Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
búgula
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de fulles el·líptiques i llargament peciolades i de tija simple de 10 a 30 cm, amb llargs estolons foliosos ajaguts.
Les flors són blaves, reunides en una espiga de glomèruls laxa Creix als prats i boscs clars de la muntanya humida mediterrània i de l’Europa mitjana
espinavessa
Botànica
Arbust caducifoli espinós, de la família de les ramnàcies, de 2 a 4 m d’alt i de fulles alternes, ovals i serrulades, cadascuna amb dues espines estipulars, l’una llarga i dreta i l’altra curta i corbada.
Les flors, pentàmeres, petites i de color groc, són reunides en ramells axillars Els fruits són carcèruls terminats en disc És comuna al Rosselló i l’Empordà
clorococcals
Botànica
Ordre d’algues verdes, de la subclasse de les coccofícides, que comprèn espècies principalment dulciaqüícoles, unicel·lulars i immòbils, solitàries o colonials, amb un plastidi axial ( Trebouxia
) o parietal ( Chlorella
).
Es poden reproduir per autòspores immòbils clorococcals autosporades , com les clorelles i els escenedesmus, aquests darrers, colonials, o bé per zoòspores o zoogàmetes clorococcals zoosporades , com Trebouxia , ficobionts en molts líquens, Pediastrum , agrupades en colònies planes, o Hydroctyon , de cèllules reunides en xarxa
card d’ase
Card d’ase
© Fototeca.cat
Botànica
Nom amb que hom designa algunes espècies del gènere Cirsium, de la família de les compostes.
Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen
cúrcuma
Rizomes i espècia de cúrcuma
Botànica
Alimentació
Gènere de plantes, de la família de les zingiberàcies, amb una cinquantena d’espècies pròpies sobretot de l’Àsia tropical, de les quals la Curcuma longa és extensament conreada a l’Índia i a altres regions càlides.
Tenen un rizoma ample, fulles oblongues o ellíptiques de 30 a 40 cm de llarg i de 10 a 20 cm d’ample, i flors de color groc pàllid reunides en espigues Els rizomes forneixen un tint i l’espècia del mateix nom, molt aromàtica, de sabor picant i amarg, que és utilitzada per aromatitzar i acolorir la mostassa, formatges, conserves, etc És un dels principals components del curri
crisomonadals
Botànica
Ordre de crisofícies unicel·lulars amb un flagel o dos (més rarament tres o quatre) generalment desiguals i en part barbulats.
N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures
esbarzer
Esbarzer comú
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les rosàcies, perenne, sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arquejades o procumbents, anguloses i proveïdes de forts agullons falciformes.
Té fulles de 3 a 5 folíols dentats, verd fosc i glabres al dessobre i recoberts d’un toment blanc al dessota Les flors, rosades o ocasionalment blanques, són reunides en ramells paniculats i racemosos Els fruits, bacciformes, formen una pluridrupa anomenada mora , vermella al principi i negra a la maturitat, que és comestible És una de les espècies més importants de la bardissa , bé que també és en unes altres formacions vegetals
ortiga
Ortiga gran
© MC
Botànica
Gènere d’herbes anuals o perennes, de la família de les urticàcies, amb pèls urticants, de fulles oposades, lobulades o dentades, de flors unisexuals tetràmeres i de fruits en aqueni.
Són plantes nitròfiles que creixen en runes, solars, vora corrals i cases de pagès, etc L’ ortiga balera o de pilotes U pilulifera , perenne i dioica, té les flors femenines reunides en glomèruls esfèrics llargament pedunculats L’ ortiga gran U dioica , perenne i dioica, fa de 30 a 150 cm d’alçària És la que exigeix més humitat Aspecte d’una ortiga petita © Fototecacat L’ ortiga petita U urens , anual i monoica, ateny de 10 a 60 cm d’alçària
favera
favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…
amarantàcies
Botànica
Família de centrospermes integrada per uns 65 gèneres que componen unes 900 espècies de plantes herbàcies i arbustives, de distribució cosmopolita, especialment tropical i subtropical, sobretot en ambients ruderals i arvenses.
Presenten fulles alternes o oposades, enteres i sense estípules Les flors són hermafrodites, regulars, reunides en inflorescències complexes, d’un a cinc estams, sovint units a la base L’ovari és superior, dos o tres carpels fosos, amb un únic lòcul que conté d’un a moltíssims òvuls El periant és sec, membranós i descolorit El fruit pot ser en baia, pixidi o nou Les llavors tenen una testa brillant i un embrió corbat Força amarantàcies són conreades com a plantes ornamentals i, en alguns casos, com a vegetals o herbes per a cuinar Amarantàcies més destacades Nom científic Nom…