Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
espirulina
Alimentació
Botànica
Alga unicel·lular que s’utilitza habitualment per al consum humà, sobretot pel fet de ser rica en proteïnes i en alguns minerals i vitamines.
Encara que se li atribueix una aportació de vitamina B12, en realitat conté anàlegs d’aquesta vitamina, que no fan la mateixa funció en l’organisme humà i fins i tot poden interferir en el metabolisme de la pròpia vitamina B12, la qual posa pot derivar en un dèficit d’aquest nutrient i provocar anèmia i neuropatia Depenent de l’entorn en el qual hagin estat cultivades, poden estar contaminades per metalls pesants, per la qual cosa és important garantir-ne una font segura
ascorbinasa
Biologia
Botànica
Enzim vegetal que conté coure.
Catalitza l’oxidació de l’àcid ascòrbic vitamina C a àcid dehidroascòrbic, reacció que comporta la destrucció de la vitamina És un dels enzims del grup de les polifenolases que intervenen en l’enfosquiment enzimàtic dels aliments fruites, hortalisses, etc La seva acció pot evitar-se escaldant els productes vegetals
síndria
Síndria
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit de la sindriera, gros, rodó, de pell llisa i verdosa, i de carn dolça, sucosa, vermella i amb molts pinyols negres.
És una fruita excellent i molt refrescant La seva composició per 100 g és de 92,1 g d’aigua, 0,3-0,5 g de proteïnes, 0,1-0,2 g de lípids, 7 g de glúcids, 28 calories, 600 UI de vitamina A i 0,005 mg de vitamina C El seu valor nutritiu és baix, llevat de les vitamines
creixen
Botànica
Planta perenne, de la família de les crucíferes, d’una alçària de 10 a 60 cm, amb fulles imparipinnades, flors blanques arranjades en raïms i fruits en síliqua.
Creix en recs, fonts i corrents d’aigua neta, a tot Europa Ric en vitamina C, és molt consumit en amanides
tangerina
Botànica
Agronomia
Fruit del tangeriner, comestible, semblant a la mandarina, de pell fina.
El seu suc és ric en vitamina C i l’oli que s’extreu de la pell és un ingredient característic d’essències i licors
actinídia

Actinídia amb fruits
Alimentació
Botànica
Planta enfiladissa, de la família actinidiàcies, originària de la Xina sud-oriental, de fruit comestible (kiwi).
Les fulles, d’un color verd fosc, són caduques les flors, blanques i de flaire suau El seu fruit és una baia grossa, de color verd, recoberta per una pell marró fina, rasposa i amb borrissol L’actinídia és una fruita molt rica en vitamina C 300 mg/100 g, deu vegades més que una llimona, àcid fòlic, proteïnes i sals de calci, ferro i fòsfor És poc calòrica i conté força fibra Comestible, el seu consum s’ha estès modernament per Europa
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme
albercoc
albercocs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Fruit en drupa de l’albercoquer.
Globós, de polpa carnosa, poc sucosa però dolça i aromàtica, generalment groga i de pell més o menys ataronjada, vermellosa, a la part exposada al sol, vellutada, amb un solc lateral assenyalat És consumit al natural o bé emprat en l’elaboració de melmelades i licors, i a la conca mediterrània és comercialitzat tradicionalment sec orellanes Hom n'aprofita l’ametlla en confiteria És la fruita més rica en vitamina A 3 200 unitats/100 g Té poc valor energètic, però un alt contingut en potassi 326 mg/100 g
patata

Patates
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tubercle comestible de la patatera, nutritiu i molt feculent, especialment ric en midó i en vitamina C, molt emprat en alimentació, en l’obtenció de fècules i d’alcohols i com a farratge, segons la varietat.
Hom coneix més d’un miler de varietats de patates, que poden ésser classificades segons el temps de maduració molt precoces, precoces, semitardanes i tardanes, segons la forma rodones, ovals i llargarudes, segons el color de la pell grogues, rosa i vermelles o de la carn blanques i grogues i segons el lloc d’origen La collita de les patates, que té lloc quan les parts aèries de la patatera comencen a assecar-se, pot ésser feta manualment, amb l’ajut d’eines, com l’aixada o l’arada, o mecànicament, mitjançant l’ús d’arrencadores de tubercles Originària de l’Amèrica del Sud, era conreada des de…