Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
Flavi Valent
Història
Emperador romà d’Orient (364-378).
Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis
Gaspar d’Espés
Història
Cavaller, comte de Sclafani (Sicília) i senyor d’Albalat de Cinca, fill de Guerau.
Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492
familiar de la inquisició
Història
Servidor laic del Sant Ofici.
Aquirí importància a partir de la implantació 1483 de la inquisició castellana pel seu nombre i pels privilegis eclesiàstics, de què gaudia Podia portar armes per a protegir els inquisidors El càrrec, considerat com un honor, requeria un expedient previ de puresa de sang i fou exercit sovint per membres de la noblesa esdevingué també objecte, sovint, de venda, i alguna vegada fou hereditari Els abusos originaren constants protestes a les corts, i llur nombre fou fixat, a València el 1554 i al conjunt de la corona catalanoaragonesa, el 1568 Al s XVI tots els membres dels tribunals…
Francesco Pio di Savoia e Moura Corte-Real
Història
Militar
Política
Polític i militar.
Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castelo Rodrigo amb grandesa d’Espanya 1720, duc de Nocera i comte de Lumiares Lluità en la guerra de Successió a favor de Felip V i en caure Barcelona fou nomenat governador de Madrid 1714 i poc després capità general de Catalunya 1715-19 i 1720-22 Donà normes complementàries per a l’aplicació del decret de Nova Planta, impulsà la repressió antiaustriacista i restringí amb especial rigor l’ús d’armes al Principat, però d’altra banda impedí els abusos de l’exèrcit damunt la població civil Féu construir la Ciutadella de Barcelona i…
oligarquia
Història
A l’antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava a les mans d’uns quants.
Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això…
Pere Màrtir Veciana i Civit
Història
Comandant de mossos d’esquadra.
Fill de Pere Anton Veciana i Rabassa, fundador d’aquest cos i batlle de Valls, fou ferit, juntament amb ell, en la defensa de Valls contra el guerriller Pere Joan Barceló el Carrasclet El 1736 succeí el seu pare en el comandament dels mossos d’esquadra, cos que sota el seu mandat esdevingué més nombrós i es dedicà a la lluita contra els delinqüents comuns Ciutadà honrat de Barcelona 1741, fou capità d’infanteria des del 1742, i comissionat reial per a la persecució de delinqüents També fou batlle de Valls i administrador del dret de bolla a Valls, càrrec en el qual cometé alguns abusos…
Proclamación Católica
Història
Obra publicada a Barcelona, el 1640, pels consellers barcelonins, adreçada a Felip IV de Castella i a l’opinió pública, després dels fets del Corpus de Sang.
El títol complet era Proclamación Católica a la Magestad Piadosa de Felipe el Grande Probablement fou redactada per Gaspar de Sala i de Berart L’obra és atapeïda de citacions erudites, especialment a la primera part conté un elogi de la llengua i de la cultura catalanes, i acusa els reis castellans d’haver conculcat o ignorat sovint les constitucions catalanes, especialment a través de llurs privats detalla els abusos i sacrilegis comesos per les tropes castellanes a Catalunya entre el 1626 i el 1640 i aconsella a Felip IV que prescindeixi del comte duc d’Olivares i que governi personalment…
Petro Mohila
Història
Metropolita de Kíev (1634-46).
Fill d’un gospodar de Valàquia i Moldàvia, estudià a Moldàvia i a L’viv El 1627 es féu monjo de la Pečers'kaja Lavra de Kíev, on esdevingué arximandrita i on fundà 1631 una escola que esdevingué després l’acadèmia eclesiàstica de Kíev Lluità contra els abusos Treballà per enfortir l’Església ortodoxa enfront del catolicisme i del protestantisme a la Ucraïna occidental, aleshores sota Polònia-Lituània Bon coneixedor del llatí llengua en què ensenyava a la seva escola i de l’escolàstica occidental, concordava en molts punts amb la teologia catòlica, tot i ésser un defensor de la fe…
Pere I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1357-67).
Fill d’ Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu Tingué per amant Inés de Castro , dama amb la qual es casà en secret 1354 després d’haver tingut diversos fills L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro 1355 Aquest fet motivà la rebellió de l’infant 1355-57, que, un cop coronat 1357,…
flequer | flequera
Història
Menestral que es dedicava a pastar, a coure i a vendre el pa.
Ja des de l’edat mitjana els flequers constituïen normalment confraria amb els forners forner a Barcelona, des del 1368 formaven amb aquests un sol gremi La fabricació, la venda i el preu del pa eren rigorosament controlats pels consells municipals a Barcelona, a partir del 1537 els consellers es feren càrrec directament de la confecció del pa i obligaren flequers i forners a pastar als forns municipals o pastim, cosa que feren alternativament, segons les circumstàncies de cada moment, ja a compte de la ciutat, ja a compte propi D’altra banda, podien fer pa lliurement per als monestirs i el…