Resultats de la cerca

Generalment presenta forma cilíndrica, prismàtica o esferoidal, pot anar unida a la seta per un nus o apòfisi, i consta d’un teixit estèril que forma la paret, a vegades proveït d’estomes, d’una capa esporògena, separada en alguns grups per un teixit aerífer, i d’una massa estèril central, la collumela

Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…

Estudiós sobretot de la morfologia de la flor, fou també un notable coneixedor de la flora dels Pirineus, en particular dels centrals, i estudià críticament l’herbari i la flora pirinenca de Lapeyrouse Fou catedràtic de la Universitat de Tolosa i director del Jardí Botànic

Professor de matèria mèdica i director del jardí botànic de Pisa 1555 i, des del 1592, metge de Climent VIII Descriví acuradament la morfologia de les flors i dels fruits en la seva obra De plantis libri XVI 1583, on introdueix una classificació basada en aquests caràcters Són notables els seus estudis sobre la circulació de la sang

Fundador de l’Institut de Biologia Vegetal de Breslau 1866 Fou un dels primers a afirmar que el citoplasma de les cèllules animals i el de les vegetals són idèntics Estudià sobretot la morfologia i el desenvolupament dels bacteris, que ell considerà vegetals i anomenà esquizomicets , i dels vegetals inferiors remarcà per primera vegada 1853 l’analogia estructural de bacteris i cianofícies

Féu expedicions botàniques al nord d’Àfrica, i els seus estudis més importants tracten de problemes de bioclimatologia, morfologia vegetal, paleobotànica i sistemàtica botànica Fundà a Montpeller el Centre d’Études Phytosociologiques et Écologiques, que d’ençà del 1979 porta el seu nom Les seves obres més conegudes són Les plantes fossiles dans leur rapport avec les végétaux vivants 1944 i Traité de Botanique 1960

Es destacà especialment amb els estudis sobre la morfologia i la filogènia de les plantes superiors, que foren determinants per a la creació d’una escola important de botànica sistemàtica a l’antiga URSS L’any 1942 donà a conèixer la seva primera versió de la classificació de les angiospermes, que, a partir de la segona edició en rus, fou traduïda a l’anglès amb el títol de Flowering Plants Origin and Dispersal 1969

Estudià a Tolosa, Perpinyà i Montpeller Es doctorà en ciències el 1942 Fou professor de botànica i de matèria mèdica a la Universitat de Montpeller 1946-75 i inspector principal de farmàcies 1951-59 És autor de nombrosos treballs sobre morfologia i anatomia vegetals, fisiologia, química vegetal, ecologia i fitosociologia, entre els quals destaquen especialment els dedicats al Vallespir, com ara L’homme et la vegetation dans le Haut Vallespir 1935 i Le sol et la végétation dans le Haut Vallespir Pyrénées Orientales 1942 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans des…