Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
batalla de Cutanda
Història
Militar
Fet d’armes esdevingut prop de Cutanda, a la vall del Jiloca, el 1120.
En el qual Alfons I el Bataller, amb l’ajut de Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània, derrocà els almoràvits, manats per Ibrāhīm ibn Yūsuf, germà del califa almoràvit ‘Alī ibn Yūsuf, que intentaven de reconquerir Saragossa
expedició de Còrdova
Història
Campanya empresa per un exèrcit català de 10 000 homes comandat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, i Ermengol I, comte d’Urgell, l’any 1010.
Per ajudar el califa cordobès Muḥammad ibn Hišām, cap del partit dels eslaus, contra el seu rival Sulaymān ibn al-Ḥakam, cap del partit dels berbers, que fou vençut L’exèrcit català triomfà en la batalla d’Akabat al-Bakr, fou vençut prop del Guadiana i, finalment, entrà a Còrdova i la saquejà El botí fou molt quantiós, però també ho foren les pèrdues uns 3 000 morts, entre els quals el comte Ermengol I d’Urgell, dit el de Còrdova Aquell any fou anomenat pels historiadors musulmans “any dels francs”, o sia, dels catalans Fou, en part, una represàlia pel saqueig de…
batalla de Sagrajas
Història
Militar
Fet d’armes que tingué lloc el 23 d’octubre de 1086 a les ribes del Zapatón (Extremadura) entre l’exèrcit almoràvit i Alfons VI de Castella-Lleó, aliat amb Sanç Ramírez d’Aragó i amb Álvaro Háñez de València.
La victòria de Yūsuf ibn Tašfīn, que havia acudit en socors dels taifes de Sevilla, Màlaga, Almeria, Granada i Badajoz fins aleshores tributaris de Castella-Lleó, significà la possibilitat de l’entronització almoràvit a la península Ibèrica
batalla d’Écija
Història
Militar
Fet victoriós dels benimerins sobre els castellans (1275).
La contínua pressió de Castella sobre el regne de Granada impulsà Muḥammad II a demanar ajut als benimerins El soldà Abū Yūsuf Ya'qūb ibn ‘Abd al-Haqq acudí a la península Ibèrica i, prop d’Écija, vencé les forces castellanes manades per Nuño de Lara, que morí en la batalla
Llibre de saviesa
Història
Tractat de moral, constituït per una sèrie de proverbis adreçats a l’educació de prínceps.
Atribuït erròniament a Jaume I i també a Jaume II, hom pot datar-ne la redacció cap a la darreria del s XIII Com Poridad de poridades i Apothegmata philosophorum, d’ibn Isḥāq, el seu contingut és una combinació d’elements polítics i filosòfics procedents de l’empirisme i de la filosofia antiga Comprèn lletres, màximes, prediccions i oracions, entre altres components
califat de Còrdova
© fototeca.cat
Història
Període en què Al-Andalus deixà de dependre políticament i religiosament del califat oriental (756-929 i 929-1031).
La proclamació del califat fou precedida d’un període 756-929 d’independència política, però no religiosa, anomenat emirat de Còrdova Quan la dinastia omeia de Damasc fou exterminada 750 pels nous califes abbàssides, el príncep ‘Abd al-Raḥmān aconseguí d’alliberar-se de la matança i, després d’una curta estada al nord d’Àfrica, pactà amb els iemenites de la península Ibèrica que eren a l’oposició, travessà l’estret de Gibraltar 756 i enderrocà el poder constituït ‘Abd al-Raḥmān I es proclamà sobirà de tot Al-Andalus i adoptà, a la mesquita de Còrdova 773, el títol d’emir, fins aleshores…
la campana d’Osca
Història
Nom amb què és coneguda la llegenda segons la qual Ramir II d’Aragó, dit el Monjo, hauria convocat els nobles més rebels del regne amb l’anunci que feia fer una campana que se sentiria per tots els seus dominis.
A mesura que anaven arribant els hauria fet entrar d’un en un en una cambra on tot seguit eren decapitats La llegenda, potser inspirada en la matança del pou de Toledo contada per ibn al-Qūṭiyya, apareix per primera vegada ~1366 a la Crònica dels reis d’Aragó e comtes de Barcelona Es devia formar, però, abans en relació amb la mort de Pero Ahonés 1226 És possible que hagués constituït el tema d’una cançó de gesta aragonesa d’un cicle entorn de la batalla de Fraga La base històrica de la llegenda hauria estat la repressió empresa al començament del 1136 per Ramir II després de la…
revolta de Las Alpujarras
Història
Aixecament dels moriscs granadins que tingué lloc a la regió de Las Alpujarras (1568-70).
L’existència d’una minoria racial no assimilada que podia actuar de cinquena columna en la lluita mediterrània amb barbarescs i turcs feia difícil l’equilibri entre les autoritats cristianes i la població morisca Entre el 1550 i el 1560, factors de caràcter econòmic augment dels imposts i jurisdiccional tensions entre l’aristocràcia autòctona, interessada en el manteniment del statu quo , i el poder reial contribuïren a endurir la situació L’intent de l’audiència de posar en vigor la pragmàtica del 1526 desencadenà l’aixecament Faraǧ ibn Faraǧ, tintorer de Granada, inicià la…
batalla de Roncesvalls
Història
Militar
Combat llegendari, originat en fets històrics, que es refereix a la derrota de l’exèrcit de Carlemany en tornar de la seva fracassada expedició contra Saragossa el 778.
Històricament aquell exèrcit fou objecte d’un atac dels sarraïns, manats per Matruḥ i Aišūn, entre l’Ebre i Pamplona amb l’objecte d’alliberar el pare d’aquests, Sulaymān ibn Yaqṯān al-Arabī, governador musulmà de Barcelona i Girona, cosa que aconseguiren després els gascons, segurament en collaboració amb els bascs, sorprengueren la rereguarda de l’exèrcit en travessar els Pirineus, probablement per Ibañeta, i la desferen i sembraren el desordre en el conjunt de forces Aquesta darrera batalla s’esdevingué el 15 d’agost de 778 i hi moriren molts personatges de la cort carolíngia…
batalla d’Albelda
Història
Militar
Combat en el qual hom creu que participà Ordoni I d’Astúries, que hauria vençut el muladí Mūsà ibn Mūsà (859-860?) al S de Logronyo (a Albelda de Iregua).
La llegenda la transformà en la inexistent batalla de Clavijo de Ramir I contra els musulmans El més probable devia ésser que els gascons atacaren la fortalesa d’Albelda el 851 o el 852 sense aconseguir, però, de prendre-la