Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
canyafístula
Botànica
Arbre de la família de les mimosàcies, d’uns 10 m d’alçària, originari de l’Índia i estès arreu dels països tropicals.
Els fruits, llegums, contenen una polpa negrosa constituïda per mucílag, pectina, fructosa i un antraquinònic, que li confereixen una acció laxant suau
actinídia
Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
blet
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les quenopodiàcies, de fulles enteres o més o menys dentades i flors verdoses o vermelloses, petites, reunides en glomèruls agrupats en panícula.
Els blets són, en general, plantes nitròfiles, ruderals, que colonitzen solars abandonats, suburbis, vores de camins, etc El blet blanc Chalbum fa de 20 a 200 cm d’alçada, amb fulles ovades romboidals, laxament dentades, sovint blanques i farinoses pel revers, tija angulosa, estriada de blanc, i flors petites i verdes havia estat consumit com a verdura, d’efecte laxant suau, i les seves llavors eren utilitzades també antigament com a aliment i, més recentment, com a recurs de mala anyada El blet de paret Chmurale té les fulles ovades romboidals, fortament dentades, una mica…
canyella de la Xina
Botànica
Escorça aromàtica del canyeller de la Xina, substitutiva de la canyella, menys suau i no tan apreciada com aquesta.
carbassera de rabequet
Carbassera de rabequet
Lankiveil (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Carbassera, de la família de les cucurbitàcies, de fulles i tiges de tacte suau, piloses, les primeres arrodonides i no lobulades, i llavors de marge obtús.
Els fruits, molt grossos fins a 1 m de diàmetre, són glaucs i blavissos
bleda-rave
bleda-rave
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).
El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir…
cànem
Assecament de cànem al Perú
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les cannabàcies, de tija erecta, fistulosa, d’1 a 3 m d’alçada i fulles grosses, aspres, de color verd fosc i olor penetrant, palmatisectes, de 5 a 7 segments llargs i profundament dentats.
Dioica, les plantes masculines produeixen raïms laxos de flors verdoses, i les femenines tenen les flors en forma d’ampolla, reunides a les summitats de les branques o a les axilles de les fulles Vora el pericicle la tija té llargues fibres liberianes, blanques, de 90 a 250 cm de longitud, resistents i duradores És originària de les estepes d’Àsia, entre el llac Baikal i la mar Càspia, i s’estengué en forma conreada a Xina on és documentada ja vers el 2800 aC, Índia, Pèrsia, nord d’Àfrica i Europa meridional on fou introduïda pels escites vers el 1500 aC, i difosa pels grecs i especialment…
mandarina
Mandarines
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Fruit del mandariner, comestible, semblant a la taronja, però més petit, deprimit, de pela prima i de bon pelar i d’un gust més suau; n’existeixen diferents varietats, entre les quals cal esmentar la clementina
, de tast encara més agradable, i la satsuma
, més dolcenca.
El 1973 les plantacions, ocupaven més de 40 000 ha, que produïren 5,5 milions de qm, gairebé totalment al País Valencià les plantacions mallorquines han restat reduïdes a 100 ha A la regió de Castelló Plana Baixa i Plana Alta, Baix Maestrat s’ha estès considerablement, fins a ocupar 8 200 ha, amb una producció d’1 478 000 qm 180 qm/ha La regió de València té el nucli principal a la Ribera, especialment la Ribera Baixa Cullera, Polinyà, Sueca, seguit del de la Safor, i ocupa en total 30 100 ha, amb una producció de 3 711 400 qm La Marina Alta i les regions d’Alacant i d’Oriola hi destinen 1…
brocolet
Botànica
Agronomia
Alimentació
Hortalissa de la família de les crucíferes derivada de l’encreuament natural entre el bròcoli tradicional europeu (Brassica oleracea var. italica) i el xinès (Brassica oleracea var. alboglabra), que presenta uns troncs llargs, prims i tendres acabats amb espigalls grocs, molt apreciada en gastronomia pel seu gust dolç i suau amb notes d’espàrrec.
Es cultiva sobretot al Regne Unit, els Estats Units, Kenya i Espanya També és coneguda amb els noms comercials Bimi , Asparation , Broccolini , Sweet baby broccoli i Tenderstem
bufera somnífera
Botànica
Planta perenne, de la família de les solanàcies, una mica lignificada a la base, de fulles ovades, alternes i enteres, tija pilosa, que ateny 1 m d’alçada, i petites flors campanulades, agrupades a les axil·les de les fulles; el calze és acrescent fins a envoltar el fruit, que és una baia vermella i que fou emprat antigament en medicina popular com a somnífer suau, febrífug i vermífug.
És planta ruderal, que es fa vora murs, ruïnes i llocs habitats a la part meridional de la regió mediterrània fins a l’Ebre i a les Illes Balears