Resultats de la cerca
Es mostren 61 resultats
cort
Història
Als s. XII i XIII, oficial reial de justícia d’algunes ciutats catalanes importants.
A vegades també era anomenat justícia, denominació que prevalgué a València Tenia jurisdicció civil i criminal, però, a diferència del veguer, aquesta restava circumscrita dins el terme de la ciutat era relativament autònoma Per regla general era elegit anualment pels prohoms de la ciutat i no calia que fos lletrat ni d’una categoria determinada A Lleida, per exemple, on aquesta institució fou més desenvolupada, el 1300 el cort era assistit per dos paers en la instrucció del procés i per dos paers i deu prohoms per a dictar la sentència Les seves funcions, tanmateix, tendiren a ésser…
braç eclesiàstic
Història
Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’estament eclesiàstic.
El primer en dignitat i precedència, sovint el seu representant era el qui, en nom de tots els braços, responia a la proposició del monarca El constituïen les grans dignitats eclesiàstiques, que representaven tant el poder espiritual de l’Església com, en bona part dels seus titulars, el poder feudal al Principat la jurisdicció territorial eclesiàstica representava més de la quarta part del país, en població i en territori A les corts del Principat n'eren integrants ordinaris l’arquebisbe de Tarragona, que el presidia, els altres bisbes del Principat, els capítols catedrals representats per…
forner | fornera
Història
Persona que tenia forn per a coure el pa que portaven particulars, i igualment carn, peix o volateria.
La desaparició del pastar casolà, sobretot a ciutat, els féu perdre importància com a ofici propi i donà lloc a l’acaparament per part del flequer de tots els treballs relacionats amb el pa i el forn Les primeres ordinacions dels forners de Barcelona són del 1322 el 1368 forners i flequers constituïren una confraria comuna, i el 1448 un sol gremi, que es regí per les ordinacions del 1453 i del 1807, vigents fins el 1833 La formació d’un gremi únic de forners i de flequers fou general els de València són coneguts com a gremi des del 1373, i reberen noves ordinacions el 1629 privilegi del…
consell
Història
Sessió d’un consell, especialment municipal.
En alguns consells municipals anteriors als decrets de Nova Planta, com el de Tortosa, era anomenada capítol El consell és ordinari quan hom el celebra segons una determinada periodicitat i hi tracta un ordre del dia prèviament establert, i és extraordinari quan el celebra per raons d’urgència o d’interès especial i el circumscriu als assumptes que l’han motivat Sovint els consells ordinaris reben una denominació relacionada amb el dia o època que tenen lloc o bé amb el motiu principal de la sessió, com són, a Andorra, als consells de comú, el Consell dels Innocents presa de…
sergent major
Història
Militar
Títol donat a Tortosa, a l’edat moderna, al procurador tercer quan exercia el seu comandament en la milícia municipal.
moreria
Història
A la península Ibèrica, àrea urbana o rural habitada i controlada per població mudèjar i després morisca.
Els diversos pactes de capitulació concertats amb l’avanç de la reconquesta a partir del s XII estipularen la persistència de la població anterior mudèjar, bé que a les principals ciutats Saragossa, Tudela, Tortosa, Osca, Calataiud, València, Gandia, etc els mudèjars disposaren d’un termini per a traslladar-se extramurs Això no obstant, la població mudèjar superà durant molt de temps la cristiana un cas extrem fou Morvedre, on el 1258 encara hom parlava del “barri dels cristians” per això el terme moreria com a barri fixat com a residència obligada dels mudèjars i en sentit de…
miquelet
![](/sites/default/files/media/FOTO2/miquelet.jpg)
Miquelets (recreació històrica moderna a la platja d'Arenys de Mar del 23 de febrer de 2014)
© Alberto González Rovira
Història
Membre d’una milícia especial, de caràcter mercenari o, alguns cops, voluntari, reclutada per diputacions o juntes de guerra dels Països Catalans per tal d’efectuar accions especials o de reforçar les tropes regulars.
El primer cos de miquelets —nom popular, derivat probablement del d’un de llurs caps, Miquelot de Prats— fou fundat, amb el nom de Companyia d’Almogàvers, per Francesc de Cabanyes 1640, durant la guerra dels Segadors, per tal de frenar la invasió de les tropes castellanes de Felip IV, que frenaren a Tortosa i a Cambrils Prengueren Constantí —on alliberaren 300 presoners catalans— i defensaren Montblanc i Barcelona batalla de Montjuïc, el 1641 Llur indisciplina, però, els duia a combinar les accions de guerra amb pillatges i robatoris, motiu pel qual foren suprimits pel lloctinent de Catalunya…
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A…
llotja
Art
Història
Edifici públic on es reunien els mercaders i els comerciants per a llurs tractes.
Era seu de l’òrgan de govern del collegi de mercaders o consell de la mercaderia Molt vinculada al consolat de mar, aquest era construït sovint com a annex de la llotja Barcelona, València, Perpinyà o en un edifici a part, però molt pròxim Mallorca En un principi foren locals oberts, com el de Tortosa 1368-73, format per dues naus separades i limitades per arcades d’arcs de mig punt que sostenen una teulada rectangular de quatre tremujals La llotja de Castelló d’Empúries s XIV, restaurada recentment, alterna, en la seva simplicitat, arcs i finestres El desenvolupament del comerç…
insaculació
Història
Procediment d’elecció, anomenat també de sac o de sac i sort, implantat a les corporacions públiques —municipis, generalitats, gremis— de la corona catalanoaragonesa, al segle XV, i que hi perdurà fins als decrets de Nova Planta, al segle XVII.
El rei aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs el nom de les quals era collocat, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació aquestes bosses eren guardades curosament en una caixa tancada amb diverses claus El dia de l’elecció la caixa era oberta i un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms Per a ésser insaculat calien una sèrie de condicions, com no haver exercit el mateix càrrec en els darrers anys, no ésser deutor de la corporació o no practicar cap altre ofici…