Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Pere Rubí i de Sabater
Història
Militar
Militar.
Fill i hereu de Ramon de Rubí i de Marimon Conseller del rei, mestre racional i lloctinent del batlle general de Catalunya, destacà en l’expedició militar al Rosselló 1673, durant la guerra contra França El 1675 defensà Girona, assetjada pels francesos Durant la guerra de la lliga d’Augsburg defensà Roses contra la nova invasió francesa ferit, hagué de cedir el comandament de la plaça, que capitulà
Tomás Rodríguez y Díaz Rubí
Història
Política
Teatre
Dramaturg i polític andalús.
Ministre d’ultramar abans de la Revolució del 1868, fou comissari d’hisenda després de la Restauració Conreà el drama històric i el romàntic, però sobretot excellí en el gènere de l’"alta comèdia”, amb títols com La flor de la maravilla 1851, El gran filón 1874, Fiarse del porvenir 1874, etc Fou membre de l’Academia Española 1860
Francesc de Taverner i de Rubí
Història
Polític.
Senyor de Montornès Fill de Miquel Joan de Taverner i de Montornès Es destacà per la seva activitat enfront de la invasió francesa de 1689-97 Elegit conseller en cap de Barcelona 1696, s’esforçà a defensar la ciutat per tots els mitjans, però no assolí que les autoritats castellanes contribuïssin eficaçment a la defensa Morí en el càrrec S'havia casat amb Maria Ignàsia d’Ardena i d’Aragó, comtessa de les Illes, senyora de Darnius, del castell de Mont-roig, de Bosquerós i de la torre de Picalquers
Josep Antoni de Rubí i de Boixadors
Història
Militar
Militar i erudit.
Fill de Pere de Rubí i de Sabater i de Regina de Boixadors i Crassi, rebé de Carles II el títol de marquès de Rubí 1694 Fou un dels fundadors i primer secretari de l’Acadèmia Desconfiada 1700 Austriacista, participà en la defensa de Barcelona 1706, i el 1707 fou ascendit a coronel Ajudant del príncep Jordi de Darmstadt, el rei arxiduc el féu general d’artilleria 1711 i el nomenà lloctinent de Mallorca 1713, des d’on s’esforçà a ajudar la Barcelona assetjada pels filipistes En caure aquesta 11 de setembre de 1714, continuà la resistència de l’illa fins a la invasió…
Josep Palet i Riba
Història
Guerriller republicà conegut com a Palet de Rubí.
Fill d’un antic alcalde liberal del mateix poble, s’uní el 1866 al progressisme i prengué part en l’intent revolucionari del 1867 a les ordres del general Baldrich Després de la revolució del 1868, participà en la revolta contra les quintes del 1869 i aconseguí aixecar al Vallès uns 1500 combatents que s’uniren al Xic de les Barraquetes El 1872 fou elegit diputat provincial i regidor de Rubí Quan es proclamà la Primera República passà a ésser comandant del batalló de Cossos Francs i, de nou al costat del Xic, combaté els carlins a Berga, Igualada i el Bruc El 1874 intervingué en…
Josep Rovira i Canals
Història
Polític.
Paleta d’ofici, milità de jove en el moviment calalanista i s’afilià a Estat Català Exiliat el 1922 a França, en una incursió assaltà la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d’Ordal i restà implicat en els fets de Prats de Molló Se n'anà a Bèlgica i a Mèxic i participà en les guerrilles de Guatemala Tornà a Catalunya 1932 i fou fundador del Partit Català Proletari i després ingressà al Bloc Obrer i Camperol Fou elegit membre del comitè executiu —càrrec que conservà posteriorment dins el POUM— i destacà com a principal animador del setmanari L’Hora Pel juliol del 1936 representà el POUM…
Josep Tabescà
Història
Guerriller.
Era conegut amb el malnom el Tei Formà part d’una partida de malcontents, però, arran del viatge de Ferran VII al Principat, s’acollí al seu indult octubre del 1827 El 1833 era voluntari reialista i s’alçà en armes a Sant Vicenç dels Horts 2 de març contra la imminent liberalització de la monarquia Fracassat l’intent, fugí a Rubí, on el repetí Detingut, fou executat poc després
Pere Andreu
Història
Militar
Militar.
Amb la graduació de tinent coronel, lluità durant la Guerra de Successió a favor de l’arxiduc Carles En esdevenir-se el triomf borbònic es trobava a Mallorca, des d’on s’exilià com a sergent major del regne, amb el lloctinent Josep Antoni Rubí i Boixadors i d’altres austriacistes A Nàpols, on es refugià, fundà una casa, per a la qual obtingué de l’emperador Carles VI el títol de comte d’Andreu
Bernat Guillem de Queralt
Història
Noble.
Senyor de Queralt Bernat I de Queralt , Gurb, Sallent i Oló Fill i successor de Guillem de Gurb-Queralt i d’Ermessenda, fou un dels primers cavallers del comte barceloní Ramon Berenguer II Cap d’Estopes , que el 1080 li donà el castell de Font-rubí Després de l’assassinat del Cap d’Estopes 1082, fou un dels caps de l’oposició contra el comte Berenguer Ramon II i un dels darrers a sotmetre's al conveni del 1086 que reconeixia els fets consumats Fou conseller del jove comte Ramon Berenguer III tingué també el Castell Nou de Barcelona
Josep Mateu i Cervera
Disseny i arts gràfiques
Història
Política
Edició
Polític i impressor.
Fou capità de la milícia nacional durant el Trienni Liberal 1820-23 L’any 1839 establí una impremta, on edità periòdics El Cisne , El Mole i La Tribuna , el 1840 La Perla , el 1843, a més d’obres de JMBonilla, Pasqual Pérez i altres Vers el 1848 la impremta passà al seu fill, Josep Mateu i Garín — Madrid 1891, que la continuà fins el 1867, i hi edità La Esmeralda 1847-49, La Ilustración Valenciana 1856-57, El Rubí 1859 i diversos llibres Les seves germanes — Àngela , Desemparats i Francesca — havien installat, vers el 1861, la impremta d' El Avisador Valenciano , on editaren…