Resultats de la cerca
Es mostren 177 resultats
obelisc
© J. Mariné
Art
Història
Monument religiós, de base quadrangular, acabat en punta i fet de diferents blocs de pedra o, molt més sovint, monolític, propi de l’Egipte faraònic.
L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra, el Sol, o a…
coronel general
Història
Militar
Cap superior de determinats cossos dels antics exèrcits de França i d’Espanya.
A França, el coronel general d’infanteria , càrrec creat per Francesc I, tenia en propietat la primera companyia de tots els regiments de l’exèrcit dita, per això, la coronela el càrrec de coronel general de cavalleria fou creat per Carles IX Lluís XIV eliminà aquests càrrecs i creà les dignitats de coronel general d’hússars, de dragons, de suïssos, etc, com a simple títol Napoleó donà a aquesta dignitat una categoria immediatament inferior a la de mariscal, que perdurà fins el 1848 Des del 1705, els directors generals dels cossos d’artilleria i d’enginyers dels exèrcits…
guàrdia de cos
Història
Membre de la guàrdia personal del rei, instituïda a França al segle XV; a Espanya fou introduïda per Felip V seguint el model francès.
Fou dissolta per Ferran VII, i, a França, el 1789
senescal
Història
A Occitània, càrrec creat per Simó de Montfort, en nom del rei de França, amb atribucions per a administrar justícia, presidir els tribunals de senescalia i manar els nobles en cas de guerra.
Hom nomenà senescals a Bellcaire, Carcassona i més tard a Tolosa Llenguadoc Lluís VIII de França confirmà 1226 les atribucions dels senescals, que tenien per objecte de reforçar el control francès del Llenguadoc
delfí
Història
Fill gran del rei de França.
Era denominat Monseigneur , sense cap més qualificatiu, talment com el germà del rei era Monsieur
comitè revolucionari
Història
Organisme creat a França per la Convenció (1793).
N'hi havia un a cada municipi i a cada districte de les ciutats de més de 25 000 habitants Anomenats primer comitès de vigilància , adquiriren gradualment atribucions i arribaren a aplicar directament la legislació revolucionària Formats per 12 membres, depenien del comitè de seguretat general, i, més tard, del de Salvació Pública Foren abolits en caure el règim del Terror juliol del 1794
robertí | robertina
Història
Membre de la descendència agnada de Robert (fill de Lambert —germà o potser fill d’un Robert— referendari del rei Dagobert I), majordom del rei Clodoveu II i canceller de Clotari III, el qual adquirí terres a Austràsia (Metz).
El seu net, Robert I mort l’any 764, duc del Haspengau Hesbaye Lieja, heretà de la seva muller Guillisvinda possessions al Wormsgau i esdevingué vers el 750 comte de l’Alt Rin i del Wormsgau El seu besnet Robert III mort el 834, comte del Wormsgau, es casà amb Gualdrada o Wialdruth, filla d’Adrià, comte d’Orleans, germà d’Hildegarda, muller de Carlemany Llur fill Robert IV dit el Fort mort el 866 a la batalla de Brissarthe, comte del Wormsgau, resignà les seves possessions a l’Alt Rin 830 perquè heretà terres prop d’Orleans i després del tractat de Verdun 843 retrasplantà la seva família a la…
maquis
Història
Organització de resistència armada, a França, contra l’ocupació alemanya.
monsenyor
Història
Cristianisme
Títol donat a França als prínceps d’una família sobirana.
armanyaguès | armanyaguesa
Història
Individu del bàndol francès, enemic dels borgonyons, en les lluites dinàstiques de la primera meitat del segle XV.
El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França El tractat d’Arràs 1435 entre…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina