Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
campanya de Tunísia
Història
Conjunt d’operacions bèl·liques efectuades en territori tunisià entre el febrer i el maig del 1943 per part de les forces anglo-nord-americanes, d’una banda, i les germanoitalianes, de l’altra.
En la conferència de Casablanca, els aliats acordaren la reconquesta total del Magrib abans d’iniciar l’ocupació d’Itàlia Mentre els nord-americans tractaven de separar les forces alemanyes del general Jürgen von Arnim, al nord, de les del general Erwin J Rommel, al sud, aquest contraatacà, ocupà la ciutat de Gafsa i marxà sobre Tebesa, on s’havien replegat els nord-americans Tot i això, les diferències entre Hitler i Rommel permeteren als britànics ocupar el sud de Tunísia Per la seva banda, von Arnim refusà de rebre reforços donant per perdut el cap de pont tunisià Els anglo-…
Lliga Santa
Història
Aliança promoguda el 1570 pel papa Pius V, després de la presa de Xipre pels turcs, entre els Estats Pontificis, Venècia i Castella per tal de deturar l’expansió otomana a la Mediterrània.
La flota que organitzà obtingué la victòria naval a la batalla de Lepant 1571 L’aliança es mantingué fins el 1573, en què Venècia se'n retirà perquè no volia una acció militar contra Tunísia
Sirte
Història
Nom donat des d’època clàssica a les dues entrades més àmplies que forma la Mediterrània a l’Àfrica septentrional, conegudes pels romans com a Syrtis Maior i Syrtis Minor
.
La Gran Sirte , coneguda també per golf de Sidra àr Halīǧ al-Surt , al N de Líbia, s’estén des de Miṣrāta Tripolitània, a l’W, fins a Bengasi Cirenaica, a l’E i la Petita Sirte , coneguda també per golf de Gabes àr Halīǧ al-Qabis , a l’E de Tunísia, entre Sawfaǧǧïn i l’illa de Gerba
Primavera Àrab
Història
Nom que rep la sèrie de revoltes antigovernamentals que tingueren lloc en diversos estats arabomusulmans durant l’any 2011.
La primera de les revoltes tingué lloc a Tunísia S’inicià com una protesta contra l’atur i les restriccions polítiques Arran de la mort d’un jove manifestant per la policia, adquirí grans dimensions i acabà amb l’enderrocament del règim presidit per Zine al-Abidine Ben ‘Alī al gener del 2011 Des d’aleshores se succeïren els aixecaments populars antigovernamentals en diversos d'aquests països, tots ells dominats per règims laics autoritaris o obertament dictatorials Destacaren sobretot els d’Egipte i Líbia, estats en què, després de dures pugnes, els manifestants aconseguiren la…
sanhaja
Etnologia
Història
Membre d’una confederació de tribus berbers originàries del Magrib meridional i central.
Subdividits en diversos grups, els installats a les actuals Tunísia i Algèria foren vassalls dels fatimites enfront de llur confederació rival zenata que collaboraren amb els omeies andalusins fins que s’independitzaren formant la dinastia zírida Un altre grup constituí 1017-1152 la dinastia hammadita De les tribus meridionals, del grup lamtūna , en sorgí l’imperi almoràvit, i el conjunt de tribus nòmades del Sàhara interior forma el subgrup tuàreg Actualment n'hi ha nuclis disseminats, fortament arabitzats, al Sàhara occidental, a Mauritània i al Senegal La tradicional rivalitat…
Quarta República Francesa
Història
Període de la història de França que va del 21 d’octubre de 1945 fins al 4 d’octubre de 1958.
Alliberada França de l’ocupació alemanya, De Gaulle creà un govern provisional, hom elegí una Assemblea Constituent, fou promulgada una nova constitució, i el socialista VAuriol fou elegit president L’exclusió dels comunistes del govern 1947 i l’organització dels partidaris del general De Gaulle impossibilitaren la consolidació del nou règim, que patí una forta inestabilitat ministerial Els seus polítics més destacats foren Edgar Faure, Pierre Mendès-France i Guy Mollet El procés de descolonització la Indoxina, Tunísia, el Marroc culminà amb la crisi d’Algèria, que posà fi a la…
panarabisme
Història
Política
Moviment polític sorgit a la fi del segle XIX entre els països àrabs i que propugnava la solidaritat i la cooperació entre ells, enfront, primer, de la dominació turca, i de la colonial, després.
Una vegada esfondrat l’imperi Otomà, el panarabisme culminà amb la creació 1945 de la Lliga Àrab, encaminada a la salvaguarda de la independència i sobirania dels seus integrants, tot fent costat, alhora, als incipients moviments nacionalistes al nord d’Àfrica, sobretot Després de diversos intents no reeixits d’unificació per part d’alguns estats àrabs RAU, 1958-61 Unió Àrab de Jordània i Iraq, 1958 Federació de Repúbliques Àrabs de Síria, Líbia, Egipte i Sudan, 1971 Unió de Líbia i Egipte, 1973 Unió de Líbia i Tunísia, 1974 Unió de Líbia i Síria, 1980 Unió de Líbia i Marroc,…
panislamisme
Història
Política
Islamisme
Moviment politicoreligiós que pretén unificar el món islàmic.
Propugna la unitat del poder polític i religiós en oposició a occident, contra el qual es dirigeix la seva lluita Sorgit a Egipte a la darreria del s XIX, els seus líders principals foren Gamal al-Dīn al Afġānī i el seu deixeble Muḥammad ‘Abdūh, ambdós exiliats 1879 i 1882, respectivament Fins a la Primera Guerra Mundial el soldà Abdülhamit II encoratjà la idea en un intent de convertir-se en l’únic cap possible dels països islàmics capaç de prescindir del món occidental Però, després del fracàs turc en aquella, el moviment anà replegant-se i perdent força i alhora guanyava terreny el…
husseinita
Història
Membre d’una dinastia d’origen turc que governà a Tunísia del 1707 al 1957.
L’encapçalà Ḥusayn ibn ‘Alī, cap de la milícia elegit amb l’anuència del soldà otomà Ahmet III El darrer bei fou deposat per Bourguiba el 1957
abbàssida
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…