Resultats de la cerca

Ingressà a la marina l’any 1914 i en fou ministre 1944-58 i almirall 1970 Partidari de Salazar, fou president de la república 1958-74 i nomenà MCaetano per substituir Salazar Destituït pel cop militar d’abril del 1974, s’exilià al Brasil, però el 1978 tornà a Portugal

Fill natural de Pere I el Justicier, inaugurà la dinastia d'Aviz Dirigí la revolució anticastellana protagonitzada pels nobles portuguesos, i fou proclamat rei de Portugal per una assemblea reunida a Coïmbra Joan I de Castella, el qual es considerava amb drets al tron portuguès pel seu matrimoni amb Beatriu, única filla legítima de Pere I, anà a la guerra, però Joan de Portugal el derrotà a Troncoso i a Aljubarrota 1385 Consolidat el seu ceptre a l’interior, impulsà les conquestes portugueses a Àfrica presa de Ceuta, el 1415, mentre el seu fill, Enric el Navegant, organitzava els viatges…

Segon fill de Pere III i Maria I, fou nomenat regent en caure en demència la seva mare 1790-1816 El 1808 hagué de fugir de la invasió de les tropes napoleòniques, i es refugià al Brasil, on prengué el títol d’emperador El 1821, però, tornà a Portugal

Fill de Manuel I, es casà amb la infanta Caterina, filla de Joana la Boja Establí la inquisició a Portugal 1526 i restablí la Universitat de Coïmbra Durant el seu regnat els navegants portuguesos arribaren al Japó

Era fill de Joan V i de Maria Anna d’Àustria Deixà el govern a les mans del ministre Pombal, que dugué una política reformista típica del despotisme illustrat L’atemptat contra el rei el 1758 donà pretext a Pombal per a expulsar, processar i executar alguns aristòcrates Un atac de feridura obligà el rei a nomenar regent la seva muller, Maria Anna Victòria d’Espanya 1776

Fill de Joan I, viatjà per Àsia i Àfrica i participà en la presa de Ceuta 1415 Casat amb Isabel d’Urgell 1428, en morir Eduard I esdevingué regent d’Alfons V 1438-48 Acusat de voler ocupar el tron, formà un exèrcit per atacar els seus difamadors, però fou derrotat i mort pel rei, a Alfarrobeira

Professor d’economia política i diputat 1921, defensà la concepció clàssica de la moneda i de l’economia, basada en un pressupost equilibrat que evités la inflació i el dèficit Catòlic conservador, fou influït per les doctrines polítiques integristes i pel pensament de Charles Maurras Es declarà nacionalista, antimarxista i partidari d’una societat corporativista i paternalista, en la qual els treballadors havien d’estar associats als terratinents i als empresaris El cop d’estat del 1926 el féu ministre de finances, però dimití poc després Cridat novament pel president Carmona 1928, en un any…

Fill d’ Alfons III Es casà amb Elisabet , filla de Pere II de Catalunya-Aragó Intervingué en els conflictes castellans de la minoria de Ferran IV, i per la pau d’Alcañices 1297 li foren reconegudes les conquestes que havia fet El 1304, sota el seu arbitratge, se signà la pau entre Castella i Jaume II de Catalunya-Aragó, per la qual la frontera de la corona catalanoaragonesa s’estenia fins a Guardamar S'afrontà amb la noblesa i el clericat i recuperà molts feus arrabassats a la corona durant el regnat del seu pare Fou un gran repoblador, preocupat pel desenvolupament de les forces econòmiques…

Havia estat ambaixador a Londres 1738-43 i a Viena 1745 A l’accessió al tron de Josep I 1750 fou secretari de guerra i d’estat, i, a partir de les mesures que prengué per tal de palliar les conseqüències del gran terratrèmol de Lisboa del 1755, obtingué la confiança total del rei i governà amb un poder omnímode, dins la política de despotisme illustrat Fomentà l’agricultura i la indústria cristall, seda i impulsà el comerç creà diverses companyies la d’agricultura i vins de l’Alt Douro —que el 1757 provocà els avalots del Porto, contra el seu monopoli, durament reprimits—, la de…

Participà en la guerra dels Cent Anys, contra Anglaterra, atacà l’illa de Wight 1374 i, més tard, diversos ports —Plymouth, Portsmouth, etc— i Gravesend 1380 Passat al servei de França 1382, aviat tornà al de Castella, per la qual lluità i morí al setge de Lisboa