Resultats de la cerca

Creix en llocs humits, sobretot a l’Europa mitjana i a les muntanyes plujoses dels Països Catalans És usada com a succedani dels créixens en sopes i en amanides Permet d’obtenir també un bàlsam vulnerari

Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc Viu en prats Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides L’agrella francesa R scutatus és la varietat més apreciada Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera

Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de…

Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…