Resultats de la cerca

Era príncep de Battenberg, i el 1879 fou elegit per la Sobranie parlament búlgar, gràcies a la intervenció del tsar Alexandre II —el seu oncle—, de la tutela del qual intentà d’alliberar-se Restaurà la constitució del 1879 i encoratjà el desenvolupament dels partits polítics En produir-se l’aixecament nacionalista 1885 de Rumèlia oriental, el príncep acceptà l’oferta dels rumelians d’una unió personal dels dos principats búlgars, solució que disgustà Rússia, Sèrbia i Grècia, que temien que no es trenqués l’equilibri balcànic El 1886, Alexandre derrotà els serbis a Slivnica i a…

Tercer fill d’Alfons Frederic d’Aragó i de Marulla de Verona S'educà a Sicília, on milità a favor del partit català en les lluites contra el bàndol sicilià Governador de Patti, esclatà contra ell una rebellió 1355, en la qual perdé el càrrec i el castell de Tíndari, i fugí a Catània, on els seus adversaris el feren presoner 1356 Exercí el càrrec de canceller de Sicília 1354 Posat en llibertat, però desposseït dels béns a Sicília, es traslladà a Grècia El seu germà Jaume li cedí Egina l’any 1365 vengué el castell de Carist a la república de Venècia En l’anarquia que subseguí la…

Estudià a Estrasburg 1788-90 i entrà al servei de la diplomàcia austríaca a partir del 1790 Ambaixador a França 1806, els seus informes contribuïren a declarar la guerra a França 1809 Després de la desfeta austríaca, passà a ésser canceller i adoptà una política conciliatòria respecte a Napoleó El 1813 decidí d’unir-se a la setena coalició contra Napoleó Fruint de la total confiança de Francesc I, restablí el poder austríac a Itàlia i a Alemanya Imposà un nou equilibri polític europeu en el congrés de Viena 1814-15 Per mitjà de la Quàdruple Aliança , intentà d’oposar-se als principis de la…

Fou designat 1201 un dels caps de la quarta croada i amb l’emperador electe Felip de Suàbia plantejà, sense èxit, al papa Innocenci III la desviació de la croada vers Constantinoble Obeint el papa, s’inhibí de l’expedició contra Zara Es destacà en la segona presa de Constantinoble, i quan els croats decidiren d’eregir l’Imperi Llatí de Constantinoble, fou el candidat a emperador, però ho impedí l’oposició de Venècia S'apoderà de Tessàlia i fou coronat rei de Tessalònica 1204 efectuà una expedició victoriosa vers el sud de Grècia Concedí la investidura del futur ducat d’Atenes a…

Fill de Lagos, fou general d’Alexandre el Gran en la seva campanya de l’Àsia Nomenat sàtrapa d’Egipte 323 aC, s’alià amb Cassandre i Lisímac contra Antígon Monóftalmos 316 aC, el fill del qual, Demetri, vencé a Gaza 312 aC L’ocupació de Palestina durà poc A Grècia, conquerí Corint i Mègara 308 aC, però fou derrotat per Demetri a Salamina de Xipre 306 aC Adoptà el títol de rei 305 aC després d’aturar una invasió d’Antígon 305 aC, s’alià amb Cassandre, Lisímac i Seleuc 302 aC i ocupà la Celesíria Palestina i Fenícia El 285 aC abdicà en Ptolemeu II Filadelf Guerrer i polític, les…

Demòcrata fervent i sostenidor de la política imperialista d’Atenes, fou trierarca 411 aC, estrateg i, després d’haver lluitat sota les ordres d’Alcibíades 410 aC, participà en la batalla de les Arginuses 406 aC Quan el consell dels Trenta s’emparà del poder de la ciutat, es refugià a Tebes, i des d’allí inicià la seva lluita contra els oligarques Assaltà el Pireu i, mort Críties i pacificats els ciutadans, entrà a Atenes i intervingué en la restauració de la democràcia Partidari de l’aliança amb Beòcia en ocasió del conflicte entre Tebes i Esparta, fou després l’home que dugué a terme la…

El 1361 fou nomenat lloctinent del vicari general dels ducats de Mateu de Montcada, comte d’Agosta i d’Adernò, durant la seva absència Aprofità aquesta avinentesa per a establir un govern tirànic, prengué a Jaume Frederic d’Aragó, antic vicari general, una forta suma de diners i els castells de Loidoriki, Salona i Veteranitza on collocà com a castellà Berenguer Soler El rei li ordenà que ho tornés, però s’hi negà i per tal d’enfortir la seva autoritat atacà l’almirall Roger de Lloria, que formà una aliança contra Pou L’enfrontament violent tingué lloc a Tebes —centre administratiu del ducat…

Vescomte de Castlereagh i segon marquès de Londonderry Com a primer secretari 1789-1801 del lord lloctinent anglès a Irlanda, ajudà a sufocar la rebellió del 1798 i aconseguí que el Parlament irlandès aprovés la unió amb Anglaterra 1800 Formà part de l’ala progressista dels tories Com a secretari de guerra 1805-09 dirigí la guerra contra Napoleó i organitzà diverses expedicions al continent, com la que desembarcà a la península Ibèrica comandada per Moore i Wellington Nomenat ministre d’afers estrangers 1812, unificà els esforços per a la derrota de Napoleó i la instauració d’un nou ordre a…

Feu estudis a Tarragona, fou mestre a Agullana i després seguí la carrera militar Coronel del regiment de fusellers de muntanya Sant Ramon durant la guerra de Catalunya contra Felip V, actuà els anys 1713 i 1714, sobretot al Vallès, al Maresme i al Llobregat Els seus esforços conjuminats amb els de Josep de Moragues i el marquès de Poal per aixecar el país contra els exèrcits ocupants foren contrarestats per l’estratègia dels mariscals Bracamonte, Vallejo i González Després de la capitulació de Cardona setembre 1714, en la qual fou amnistiat, es posà al servei del coronel Vallejo Però malgrat…