Resultats de la cerca
Es mostren 200 resultats
Edward Rydz-Śmigły
Història
Militar
Militar polonès.
Lluità en la Primera Guerra Mundial i contra la invasió soviètica 1919-20 Inspector general de l’exèrcit 1935 i mariscal 1936, el 1939 fou nomenat cap de les forces poloneses, que foren derrotades per les alemanyes i soviètiques que envaïren el país setembre del 1939 Refugiat a Romania, tornà secretament a Polònia 1940 Sembla que morí en combat
Glinskij
Història
Família de boiars russos, descendents dels prínceps de Lituània.
Els germans Mikhail — 1534, Ivan i Vasilij , desposseïts de llurs privilegis pel rei Segimon de Polònia, fugiren a Rússia 1508 Mikhail prengué part en la defensa de Smolensk, però després conspirà contra Moscou La seva neboda Helena — 1538, muller del gran duc Basili III, fou regent durant la minoritat del seu fill Ivan IV el Terrible 1533-38
Alvise Contarini
Història
Dux de Venècia (1676-84).
Fou ambaixador venecià a la cort de Felip IV de Castella durant la guerra dels Segadors Els seus reports al senat venecià publicats el 1868 reflecteixen el caràcter dictatorial del comte duc d’Olivares i l’odi que aquest tenia a Catalunya Durant el seu govern ducal s’alià 1684 amb el papa, l’Imperi i Polònia contra els turcs
Conrad II
Història
Emperador romanogermànic (1027-39), rei de Germània (1024) i d’Itàlia (1026).
Fill d’Enric, comte d’Espira, i fundador de la dinastia sàlica o de Francònia Cedí a Dinamarca la ciutat i marca de Schleswig Aconseguí el regne de Borgonya 1033 contra Eudes II, comte de Xampanya Sotmeté a vassallatge Polònia 1033, de la qual recobrà Lusàcia i Bohèmia 1035 Publicà un edicte a Itàlia 1037 establint la transmissió hereditària dels feus dels varvassors
Tadeusz Kościuszko
© Belarus.by / Museu Tradicional Local de Brest
Història
Política
Polític polonès.
Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar
conferència de Jalta
Història
Encontre a Jalta dels tres grans caps aliats de la Segona Guerra Mundial (Roosevelt, Churchill i Stalin) els dies 4-12 de febrer de 1945.
Hom ratificà que només seria acceptada la rendició incondicional d’Alemanya i que aquesta seria dividida en quatre zones d’ocupació No hi hagué acord sobre les fronteres de Polònia Hom decidí la reunió d’una conferència prèvia a la fundació de l’ONU a San Francisco per l’abril del 1945 Stalin es comprometé a declarar la guerra al Japó després de la capitulació d’Alemanya
Batu Kan
Història
Kan mongòlic (1227-55), net de Genguis Kan i fill de Jöči.
L’any 1235 fou designat cap de la gran expedició mongòlica 1237-1242 que envaí i devastà Rússia, Polònia, Silèsia, Hongria i Dalmàcia, i arribà fins a Klosterneuburg Batu dominà la conca del Volga —de Kazan’ a la mar Càspia— i la de l’Ural inferior, i exercí vassallatge sobre els principats russos El seu kanat fou conegut com de Kiptxak o de l’Horda d’Or
Sofia de Rússia
Història
Regent de Rússia (1682-89), filla gran del tsar Aleix de Rússia.
Proclamada regent amb l’ajuda dels strel’cy , governà amb el seu conseller i amant, el príncep Vasilij Golicyn Promogué el desenvolupament industrial i signà una pau amb Polònia 1686 El resultat advers de les campanyes contra els tàtars de Crimea 1687-89 provocà una onada de descontentament que fou aprofitada pel seu germanastre Pere I per a enderrocar-la i tancar-la en un convent 1689
Klaus Philipp Schenk
Història
Militar
Militar alemany.
Comte de Stauffenberg Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Turquia, on fou malferit Passà a la reserva amb el grau de coronel d’estat major Participà en l’atemptat, fallit, contra Hitler al quarter general de Rastenburg 1944 Donant per mort Hitler, es traslladà a Berlín, on fou detingut, al ministeri de la guerra, i afusellat sense judici
Solidarność
Història
Nom amb què és coneguda l’organització sindical polonesa Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidarność.
Fou creat amb l’acord de Gdańsk 1980, on el govern polonès hagué d’acceptar, entre altres peticions dels obrers en vaga iniciada a les drassanes de Gdańsk i que ràpidament s’estengué a gran part del país, la legalitat d’uns sindicats lliures, i aviat assolí els deu milions d’afiliats i esdevingué l’organisme unitari del moviment per la democratització de Polònia Pel desembre del 1981, després del cop d’estat del general Jaruzelski, el govern militar suspengué l’activitat dels sindicats lliures i internà el seu president Lech Wałesa junt amb d’altres dirigents sindicals En 1982-89…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina