Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
Fernando Garrido y Tortosa
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Periodista a Cadis, el 1845 se n'anà a Madrid, on collaborà en la societat secreta Los Hijos del Pueblo Exiliat a Londres 1851-54, es posà en contacte amb el socialisme internacional Exiliat novament 1865-68, a París, en tornar-ne fou elegit diputat per Cadis i per Sevilla 1872, i se n'anà com a intendent a les Filipines 1873 La Restauració l’exilià fins el 1879 Entre les seves obres, d’inspiració fourierista i marxista, cal destacar La república democrática federal universal 1855, Historia de las persecuciones políticas y religiosas 1863-66, Historia de las asociaciones obreras en Europa…
Miquel Macip
Història
Erudit.
Canonge de Tortosa 1609 El 1629 dotà la festa local de Sant Ruf És autor d’un índex de la documentació històrica de Tortosa, basat en bona part en els acords capitulars, i d’un episcopologi de Tortosa
Teodor González i Cabanne
Història
Política
Polític.
Fundà a Tortosa els periòdics “El Dertosense” 1867, “El Correo del Ebro” 1868 i “La Verdad” 1880 Restauracionista, fou diverses vegades diputat provincial i, el 1879, alcalde de Tortosa És autor de Documentos relativos a la Real Compañía de Canalización del Ebro 1900
Macià Despuig
Història
Cavaller.
El 26 de desembre de 1411 fou designat pel parlament català reunit a Tortosa com a substitut de Lluís de Requesens en la comissió de vint-i-quatre encarregada d’endegar els afers del país durant l’interregne de 1410-12 judicà maig del 1412 els allegats dels emissaris del pretendent Lluís d’Anjou que rebutjaven alguns compromissaris encarregats de l’elecció En ésser proclamat Ferran d’Antequera 1412, en seguí la causa i combaté Jaume d’Urgell En la darrera etapa del Cisma d’Occident fou emissari de la corona catalanoaragonesa davant de l’emperador Segimon a Narbona, el 1416 i del…
Joan Aldana
Història
Militar
Militar.
Estigué al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó i de Carles V, a les campanyes italianes del primer quart del segle XVI a les ordres, successivament, del virrei de Nàpols, Ramon de Cardona, del de Sicília, Hug de Montcada, i del general de l’exèrcit imperial Prospero Colonna Ascendit a coronel major del terç dels italians, lluità a Pavia 1525, on ell personalment feu presoner el rei de França Francesc I Intervingué contra la revolta dels moriscs a la serra d’Espadà 1526 i a la campanya de Tunis 1535, on fou armat cavaller per Carles V Els seus fills Cèsar, Quint Sertori i Marc Antoni…
Antoni de Montserrat de Suelves i d’Ustáriz
Història
Polític.
Vuitè marquès de Tamarit Passà al servei de Carles Maria dels Dolors de Borbó 1868 i intervingué en el seu nomenament com a pretendent carlí Assistí a les juntes carlines de Londres 1868 i Vevey 1870 i negocià crèdits per a finançar l’alçament carlí del 1872 i la guerra subsegüent, durant la qual fou comissari del pretendent a la zona de Tarragona i Lleida El seu nebot, Josep de Montserrat de Suelves i de Montagut
Joan Castells i Montlleó
Història
Militar
Militar.
Participà en la Guerra Gran en l’expedició del marquès de la Romana a Pomerània i a Dinamarca, i en la guerra del Francès amb les forces del general Blake a Bailèn i a Talavera de la Reina, en la defensa de Girona com a assistent del general Álvarez de Castro, i en la defensa de Tarragona el 1811 Durant la primera guerra Carlina actuà com a correu de les forces liberals Morí a 107 anys, després d’un viatge a peu a Madrid per saludar el rei Alfons XII
Ibrāhīm ibn Ǧa‘qūb al-Isrā’īlī al-Ṭurṭūšī
Història
Jueu traficant d’esclaus.
Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Ḥakam II de Còrdova, feu un viatge ~965 al centre i est d’Europa i investigà els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que hi habitaven eslaus, germànics, khàzars, etc S'ha perdut, malauradament, l’informe que redactà, però se'n conserven fragments, inclosos en les obres geogràfiques posteriors d’al-Bakrī i al-'Uđrī
Maria Grinyó
Història
Mare de Ramon Cabrera i Grinyó, capitost carlí, que ella havia volgut fer inclinar al sacerdoci.
Fou detinguda i afusellada amb el consentiment del capità general Espoz y Mina, com a represàlia pels afusellaments ordenats pel seu fill Fou considerada un símbol de les atrocitats dels liberals durant la primera guerra Carlina
Maria Lluïsa Dara i Zamora
Història
Baronessa de Purroi.
Es destacà en l’organització de la defensa de Gandesa durant els repetits atacs que sofrí, per part de Cabrera i d’altres caps carlins, durant la primera guerra Carlina, i participà en diverses accions dels liberals al camp enemic, fets que li valgueren una gran popularitat
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina