestible, tant fresc com confitat és ric en sucre, fibra, calci i fòsfor L’endocarpi és dur, cilíndric, i té un solc longitudinal N'hi ha nombroses varietats, agrupades en dos tipus bàsics els dàtils grossos, blancs i sucrosos, i els petits, secs i amb poc sucre Per dessecació i mòlta hom n'obté farina Són la base de l’alimentació en els estats productors, com l’Aràbia Saudita, Egipte, Líbia, l’Iran i l’Iraq A causa de les temperatures poc tropicals, la producció de dàtils als Països Catalans ocupa una àrea més…
clavell muntanyenc

Clavell muntanyenc
Tommy Andriollo (CC BY-SA)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de tiges glabres, que arriben a fer fins a 50 cm de llargària, i fulles linears acuminades.
Fa glomèruls terminals de flors pentàmeres, purpurines, amb el calicle tan llarg com la meitat del calze i amb els pètals dentats Creix als pasturatges pirinencs i a l’Europa mitjana