Resultats de la cerca

En morir el seu pare, Mahan Singh 1792, esdevingué cap d’una branca de la confederació sikh Ocupà Lāhaur 1799 i Amrítsar 1802, però la seva política expansionista el féu topar amb els britànics, amb els quals signà un tractat 1809 Formà un exèrcit modern amb el qual arribà a dominar el Caixmir 1823

En morir Nādir Shāh, Aḥmad Han, cap de la tribu afgana dels abdalís, fundà el regne de Kandahār 1747, es canvià el nom per Aḥmad Shāh i adoptà el títol de durr-i durran perla de les perles Construí un imperi que anava de l’Amu-Darja a l’Indus i del Tibet al Khorasan Envaí diverses vegades el Panjab 1748-52, derrotà el gran mogol, Aḥmad Shāh —que li cedí el Panjab i Caixmir 1752— i s’apoderà de Delhi 1757 En destruir l’any 1761 Pānīpat les forces dels marathes i l’any següent les dels sikhs, afavorí la política britànica a l’Índia El succeí el seu fill Tīmūr Shāh

Derrotat per Alexandre el Gran 326 aC, n'esdevingué vassall com a administrador del Panjāb

Arribà al poder en imposar-se damunt un grup dels principals prínceps de Bengala i del Panjab Exercí un govern despòtic, malgrat la seva edat avançada, i deturà el perill mongòlic

D’origen turc, era governador del Panjāb quan fou elegit per l’assemblea de notables, després de l’esfondrament dels Halǧī Afavorí l’agricultura, reorganitzà l’economia i s’annexà una part de Bengala

D’origen turc, era governador del Panjāb quan fou elegit per l’assemblea de notables, després de l’esfondrament dels Khaljī Afavorí l’agricultura, reorganitzà l’economia i s’annexà una part de Bengala

Obtingué el poder gràcies a l’abdicació 1451 de l’últim soldà de la dinastia dels Sayyid, ‘Ālam Šāh Annexionà el Panjab i el regne de Jaunpur El succeí el seu fill Sikandar Šāh

Es preocupà molt poc pels afers d’estat El 1752 hagué de cedir a Aḥmad Shāh Durrānī, el Panjab i Caixmir Això provocà el descontentament, de manera que el 1754 el gran visir el deposà

Fill de Sebüktigin, consolidà i expandí considerablement el poder de la dinastia Sotmeté els gúrides i annexà el Panjab, una part del Sindh, el nord del Balutxistan, Afganistan, Sistan, Coràsmia i una part de la Transoxiana Sunnita decidit, perseguí idòlatres i heterodoxos Urbanitzà Ghaznī i la convertí en un centre científic i cultural, on acollí, entre altres, al-Bīrūnī i Firdawsī

Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona