Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
síliqua
Botànica
Fruit capsular allargat, sincàrpic, amb dos carpels de placentació marginal i parietal, amb dos lòculs separats per una cloenda fina, i que s’obre en dues valves per dehiscència ventricida.
És un fruit característic de les crucíferes
garrofer
Garrofer
Giancarlo Dessi (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre perennifoli, de la família de les cesalpiniàcies, de 4 a 10 m d’alçària, de soca grossa, de fulles paripinnades, de flors petites agrupades en raïms i de fruits en llegum (garrofa).
Es fa, conreat o subespontani, a les terres calentes de la regió mediterrània
canudera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les crucíferes, amb rizoma esquamós, de tija glabra d’una alçada de 30 a 60 cm i grans fulles pinnatisectes imparipinnades de 5-9 folíols.
Les flors, liles, rosades o blanques, i els fruits, en síliqua, formen raïms Viu sobretot a les fagedes
rafanistre
Botànica
Planta herbàcia, anual o perenne, de la família de les crucíferes, arvense i nitròfila, pròpia de les regions mediterrànies i atlàntiques d’Europa.
Fa aproximadament 50 cm d’altura presenta fulles piloses, força dividides, amb venes molt fosques les flors són blanques o grogues, i els fruits, en silíqua dividida en 4-6 segments monosperms
cesalpiniàcies
Botànica
Família de lleguminoses integrada per unes 1.500 plantes llenyoses, pròpies de les regions tropicals i subtropicals amb representants a la regió mediterrània.
Presenten fulles paripinnades, proveïdes d’estípules, amb flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corolla i estams generalment lliures Els fruits són en forma de llegum, generalment indehiscents Cesalpiniàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Caesalpinia sp cesalpínia Caesalpinia coriaria dividivi Caesalpinia echinata brasil Caesalpinia sappan arbre de sapan Ceratonia siliqua garrofer , garrover Cercis siliquastrum arbre de l'amor , arbre de Judes, garrofer bord Copaifera sp copaier Delonix regia delònix Distemonanthus benthamianus movingui Gleditsia sinensis acàcia…
silícula
Botànica
Síliqua curta, de llargària no superior a tres vegades l’amplària.
fruit
Parts d’un fruit carnós
Botànica
Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
En el cas dels fruits partenocàrpics partenocàrpia no hi ha llavors Després de la pollinització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament es fa carnós, s’endureix o canvia de forma Els carpels es transformen en pericarpi , part del fruit que engloba les llavors El pericarpi es compon d’ epicarpi i d' endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi Hi ha fruits carnosos , amb el pericarpi gruixut i de…
col
Planta de col
© C.I.C - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de la família de les crucíferes, d’una alçària de 0,50 a 1 m, de tija (el caluix
o tronxo
) gruixuda, no ramificada, amb fulles grans i amples, carnoses, glabres, glauques i pruïnoses.
Aquestes, generalment s’apinyen i s’imbriquen formant un cabdell o capça , en el centre del qual resten la gemma terminal i les fulles més joves Té les flors grogues o, més rarament, blanques, disposades en raïms molt llargs, i els fruits en síliqua Cal cercar en la varietat silvestre de l’Europa occidental costes d’Anglaterra i de Bretanya, principalment l’origen de les varietats conreades És una planta rústica i soferta, bé que prefereix els climes suaus i humits de les zones marítimes Resisteix les gelades i tem l’eixut Prefereix els sòls profunds, permeables, fèrtils, una…
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…