Resultats de la cerca

Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo el 1220 L’…

Els membres d’una de les branques de la família Álvarez de Toledo eren els senyors de Valdecorneja, que figuraven com a magnats de la cort de Castella, i grans terratinents a les actuals províncies d’Àvila i de Salamanca Prosperaren durant l’etapa dels Trastàmara, i un d’ells, Gutiérrez Álvarez de Toledo y de Ayala, arquebisbe de Sevilla i de Toledo, rebé la senyoria d’Alba de Tormes 1430 El títol fou elevat a comtat el 1459 a favor del seu nebot i successor, Fernando Álvarez de Toledo y Sarmiento el seu fill, García, es casà amb una Enríquez, filla de l’almirall de Castella i…

Formà part de les terres dominades pels mastiens, les quals pertangueren, en la primera meitat del darrer millenni aC, a l' imperi de Tartessos Desfet aquest i perduda l’hegemonia mastiena en destruir els cartaginesos Màstia i bastir damunt les seves ruïnes Cartago Nova 228 aC, els bastetans restaren subjectes als púnics Després, però, Publi Corneli Escipió conquerí Cartago Nova i envià el seu germà Luci perquè ocupés la Bastetània, expedició que representà el començament de la dominació romana d’Andalusia L’any 197 aC els bastetans i els altres pobles dominats pels romans es revoltaren, però…

Tingué seca pròpia que encunyava en alfabet fenici Després de moltes vacillacions, avui sembla segur que correspon a les ruïnes no excavades del Cerro de Montecristo, prop d’Adra Almeria

Sorgit com una prolongació del regne d’Astúries en terres parcialment despoblades de la vall del Duero, les primeres repoblacions asturs en terres del futur regne de Lleó Tui, Astorga, Amaya i Lleó correspongueren als regnats de Ramir I 842-850 i Ordoni I 850-866, però hi donà l’impuls decisiu Alfons III 866-910 Aleshores foren repoblats nombrosos indrets del territori galaicoportuguès situat entre el Miño i el Mondego a l’àrea lleonesa estricta es fixà la frontera al Duero, amb l’ocupació de Dueñas, Simancas, Toro i Zamora a Castella es portà la frontera de l’Arlanzón a l’Arlanza, amb la…

El primer comte castellà conegut fou Roderic, senyor d’Àlaba, que repoblà Amaia 860 Durant els segles IX i X els comtes de Castella defensaren el Pancorbo, fortificaren la línia de La Rioja a l’Arlanzón i restauraren Burgos i Castrojeriz A les darreres dècades del s IX el comtat era subdividit en altres comtats i hom assolí, tanmateix, la línia del Duero Ferran González vers el 930-970, aprofitant les tensions internes de la cort lleonesa de Ramir II 930-950, unificà el comtat i convertí en hereditari el seu llinatge El seu successor Garcia Fernández 970-995 hagué de sofrir les campanyes d’…

Amb la victòria de la vall de Tamarón 1037 sobre Beremund III de Lleó, aquell reuní per primera vegada els regnes de Castella i de Lleó tanmateix, repartí els estats entre els seus fills, atribuint Castella a Sanç Sanç II, Lleó a Alfons Alfons VI, i Galícia a Garcia Alfons VI aconseguí la sobirania de Galícia l’any 1071 el 1072, a la mort de Sanç, uní de nou Lleó, i amb la conquesta de Toledo 1085 portà la frontera al Tajo El 1126, després del regnat d’Urraca 1109-26, casada amb Alfons I d’Aragó en segones núpcies, Alfons VII 1126-57, fill d’Urraca i de Ramon de Borgonya, encetà la dinastia…

Fou ocupada pels romans quan volgueren ampliar llur domini dellà el riu Betis, i fou zona de fricció amb els lusitans