Resultats de la cerca
Es mostren 224 resultats
Xerxes I de Pèrsia
Història
Rei de Pèrsia (486-465 aC).
Fill de Darios I i d’Atossa, pujà al tron malgrat no ésser el primogènit, perquè, segons que diu una inscripció seva a Persèpolis, el déu Ahura Mazdā així ho volgué De fet, Atossa, filla de Cir el Gran i germana de Cambises, era molt més influent a la cort que una filla de Gobries, de la qual Darios I havia tingut el seu primer fill, Artobazanes Menys capaç que el seu pare, Xerxes I esclafà primerament la revolta dels egipcis 484, que s’havia produït al final del regnat anterior 486, i després la de Šamaš-irba, que s’havia proclamat rei a Babilònia, abans d’enfrontar-se amb els grecs,…
palestra
Història
Lloc destinat a efectuar la lluita.
A Grècia, aquest edifici, annex normalment al gimnàs a Roma, a les termes, fou primer una petita placeta amb el terra de sorra Posteriorment es convertí en un pati amb compartiments aptes per al lavatori i per a guardar-hi l’oli i els estris necessaris Arribà a constituir una edificació circumdada d’un peristil quadrat o rectangular amb pòrtic i columnes Ultra l’exercici i competició de lluita, la palestra comprenia també el pancraci i el pugilat
trirrem
Història
Transports
Nau de guerra antiga, pròpia de les flotes de guerra gregues durant els s. XV-IV aC.
Segons algunes interpretacions, la trirrem significa un tipus de nau amb tres rengles de rems sobreposats, amb els remers disposats irregularment en sentit vertical o horitzontal d’altres, però, creuen que era una nau amb tres remers a cada banc, collocats en sentit decreixent vers l’interior del buc Una tradició atribueix els seus orígens als fenicis a Grècia fou utilitzada primer pels corintis i, posteriorment, pels de Corcira, els grecs de Sicília i els atenesos s V aC
Marc Juni Brut
Història
Patrici romà.
Fou del partit pompeià, i després de la desfeta de Pompeu fou perdonat Participà en la conjura anticesariana per salvar la República, que reeixí amb l’assassinat de Cèsar el 44 aC, i en la qual hom atribueix a aquest la frase cèlebre “Tu quoque, fili" ‘Tú també, fill meu' adreçada a Brut La revolta subsegüent el féu fugir a Grècia, on fou vençut per Antoni i Octavi a Filipos 42 aC Se suïcidà després de la derrota
Joan Claver
Història
Cavaller de l’orde de Sant Joan; fou comanador d’Ulldecona.
Secundà la política d’Alfons el Magnànim de penetració catalana als Balcans, després de la caiguda de Constantinoble a les mans dels turcs 1453 restituí al cabdill albanès Simon Zenevissi el seu castell de Castrovilari, davant Corfú, després de recuperar-lo dels turcs El 1455 dugué a terme a Grècia una important i ràpida missió, i el 1456 fou nomenat virrei de l’Epir i de Morea el mateix any s’uní a l’armada papal organitzada en croada contra els turcs
Jaume Ferrer de la Sala
Economia
Història
Mercader barceloní.
Vers el 1360 partí cap a Grècia i s’establí al ducat d’Atenes, aleshores sota el domini català L’any 1380 es distingí per la seva cooperació en la defensa del castell de la Levàdia, ciutat on segurament residí, contra les companyies navarreses La traïció dels grecs féu perdre la fortalesa als catalans, i, assassinat llur cap Guillem d’Almenara, Ferrer aconseguí d’escapolir-se, i s’establí a Negrepont Eubea El rei Pere III li reconegué el mèrit i els serveis
Gualter I d’Atenes
Història
Duc franc d’Atenes (1308-1311), comte de Brienne (Gualter V: 1296-1311) i de Lecce, senyor de Tebes.
Fill del comte Hug I de Brienne Succeí a Atenes el duc Guiu II, del llinatge de La Roche Enemistat amb la princesa de l’Epir i amb el sebastocràtor de Tessàlia, cercà l’ajut dels almogàvers i l’obtingué Però les pressions de Venècia el portaren a incomplir les condicions estipulades amb els catalans Aquests es giraren contra ell i el derrotaren a la batalla del Cefís 1311, que comprometé la influència francesa a Grècia, i on Gualter trobà la mort
Pelòpides
Història
Militar
Estadista i general tebà.
De família noble i demòcrata, collaborador d’Epaminondes, reorganitzà l’exèrcit tebà i amb la derrota dels espartans a Leuctra 371 aC imposà a Grècia l’hegemonia tebana i volgué fer-la extensiva als territoris de la Tessàlia i Macedònia Arrestat a traïció per Alexandre de Feres 368 aC, fou ambaixador a Susa i rebé honors d’Artaxerxes II, que renovà l’amistat amb Tebes Havent tornat a la pàtria, combaté el seu enemic Alexandre de Feres a Cinocèfals, on morí
ducat de Slesvig-Holstein
Història
Títol, corresponent a la unió dels ducats de Slesvig i de Holstein, que portaren tots els reis de Dinamarca des de Cristià I (1460) fins a Frederic VII (1863).
De la casa ducal de Slesvig-Holstein sortiren diferents línies ducals, pel costum dels reis danesos de dividir el territori en ducats a favor de germans La línia de Holstein-Gottorp fou formada el 1544 pel duc Adolf I de Holstein-Gottorp mort el 1586, germà del rei Cristià III El seu net el duc Frederic III de Holstein-Gottorp mort el 1659 es declarà independent de Dinamarca i sobirà i fou besavi dels germans el príncep Adolf Frederic de Holstein-Gottorp que el 1751 esdevingué rei Adolf Frederic II de Suècia i originà la dinastia dels Wasa-Holstein-Gottorp , que regnà fins el 1814 i el…
Aristàgores
Història
Tirà de Milet.
Amb l’ajuda del sàtrapa Artafernes assetjà Naxos per enderrocar l’oligarquia que s’hi havia establert El fracàs del seu setge el portà a la desgràcia davant l’emperador persa, i, per tal de defugir-la, el 499 aC alçà les colònies jònies contra els perses i féu presoners els tirans filoperses que les governaven Demanà ajuda a la Grècia continental, i només n'obtingué d’Atenes i Erètria La revolta fou sufocada pels perses, i Aristàgores vençut a la batalla de Lade ~495
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina