Resultats de la cerca

Fou director de l’estació enològica de Seta Llenguadoc i publicà Apuntes para una flora de Lérida 1888

Biografia Es llicencià en medicina a Barcelona el 1891 i exercí la professió al seu poble nadiu, pels voltants del qual herboritzà En Apuntes para la flora de la Sellera y su comarca 1908 condensà aquestes recerques botàniques Micòleg expert, organitzà les primeres exposicions de bolets de Catalunya i fou coautor, amb Font i Quer, de la Introducció a l’estudi dels macromicets de Catalunya 1930 Publicacions  1908 Apuntes para la Flora de La Sellera y su comarca Impr Dolores Torres Girona 1910 “Un bon bolet " But Inst Cat Hist nat Any VII, núm 3-4 1911 Bolets…

El 1934 fou nomenat conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona El 1939 s’hagué de fer càrrec de la direcció de l’Institut Botànic, i més tard fou nomenat director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals El 1946 fundà la revista Collectanea Botanica Fou membre de la Institució Catalana d’Història Natural 1926 i de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Barcelona 1959 De les seves publicacions, cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas 1950, en collaboració amb Oriol de Bolòs, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la…

Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’AC Costa Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum De la seva bibliografia…

Doctorat en Enginyeria Agrònoma i en Ciències Biològiques, en 1965 fou nomenat catedràtic de fisiología vegetal de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Agrònoms, on es dedicà a la docència i la investigació Arran de la reforma universitària de 1987, fou director del departament de biologia vegetal de la Universitat Politècnica de Madrid Entre les seves aportacions cal esmentar la creació d’un banc de germoplasma vegetal 1966, el primer del món a especialitzar-se en flora espontània, decisiu en la recuperació d’algunes espècies extingides com ara la crucífera Diplotaxis siettiana a partir de…

Són monoics, amb flors estrobiliformes Les flors femenines en madurar es lignifiquen i constitueixen cons o estròbils pseudocàrpics les pinyes Els cons dels pins tenen les esquames tectrius atrofiades i es componen solament d’esquames seminíferes lignificades i terminades en una apòfisi sovint prominent, cadascuna de les quals duu dues llavors pinyons El pollen de pi, dispersat pel vent i produït esponerosament, té els grans amb dues vesícules aeríferes El gènere comprèn més de 100 espècies, distribuïdes per l’hemisferi nord, de les quals només sis es fan espontàniament als Països Catalans…