Resultats de la cerca

Ha estat una de les màximes figures de la geografia botànica Bon coneixedor de les flores europea i americana, ja que recorregué pràcticament la totalitat d’ambdós continents, tractà d’establir una classificació de la vegetació segons una base climàtica en l’obra Die Vegetation der Erde ~1872

Primer per compte de Webb, més tard per l’Association Botanique Française d’Exploration, per Hooker, per Boissier i, finalment, per compte propi, ajudat per Cosson en les determinacions, recorregué les illes Canàries, la península Ibèrica, les Illes Balears, Còrsega, Provença, Algèria, el Canadà i Àsia Menor recollint plantes que distribuí en forma de centúries als més importants colleccionistes i als centres botànics del seu temps

Recorregué una gran part de la regió mediterrània, especialment el País Valencià, Andalusia, Sardenya, Grècia, l’Àsia Menor i Pèrsia, i colleccionà un gran herbari, actualment conservat al Conservatoire Botanique de Ginebra El seu voluminós Voyage botanique dans le Midi de l’Espagne 1839-45 és encara avui una de les obres bàsiques per al coneixement de les plantes d’Andalusia La seva obra cabdal és la Flora Orientalis 1867-88, fruit dels seus viatges per Grècia i el Pròxim Orient

Deixeble de Pech i de Seguier, herboritzà de jove per la Narbonesa, les Corberes, el Donasà, el Capcir i la Cerdanya i, posteriorment, recorregué Catalunya, estudià la vegetació de Montserrat i residí a Barcelona 1792-97 on classificà —i espolià— l’herbari Salvador, família de botànics sobre la qual escriví Noticia histórica sobre la familia Salvador 1796 Residí també a Madrid 1797-1804, on fou sotsdirector honorari del Real Jardín Botánico 1798-1801 Durant la invasió francesa fou perseguit i perdé bona part dels seus manuscrits i el seu herbari És autor també d’una monografia…

Especialista en micologia, l’any 1932 dirigí la campanya de tardor del Pla Quinquennal Micològic de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, durant la qual recorregué gran part del Principat, des del Puigmal i l’Alt Empordà fins al Bages i les muntanyes de Prades Fruit d’aquestes exploracions foren els seus Fungi iberici Observations sur la flore mycologique catalane , on descrivia nou espècies noves i mencionava per primer cop a Catalunya cent setanta-cinc espècies de fongs Posteriorment publicà Les champignons d’Europe 1957 i Les champignons toxiques et hallucinogènes Els…

Estudià dret a Lovaina, teologia a Marburg i ciències naturals a Montpeller amb Guilhem Rondelet Nomenat preceptor dels fills d’Anton Fugger, recorregué amb ells bona part de la península Ibèrica i a València conegué el botànic Joan Plaça Arran d’aquest viatge publicà a Anvers Rariorum stirpium per Hispanias observatarum Historia 1576 Fou cridat a Viena per l’emperador Maximilià II i entre el 1593 i el 1609 ocupà la càtedra de botànica de la Universitat de Leiden Les seves cites de plantes valencianes representen les primeres localitzacions documentades d’una planta als Països…

Professor a la facultat de ciències 1951-69 i director del Museu d’Història Natural 1951-72 i del Parc Zoològic 1957-60 de Marsella Estudià la vegetació de la Provença i de les illes de la Mediterrània occidental, en particular les Balears, que recorregué en diverses campanyes, del 1956 al 1960, en companyia d’Ode Bolòs i —en el cas de Menorca— de PMontserrat És autor d' Études phytosociologiques et écologiques en Provence occidentale 1934, la seva tesi doctoral, una de les obres clàssiques de la primera època de la fitocenologia Recherches phytosociologiques dans l’île de…

Fou catedràtic de botànica general de la Universitat de Barcelona 1847, càrrec en el qual succeí Miguel Colmeiro Publicà Programa y resumen de las lecciones de botánica general 1859, exposició clara i concisa de vuitanta-dues lliçons de càtedra —la darrera de les quals és dedicada a la botànica fòssil o orictològica—, amb preferència per les famílies més nombroses i interessants Per compilar i revisar la flora catalana, recorregué les comarques del Principat, especialment la Ribagorça i la Vall d’Aran, i aplegà un important herbari, que llegà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de…

Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…