Resultats de la cerca

Aquesta fórmula de datació fou introduïda al s VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al s X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació

Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…

Per l’etimologia, originàriament es referia als nebots o als fills reconeguts legalment amb aquest nom, però s’estengué també a d’altres membres de la família El nepotisme tingué especialment importància durant els s XV i XVI l’inicià el papa Pau II 1461-71, fou continuat pel seu successor Sixt IV 1471-84 i arribà al grau més elevat amb el papa català Alexandre VI 1492-1503

Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV

Es tracta d’una varietat de regalisme, exposada amb disposicions pràctiques en l’Edicte de tolerància del 1781 Bàsicament, propugnava la llibertat de consciència i el dret de l’estat a intervenir en els afers eclesiàstics i a reformar-ne els abusos, alhora que reduïa el poder del papa a l’esfera rigorosament espiritual

En els països de tradició cristiana tenia en part caràcter litúrgic i era precedida per la consagració o unció Inspirada en la consagració de Saül i David, feta per Samuel, la coronació fou introduïda a la cort bizantina vers la segona meitat del segle V, i practicada després, seguint el seu exemple, a la cort visigòtica El primer dels carolingis, Pipí el Breu, fou ungit dues vegades 751 i 754, com si hom volgués contrarestar amb això el dret de sang dels merovingis Carlemany fou coronat emperador pel papa el dia de Nadal del 800, però ja abans 774 s’havia coronat rei dels llombards amb la…

Se n’estengué l’ús a Itàlia segles XVII-XIX, motivat per la prohibició papal que les dones cantessin a l’església i, als Estats Pontificis, que actuessin en escenaris Alhora, el gust musical barroc pel virtuosisme vocal més exacerbat n’estengué l’ús per tot Europa, especialment en l’òpera, on perdurà fins a mitjan segle XIX En el cant sacre fou prohibit pel papa Pius X el 1903 Un dels castrats més celebrats fou Carlo Broschi , anomenat Farinelli 1705-82

La seva percepció era ja ordenada a l’Antic Testament, i la primera formulació legal de l’obligació del poble jueu a pagar el delme és al Deuteronomi Amb el Nou Testament desapareix l’obligatorietat els primers cristians el rebutjaren, considerant que era un costum jueu Però la necessitat d’arbitrar algun sistema per al manteniment del clericat i de les esglésies imposà progressivament el costum de percebre delmes dins l’Església occidental Els primers passos per a la regularització del delme com un tribut eclesiàstic foren fets a França al s VI en els concilis de Tours i Mâcon Fou, però,…