Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
súber
Botànica
Teixit secundari, cortical, de funció protectora, que substitueix l’epidermis en el creixement secundari i que és originat externament pel fel·logen.
Les cèllules del súber, que moren aviat, són petites, tabulars, amb les parets cellulars impregnades de suberina, i disposades radialment i compactament El súber és molt impermeable a l’aigua i als gasos, constitueix un bon aïllant tèrmic i s’oposa a la penetració dels fongs i dels paràsits animals
surera
alzines sureres
© MC
Indústries forestals
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les fagàcies, de fins a 20 m d’alt, d’escorça amb molt de suro, de fulles ovals, lleugerament sinuatodentades, endurides i tomentoses pel dessota, de flors masculines en aments i flors femenines aïllades o en petits grups, i de fruits en gla.
Es fa sobre substrats silícics, en zones de clima marítim humit, a la regió mediterrània occidental De les sureres és tret el suro, en pannes, amb eines apropiades, en torns de 8 a 10 anys se n'origina una important indústria
suberós | suberosa
periderma
Botànica
En la tija i en l’arrel, conjunt de teixits secundaris que substitueixen l’epidermis.
Consta, de fora a dins, de súber, fellogen i felloderma
fel·logen
Botànica
Meristema secundari que produeix súber cap a fora i fel·loderma cap a dins.
fagàcies
Botànica
Família de fagals que consta d’unes 600 espècies, pròpies, sobretot, dels països temperats de l’hemisferi nord.
Són arbres o arbusts monoies, de fulles simples i alternes, de flors apètales, les masculines en aments o glomèruls i les femenines solitàries o en petits grups, i de fruits nuciformes embolcats per una cúpula Fagàcies més destacades Castanea sativa castanyer Fagus sylvatica faig Nothofagus sp faig austral Quercus sp caducifolis roure , aglaner, glaner Quercus borealis roure americà Quercus canariensis roure africà Quercus coccifera garric , coscoll, coscolla, garritx Quercus cerrioides roure cerrioide Quercus valentina roure de fulla petita o roure avlencià, galler Quercus ilex alzina ,…
tija
El tronc d’un arbre és una tija robusta i molt lignificada. La tija de les plantes pot ser modificada de diferents maneres i pot donar lloc a rizomes, bulbs, estolons i tubercles.
Josep Lluís Ferrer
Botànica
Part de l’eix del corm que duu les fulles.
Té elements conductors i generalment és cilindrocònica i de simetria radial Deriva del caulicle de l’embrió, i continua creixent a causa de l’activitat de l’àpex vegetatiu Des del primer moment presenta geotropisme negatiu i fototropisme positiu Les branques són tiges de segon ordre, i es formen a partir de les gemmes axillars Hi ha diversos tipus de ramificació Els punts d’inserció de les fulles són els nusos, i la zona caulinar compresa entre dos nusos consecutius és un entrenús De jove la tija presenta una estructura primària, la qual de fora a dins comprèn l’epidermis, l’escorça amb…
arbre
Parts principals d’un arbre
© Fototeca.cat
Botànica
Planta perenne de tronc elevat i llenyós que ordinàriament presenta branques a partir de certa altura.
Descripció Vegetal llenyós d’uns 5 m d’alçària mínima la màxima ateny poc més de 100 m en les sequoies de Califòrnia i en alguns eucaliptus d’Austràlia, presenta un eix simple, anomenat tronc , el qual lleva, en l’anomenada enforcadura a una certa distància del sòl, unes primeres branques gruixudes dites besses o cimals , de les quals surten ramificacions de segon ordre, menys engruixides, i així successivament fins a arribar als branquillons més prims, els tanys Les besses o els cimals, les ramificacions i el conjunt de fulles o fullatge constitueixen la capçada , disposada a continuació…