Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
perxada

Perxada de castanyers a l'hivern
© Fototeca.cat
Indústries forestals
Botànica
Plantació densa d’arbres joves i prims, especialment de castanyers i d’avellaners.
esparreguera
Botànica
Gènere de plantes, de la família de les liliàcies, d’herbàcies a arbustives, dioiques o polígames, rizomatoses, de fulles esquamiformes inconspícues, a l’axil·la de les quals neixen cladodis, òrgans fotosintetitzadors d’origen caulinar.
Tenen les flors verdoses o blanquinoses, amb un perigoni acampanat de 6 tèpals, solitàries o en parells, i els fruits en baia L' esparreguera boscana A acutifolius , de 40 a 100 cm d’alçària, té feixos de 5 a 12 cladodis curts i punxosos, turions prims comestibles i baies negres habita a terra baixa, preferentment dins l’alzinar L' esparreguera fina A plomosus és una planta decorativa conreada en floricultura, molt ramificada i amb molts cladodis fasciculats fa flors blanquinoses i baies de color purpuri negrós és oriünda de l’Àfrica meridional L' esparreguera de gat A albus…
franja
Botànica
Conjunt de sortints molt prims que formen una mena de serrell en el marge d’un òrgan o d’una part vegetal.
agulles
Botànica
Plantes, generalment herbàcies, de la família de les geraniàcies, que fan flors de color de rosa, purpurines o blanquinoses i fruits llargs i prims, aguts.
salze triandre

Salze triandre
Bernd Haynold (CC0)
Botànica
Arbust o petit arbre, de la família de les salicàcies, de 2 a 6 m d’alt, de fulles lanceolades, agudes i serrades, i d’aments prims i cilíndrics.
Nord-europeu i medioeuropeu, es troba en algunes comarques humides del Principat
arbre

Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…
brocolet
Botànica
Agronomia
Alimentació
Hortalissa de la família de les crucíferes derivada de l’encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), que presenta uns troncs llargs, prims i tendres acabats amb espigalls grocs, molt apreciada en gastronomia pel seu gust dolç i suau amb notes d’espàrrec.
Es cultiva sobretot al Regne Unit, els Estats Units, Kenya i Espanya També és coneguda amb els noms comercials Bimi , Asparation , Broccolini , Sweet baby broccoli i Tenderstem