Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Joseph Paxton
Botànica
Jardiner.
El 1828 inicià, per sistemes experimentals, la construcció d’hivernacles i d’umbracles en els quals introduí grans perfeccionaments tècnics sistemes de recollida de la humitat interior i exterior, variació dels tipus de coberta segons les necessitats L’obra que el féu mundialment famós fou el Palau de Vidre de la Primera Exposició Internacional de Londres el 1851 Era l’edifici més gran construït fins aquell moment 70 000 m 2 , resolt en una estructura d’acer i vidre amb mòduls prefabricats de 7,32 m
caliciflores
Botànica
En alguns sistemes de classificació, subclasse de dicotiledònies que comprèn vegetals caliciflors.
sistema
Biologia
Botànica
Zoologia
Ordenació jerarquitzada, segons els principis lògics, dels éssers naturals que permet de constituir un compendi metòdic de la natura.
D’acord amb aquesta definició, el sistema sempre és artificial, perquè és el resultat del pensament de l’home que ordena els éssers segons diversos mètodes El sistema artificial consisteix a classificar les formes segons cert caràcter o conjunt de caràcters fàcils d’identificar El més conegut d’aquests sistemes és l’establert per KVLinné el 1735, basat en la sexualitat dels vegetals Per a esmenar els inconvenients del sistema artificial, Linné intentà d’establir, a partir del 1738, un sistema de classificació que fos natural Els criteris, que en un principi eren essencialment d’…
planta

Classificació de les plantes
Botànica
Organisme pertanyent al regne vegetal.
Les plantes són éssers vius, en la majoria dels casos autotròfics, generalment immòbils, ordinàriament de creixement indefinit, i mancats de sistemes de relació El concepte de planta és poc científic, perquè inclou grups taxonòmics poc afins Alguns autors només consideren plantes els organismes pluricellulars amb cloroplasts i amb parets cellulars cellulòsiques Tradicionalment, però, també són considerats plantes els protocariotes, els protists autotròfics i els fongs Les cèllules vegetals típiques, pròpies de les plantes amb clorofilla, presenten característicament una paret…
coniferofitins
Botànica
Subdivisió de les plantes fanerògames, que en els sistemes moderns de classificació inclou tant els ginkgòpsids com les coníferes.
Augustin Pyrame de Candolle
Botànica
Botànic ginebrí.
Catedràtic de botànica a Montpeller 1808-16 i d’història natural a Ginebra 1816, on creà el jardí botànic Partidari dels sistemes naturals de classificació enfront del de Linné, imposà l’ús del seu mètode entre la majoria dels botànics del seu temps Lamarck li encomanà la tercera edició de la Flore française 1805-15, que precedí d’uns Principes élémentaires de botanique on exposà per primera vegada els seus principis de classificació La seva obra cabdal és el Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis 1824-73, que deixà inacabada i que completaren el seu fill Alphonse Louis…
Hermann Boerhaave
Botànica
Metge, botànic i químic holandès.
Estudià primer teologia, però esdevingué suspecte d’heterodòxia per un judici seu sobre Spinoza Professor de l’escola de Leiden 1701, fou l’iniciador de l’ensenyament clínic, que portà aquesta escola al primer lloc entre les del seu temps i el mateix Boerhaave a ésser-ne considerat com el metge més eminent les seves lliçons aplegaven nombrosos alumnes, arribats d’arreu d’Europa atrets pel seu mestratge No es decantà per cap dels sistemes teòrics extrems que s’imposaven i s’ocupà únicament de la terapèutica i de la clínica seguint una línia de retorn a l’hipocratisme Creà escola,…
castanyer
castanyer
© Fototeca.cat
Botànica
Tecnologia
Silvicultura
Arbre corpulent, de la família de les fagàcies, de capçada frondosa, que pot atènyer una alçària de 30 m i que pot arribar a viure alguns centenars d’anys.
Les fulles són grans, de 10 a 25 cm, lanceolades, fortament dentades, glabres, lluents, coriàcies, i cauen en arribar el fred Les flors masculines són disposades en aments, i les femenines, en nombre d’1 a 3, són situades al mig d’un involucre de bràctees soldades Els fruits, les castanyes , són reunides, en grups màxims de tres, dins un pelló coriaci i espinós Viu als terrenys flonjos, profunds, rics en matèria orgànica i no massa argilosos Hom el fa multiplicar per llavor i, si el vol per a la producció de castanyes, li practica l’empelt de pua o el d’escut El castanyer és explotat per a l’…
electroforesi

Esquema d’una cubeta d’electroforesi
© fototeca.cat
Bioquímica
Botànica
Mètode de separació d’una mescla de partícules amb càrrega elèctrica en solució basat en llurs diferents velocitats de migració en ésser sotmesa la solució a l’acció d’un camp elèctric.
La velocitat de migració de la partícula depèn de la seva dimensió i de la seva càrrega Aquests dos factors influeixen d’una forma oposada sobre la mobilitat electroforètica el primer la disminueix i el segon l’augmenta L’electroforesi esdevingué un mètode analític després de la tesi doctoral d’A Tiselius 1930, per la qual li fou atorgat el premi Nobel el 1948 Hom classifica les tècniques electroforètiques en dos grans grups l' electroforesi en fase lliure , també anomenada de gradient mòbil , en la qual la migració de les partícules es produeix en el si d’un líquid donat, i l' electroforesi…
xerojardineria
Botànica
Conjunt de tècniques de jardineria que permeten un estalvi i un aprofitament de l’aigua mitjançant l’ús de cobertures sobre el sòl i de xarxes de reg localitzat, entre altres sistemes, així com plantant a cada ambient les espècies més adequades.
Nasqué als Estats Units a la segona meitat del segle XX amb l’objectiu d’economitzar els recursos destinats al manteniment dels espais enjardinats de les zones semiàrides