Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
sajolida de jardí
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual, de la família de les labiades, de 10 a 25 cm d’alçada, puberulenta, amb fulles linears o estretament lanceolades, de color verd cendrós, i amb flors blanques, rosades o liles, arranjades en verticil·lastres distants.
Pròpia de la regió mediterrània, hi és conreada com a planta aromàtica i oficinal Té els mateixos usos que la sajolida de bosc
espart bord
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 20 a 50 cm d’alçària, de rizoma esquamós, amb les fulles inferiors embeinadores i imbricades, i les altres junciformes acanalades i rígides.
Les flors, en grups de dues o tres, són soldades inferiorment en un tub cobert de pèls sedosos i embolcallades per una espata Creix en estepes i té els mateixos usos que l’espart
bàlsam de Tolú
Botànica
Farmàcia
Bàlsam obtingut de l’arbre Myroxylon balsamun
, papilionàcia de l’Amèrica Central; es presenta en forma de masses toves, sòlides i trencadisses, que s’estoven naturalment i adopten la forma del recipient que les conté.
Es aromàtic i de gust agradable, soluble en alcohol i insoluble en aigua, tot i que li comunica l’olor i el gust Els seus principis actius són els mateixos que els del bàlsam del Perú, però predominen l’àcid cinàmic i els components resinosos és emprat com a anticatarral en forma de xarop o de píndoles
Gregor Johann Mendel
Gregor Johann Mendel
Botànica
Botànic austríac.
Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la societat…
autòspora
Botànica
Espora immòbil, més petita que les cèl·lules vegetatives adultes, però amb els mateixos caràcters, formada per diverses espècies d’algues volvocals, per divisió interna de llurs cèl·lules, les quals actuen, doncs, com a esporangis.
Antoni Josep Cabanilles i Palop
Antoni Josep Cabanilles i Palop Gravat del llibre Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reyno de Valencia (1795-1797)
© Fototeca.cat
Botànica
Botànic.
Cursà estudis de filosofia a la Universitat de València i de teologia al collegi de la Companyia de Jesús de València i al de Gandia en aquest darrer es doctorà el 1766 S'establí de primer a Madrid, on, dissolta la Companyia de Jesús per Carles III, féu oposicions a càtedres tres vegades, sense èxit Anà després a Oviedo com a preceptor del fill de Teodomiro Caro de Briones, i en aquesta ciutat fou ordenat de sacerdot el 1772 El 1776 el duc de l’Infantado el trià com a preceptor dels seus fills, i un any després, quan el duc fou designat ambaixador a França, se n'anà amb ells a París, on restà…
botànica
Botànica
Part de la biologia que estudia els organismes vegetals.
També és anomenada fitologia La història de la botànica, i sobretot de la taxonomia, arrenca de temps molt antics Ja l’home del Paleolític degué assolir coneixements empírics sobre les propietats d’alguns vegetals comestibles, metzinosos, medicinals, indicadors del terreny, coneixements que en els agricultors neolítics havien d’anar acompanyats d’algunes nocions elementals de fisiologia germinació, influències de la temperatura i de la humitat, etc Els tractats botànics més antics que ens han pervingut són obres de caràcter pràctic dedicades a les plantes medicinals com les de Teofrast o…