Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Alfred Sedó i Peris-Mencheta
Història
Industrial i polític.
Vinculat al Partit Republicà Radical, fou director general de comerç del primer govern Lerroux i sotssecretari de treball al segon Entre l’abril i el desembre del 1935 fou conseller de la Generalitat de Catalunya, primer d’economia i agricultura i després també de finances
Eusebi Jover i Marquet
![](/sites/default/files/media/FOTO/A104847.jpg)
Eusebi Jover i Marquet
© Fototeca.cat
Història
Republicà.
Addicte a Ruiz Zorrilla, fou regidor i alcalde accidental de Barcelona en 1869-70 i diputat provincial en 1872-73 Sota la Restauració encapçalà el Partit Republicà Progressista a Catalunya Afavorí l’establiment de Lerroux a Barcelona el 1901, però posteriorment s’adherí a la Solidaritat Catalana, en representació de la qual fou elegit senador per Lleida 1907
Raimon Rovirosa i Blanch
Història
Polític republicà.
Advocat 1897, residí a Barcelona i el 1900 ingressà al Club Autonomista Català Lliurepensador, el 1903 s’uní al Partit Republicà Federal i després de crear el Cercle Republicà de Sants, fou el secretari del Comité Republicà Federalista de Barcelona 1904 El 1906 seguí Lerroux Posteriorment presidí un Primer Congrés de la Llibertat pel febrer del 1912
Frederic Salmon i Amorín
Frederic Salmon i Amorín
© Fototeca.cat
Història
Advocat i polític.
Fou catedràtic de dret públic a Múrcia, on dirigí el diari La Verdad i organitzà el partit Acció Popular Fou diputat a les corts del 1933, secretari de la CEDA i ministre 1935 en governs de Lerroux i JChapaprieta, amb la cartera de treball Fou executat per elements incontrolats en començar la guerra civil de 1936-39
Josep Estadella i Arnó
![](/sites/default/files/media/FOTO/A010736.jpg)
Josep Estadella i Arnó
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Política
Metge, polític i poeta.
Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer Conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat Afiliat al partit republicà radical, el 1932 fou elegit diputat a corts per Lleida Ocupà el càrrec de ministre del treball sota els governs Lerroux i Samper 1933-34 Com a poeta, publicà Campànules 1923, Clarors 1925, Floralesques 1928, L’argall 1931, Arquimesa 1936 i Corrandes i madrigals 1946
Laureà Miró i Trepat
Història
Política
Polític republicà.
Membre del Partit Republicà Federal, fou vicepresident de l’Associació Escolar Republicana 1901 Ja dins de la Unió Republicana el 1903, es mostrà contrari a Lerroux i, unit al moviment de Solidaritat Catalana, fou elegit diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat el 1907 i també el 1910 i el 1914 De la UFNR a partir del 1910, després passà al Partit Reformista 1912 i fou director de La Publicidad
Rufino Blanco Fombona
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític veneçolà.
Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917
Enrique Marcilla y Marín
Història
Política
Polític republicà.
Residí al Principat des de l’edat de cinc anys A Barcelona participà en la Revolució del 1868 Sota la Restauració s’adherí al partit republicà progressista de Ruiz Zorrilla, i fou el principal organitzador a Catalunya de la conspiració frustrada de 1884-86 A partir del 1904 s’uní a Lerroux, fou regidor i tingué una destacada activitat organitzativa fundà i presidí la Fraternidad Republicana del districte cinquè i el Centre Radical del sisè
Anselm Guasch
Història
Política
Polític.
Inicialment pertangué al partit conservador, però ingressà després al liberal, del qual fou un dels caps a Tarragona i a la seva comarca Membre de la diputació provincial de Tarragona des del 1896 fins a la Dictadura 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència Membre de la comissió coordinadora de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució El 1931 es passà al partit de Santiago Alba, que s’integrà al partit radical de Lerroux
Manuel Morales Pareja
Història
Política
Polític i cantant.
Residí definitivament a Barcelona des del 1905, i, nebot d’Hermenegildo Giner de los Ríos, s’adherí a Lerroux contra el moviment de Solidaritat Catalana Fou, com a radical, regidor en 1909-11 i el 1915 i alcalde de Barcelona del gener del 1918 al juny del 1919 Durant la Segona República fou nomenat delegat especial de l’Estat espanyol en el Consorci del Port Franc Debutà com a tenor el 1895 amb Cavalleria Rusticana , i collaborà amb la societat coral Catalunya Nova El 1897 estrenà a Sitges La fada , de Morera i JMassó i Torrents