Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
dangeàrdia
Botànica
Estructura típica dels filaments dicariòtics del miceli dels ascomicets i dels basidiomicets.
És format per divisió dels dos nuclis de la cèllula terminal i repartiment dels quatre nuclis fills, de la manera següent els que procedeixen del nucli proximal resten separats per un septe, i un dels que procedeixen del nucli distal roman a la nova cèllula apical juntament amb un dels anteriors, i l’altre passa a la cèllula inferior per un diverticle lateral, l' uncínul o la fíbula , alhora que un altre septe el separa de la cèllula superior
traumatotaxi
Botànica
En les plantes, canvi de posició dels nuclis de les cèl·lules pròximes a una ferida.
tub pol·línic
Botànica
Evaginació tubular del contingut del gra de pol·len, que es forma en germinar aquest en l’estigma.
Pot atènyer una gran llargària, és revestit per la intina i a les angiospermes conté, en la part terminal, el nucli vegetatiu i el nucli generatiu, el qual es divideix en dos nuclis espermàtics
ascogènesi
Botànica
Procés propi dels ascomicets que condueix a la formació de l’asc.
Comprèn una reproducció sexual per tricogàmia i plasmogàmia i després una fase d’hifes ascògenes binucleades, al final de la qual es completa la unió dels nuclis, just abans de la constitució de l’esporangi anomenat asc
cenogàmeta
Botànica
Cenobi amb nombrosos nuclis del gametangi d’alguns ficomicets ( Mucor
), que no arriba a constituir gàmetes diferenciats.
sac embrional
Botànica
En les angiospermes, corpuscle de figura el·lipsoidal situat a l’interior de la nucel·la.
Primerament consta d’una sola cèllula, la qual es divideix tres vegades i origina vuit enèrgides Correspon al gametòfit femení i és homòleg successivament de la macròspora i del protallus dels pteridòfits heterosporis A l’extrem més pròxim al micròpil es troba l' ovocèllula , acompanyada de dues sinèrgides a l’extrem oposat es troben tres antípodes , i a la part central hi ha dos nuclis polars , que posteriorment s’uneixen en un nucli secundari
dicari
Botànica
Disposició que adopten en juxtaposar-se els dos nuclis dels gàmetes després de la plasmogàmia en les hifes dels micelis dels ascomicets i els basidiomicets
.
clorofícies
Botànica
Classe de cloròfits que comprèn algues de morfologia molt variada: unicel·lulars (flagel·lades o no), filamentoses, laminars.
Un grup important d’espècies presenta estructura cenocítica Generalment es reprodueix mitjançant cèllules flagellades, mai per conjugació La majoria de les espècies es poden incloure en tres grans línies d’evolució la línia volvocina, la tetrasporina i la sifonada La línia volvocina , que aviat cessà d’evolucionar, parteix d’espècies unicellulars flagellades Chlamydomonas condueix a formes colonials o cenobis de vida lliure, senzills Pandorina o formats per un gran nombre de cèllules de 500 a 50000 en Volvox La línia tetrasporina parteix d’espècies unicellulars no flagellades ex…
presseguer
presseguer
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, de fins a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, acuminades i serrades, de flors rosades i solitàries, i de fruits (els préssecs
) globosos, generalment vellutats, de coloracions groguenques o vermelloses, i amb el pinyol molt anfractuós.
És oriünd de la Xina, però és conreat a Europa des de temps molt antic Actualment és estès a tots els països temperats Comprèn més de 200 cultivars Vol sòls de verger arenosos o llimosos, i ben drenats És multiplicat per empelt Els préssecs són consumits com a fruita fresca i en conserva i melmelada Fins el 1955 la producció de préssecs als Països Catalans no rompé els motlles tradicionals De plantacions autèntiques només n'hi havia a la regió de Perpinyà, al Riberal de la Tet En anyades bones en produïa 400 000 qm, un 15% de tot l’Estat francès Algunes poblacions del Principat havien…
cítric

Producció mundial de cítrics
©
Botànica
Economia
Agronomia
Nom donat a cadascun dels petits arbres i arbusts de la família de les rutàcies, i més concretament del gènere Citrus
.
També inclou algun altre gènere molt afí, de fruit en hesperidi, gros i comestible, de polpa compartimentada en grills molt sucosa, àcida i rica en vitamina C, i de pela rugosa, corretjosa i gruixuda proveïda de nombroses glàndules oleíferes Els cítrics més importants són els tarongers, els mandariners i els llimoners, i també els bergamoters, els arangers, els poncemers i els narongers, de tots els quals són conegudes nombroses varietats i híbrids Es tracta, en general, d’espècies originàries de l’Àsia oriental i meridional, conreades des de molt antic algunes, des de 2000 anys aC, de primer…