Resultats de la cerca

Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències percebudes en la…

Nasqué al 1977 com a espai de confluència d’organitzacions ecologistes locals sorgides arran de la construcció de la central nuclear d’Ascó 1974, amb la formació de la Coordinadora Antinuclear Estatal com a element catalitzador Entre els seus impulsors hi hagué els filòsofs Manuel Sacristán i Francisco Fernández Buey i el científic Eduard Rodríguez Farré Tingué la seva màxima activitat en el bienni 1979-1980, en què assolí fites com les dues multitudinàries manifestacions a Barcelona març i maig del 1979 i la marxa contra la nuclearització de Catalunya estiu del 1980 Es dissolgué al principi…

Lloc d’internament preventiu amb la finalitat de classificar els detinguts en virtut la seva adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí Estigué operatiu els primers mesos de l’ocupació franquista de Barcelona gener del 1939 — primavera del 1940, i es calcula que en els moments de major ingrés de presoners, la població penal podria haver estat de 15000 persones El seu emplaçament es correspon actualment amb l’edifici de Llevant del Campus Mundet, a la Vall d’Hebron

Fundada a Barcelona per Josep Ribas Sanpons, fou una de les primeres tribunes de l’anomenada cultura underground a l’Estat espanyol Entre la nòmina de collaboradors de la primera època s’hi troben Toni Puig, Ferran Mir, Lluís Racionero, Quim Monzó, Santiago Soler i Amigó i Ramon Barnils La revista conjuminà un discurs polític avançat amb la divulgació d’estils de vida alternatius Es publicà en dues èpoques, entre 1974-80 i 1987-99, amb el colofó d’un número especial l’any 2004

Comprenia un important castell prefeudal del mateix nom Udina Martorell la vincula al segle XIII, a la nissaga dels Arquer de Goscons, senyors d’aquelles contrades

Fou creat sota pressions de l’Alemanya nazi per mitjà d’un decret amb data del 20 de novembre del 1940 Tingué un estatus de persona jurídica i estigué directament subordinat a la capital del Tercer Reich, essent l’únic organisme que representava, del 1940 al 1944, la comunitat de saxons transilvans Fou dissolt per decret-llei del 7 d’octubre de 1944

Al final de febrer del 1951, s’inicià a Barcelona una onada de protestes com a resposta a l’augment del preu dels bitllets del transport públic El greuge comparatiu amb Madrid, on els bitllets eren més econòmics tot i la pujada de preus, fou el detonant de la mobilització La població es negà massivament a utilitzar el transport públic i féu els desplaçaments a peu, amb nombroses manifestacions de protesta Una vegada aconseguida l’anullació de l’augment de preus dels bitllets, la vaga prosseguí i s’estengué a les empreses de la ciutat i a les d’altres centres industrials de Catalunya Amplis…

La revolta popular es produí en diversos pobles del pla de Barcelona i el Baix Llobregat Al final del s XIX, l’Estat espanyol estigué en guerra de forma gairebé constant pel control de les colònies americanes, i les classes populars foren les que portaren les càrregues més feixugues La decisió dels ajuntaments municipals de lliurar els mossos a l’exèrcit i la crida a files de les quintes fou l’espurna que encengué els ànims de les classes populars La revolta tingué un especial ressò a les viles de Gràcia i de Sants Una vegada feta efectiva l’ordre de les primeres quintes, els graciencs foren…

Impulsa la recuperació del patrimoni vinculat a la memòria històrica  del període 1931-80 i promou la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya Promou i desplega polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica l’homenatge i el desgreuge a totes les víctimes de la lluita per la democràcia la proclamació dels valors que fonamenten la democràcia, i la preservació de la memòria de la lluita contra el franquisme Constitueix el primer organisme d’aquestes característiques a l’Estat espanyol Organitza exposicions itinerants i en línia…

Inicià la seva publicació l’any 1913 i continuà fins el final de la Guerra Civil Espanyola El seus continguts surten dels postulats ideològics de la burgesia republicana d’esquerres