Resultats de la cerca
Es mostren 2407 resultats
Manuscrits
Història
Revista d’història moderna fundada el 1985 pel departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de la seva aparició publica números de caràcter monogràfic i altres que tracten temes diversos d’història moderna La revista també ha promogut colloquis i conferències amb la presència de destacats especialistes francesos, italians i britànics, fonamentalment
Fundació Rafael Campalans
Història
Entitat creada al març del 1979 per a l’estudi i la difusió del pensament socialista.
Disposa d’un arxiu històric i d’una biblioteca hemeroteca on s’apleguen materials procedents bàsicament dels fons dels diversos grups socialistes catalans del 1939 ençà Publica els texts breus Papers de la fundació i les colleccions Debat , Monografies i Federalisme Ha estat dirigida per l’historiador José Luis Martín, al qual rellevà posteriorment Albert Aixalà L’entitat és vinculada al PSC En 1988-2000 fou presidida per Isidre Molas , al qual succeí Narcís Serra 2000-05, al seu torn rellevat per Molas 2005-12 El 2012 Miquel Iceta n'assumí la presidència
Fundació Carles Pi i Sunyer
Història
Entitat amb seu a Barcelona fundada el 1986 dedicada fonamentalment als estudis autonòmics i locals.
Cada any publica l' Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas Té en dipòsit l’Arxiu de Carles Pi i Sunyer, a partir del qual es promouen investigacions sobre l’exili català republicà del 1939 El seu director és d’ençà de l’any 2004, el professor Jaume Magre Ferranel, que succeí el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona Francesc Vilanova i Vila-Abadal
Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana
Història
Entitat constituïda el 1992 a Barcelona, amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicenç i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, que agrupa centres d’estudis locals i comarcals de l’àmbit lingüístic català.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i collaboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades El 1996 tenia més de quaranta entitats adherides Els darrers anys la Coordinadora s’ha consolidat organitzativament i, alhora, ha promogut diverses activitats i publicacions Els congressos científics més destacats han estat el 1994, ‘Moviments socials i dinàmica associativa’, celebrat a Lleida, el 1997, ‘Franquisme i transició democràtica’, que tingué lloc a Palma, el 2004, “Església,…
Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona
Història
Centre d’estudis dedicat a l’organització de seminaris i conferències de temàtica bàsicament historiogràfica.
Fundat a Girona el 1984, el nucli inicial, constituït per Josep Clara, Pere Cornellà, Francesc Marina i Antoni Simon, ha mantingut la seu oficiosa en una tertúlia que té lloc el divendres al cafè Can Panella Els resultats de la seva activitat s’editen en forma de monogràfics a la publicació Quaderns del Cercle , que arribà al dotzè número el 1996 Des del 1991 el Cercle forma part del patronat Francesc Eiximenis de la diputació provincial de Girona
Centre de Treball i Documentació
Història
Centre d’estudis fundat a Barcelona el 1976, al caliu de la darrera ofensiva antifranquista, per constituir un nucli interdisciplinari d’anàlisi i de debat en el terreny de les ciències socials, amb voluntat de vincular-se a les lluites per l’emancipació social i nacional.
La primera de les seves tasques fou la organització d’un homenatge a les Brigades Internacionals i d’un colloqui sobre la Guerra Civil Es dotà d’una revista, Quaderns del Centre de Treball i Documentació , que tingué una durada efímera 1981 Ha estat en aquests anys la plataforma d’activitats diverses, sobretot en el terreny de la història més recent Destaquen entre les dels darrers anys el seminari sobre les actituds socials davant el franquisme 1987 que es publicà amb el títol Franquisme Sobre resistència i consens a Catalunya 1938-1959 1990, la coorganització del I Colloqui…
Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar
Història
Institució creada a Barcelona l’any 1986, amb el suport de la Universitat Autònoma de Barcelona, per tal d’agrupar els historiadors de la història moderna en una mateixa línia de recerca historiogràfica.
La revista Moderna és el vehicle d’expressió d’aquest centre
Internacional Socialista
Història
Organització d’abast mundial que agrupa la majoria dels partits socialistes i socialdemòcrates.
Sorgida a Frankfurt del Main el 1951 com a resultat d’un dels intents de reconstruir la Segona Internacional, té la seu a Londres Els seus òrgans de govern són el congrés, format pels membres de tots els partits, que en reunions bianuals determina les grans directrius de l’organització i aprova l’admissió de nous membres i els estatuts L’òrgan executiu és el consell, el qual, format per un representant de cada partit, adopta les resolucions amb relació a la conjuntura política del moment, elegeix el president i el secretari i proposa els nous membres Per últim, un buró format per delegats de…
l’Holocaust
Història
Nom amb el qual és designat el genocidi dut a terme pel règim nacionalsocialista del Tercer Reich sobre els jueus (antisemitisme) entre els anys 1933 i 1945.
De vegades hom inclou també en el terme la persecució i extermini per part del règim nazi de minories o altres pobles, especialment el gitano, dels homosexuals i de dissidents polítics El genocidi fou la culminació d’un llarg procés que es desenvolupà parallelament a la implantació del règim nazi, i que tenia com a objectiu la creació d’una comunitat nacional –Volksgemeinschaft– racialment pura Amb les lleis de Nuremberg “Llei de ciutadania del Reich” i “Lleis per a la protecció del poble i l’honor alemanys” del 15 de setembre de 1935 es privava de la ciutadania alemanya aquells que no eren…
Movimento das Forças Armadas
Història
Organització dins les forces armades portugueses (creada el 1973) que inicià i dirigí el cop d’estat del 25 d’abril de 1974 i posteriorment el procés revolucionari portuguès.
El seu programa es basà en l’establiment de les llibertats civils i polítiques, la recerca d’una solució al problema colonial, l’amnistia i la millora de les condicions de vida de les masses populars Establerta una plataforma comuna amb els partits polítics, instituí el Conselho Supremo da Revolução El sorgiment, a partir de l’estiu del 1975, d’assemblees populars, afavorides per l’MFA, comportà una crisi de govern i el reforçament de la dreta en el si de l’MFA des de les acaballes de l’any s’anà consolidant la tendència a la dissolució de l’MFA com a força de direcció política
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina