Resultats de la cerca

Blanquista i membre actiu de la Internacional, esdevingué cap del 101 batalló de la guàrdia nacional, l’any 1870 En advenir la Comuna de París, fou escollit pel districte 13 i nomenat general, membre de la comissió executiva i de la de guerra Partidari de l’atac a Versalles, comandà les forces que havien d’entrar-hi Fou afusellat el dia 4 d’abril

Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis

El terme és aplicat sobretot als qui lluitaren en els moviments de resistència contra les forces de l’Eix a la Segona Guerra Mundial, especialment a les guerrilles soviètiques, iugoslaves, italianes i franceses Resistència El moviment de guerrilles antifranquistes, que fou actiu a l’Estat espanyol 1939-64, és conegut amb el nom de maquis De vegades hom dóna també el nom de partisans als membres de les diverses guerrilles modernes

En difondre's en aquesta època la idea de l’estat com una ciutat més gran, el mot ciutadà adquirí aquesta nova significació, bé que conservà parcialment el sentit de membre actiu de la societat Amb la Revolució Francesa, el mot s’associà a la idea de llibertat, i el ciutadà, com a cogestor de la voluntat collectiva, fou oposat al súbdit, subjecte passiu de les decisions de l’estat

El 1916 dirigí la construcció de la base naval de Maó, i l’any següent en fou nomenat cap El 1920 fundà i dirigí l’Escola Aeronàutica Naval a Barcelona Cap de la divisió naval aeronàutica 1922, prengué part en accions aèries a la guerra d’Àfrica Deixà el servei actiu el 1931 Al començament de la guerra civil 15 d’agost de 1936 fou afusellat en territori republicà

Processat i empresonat per la seva presumta relació amb La Mano Negra 1892, fou indultat el 1900 Esdevingué un propagandista àcrata molt actiu arreu d’Andalusia i publicà, entre d’altres, El abogado del obrero , La aritmética del obrero i La idea anarquista Editor i collaborador d' El Productor i La Anarquía , els darrers temps de la seva vida collaborà en la Revista Blanca Fou assassinat per agents del bàndol nacional

Membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de França pels fets de la Comuna 1871 i s’installà a Barcelona, on participà en la revolució republicana del 1871 i d’on també fou expulsat Residí a Suïssa i més tard tornà a França Repudià la violència i fundà el partit socialista-possibilista 1881 Fou president del consell municipal de París el 1905 Publicà La propriété collective et les services publics 1883

L’ofici constituïa una de les branques del gremi dels ferrers a Barcelona i a Vic Els de Barcelona sollicitaren, el 1804, i hi tornaren el 1819, la separació dels ferrers i la unió amb els pintors de vidrieres, supervivència de l’antic collegi de pintors El nou gremi redactà les seves ordenances en la tardana data del 1830, i continuava actiu el 1836, data de supressió dels privilegis gremials Tenia per patrons sant Eloi i sant Lluc

D’origen noble, participà en les guerres de Granada 1481-92 i d’Àfrica 1508-11 Nomenat governador de Tierra Firme o Castilla del Oro 1513, substituí Vasco Núñez de Balboa, que féu decapitar el 1517 Malgrat la seva enemistat envers tots els capitosts que podien competir amb ell, fou un actiu explorador de tot el Darién, Panamà i Nicaragua Es distingí pel despotisme i la crueltat, que li valgueren molts enemics a l’Amèrica Central i a Castella

Utilitzava grans tisores de molles sense punta tisores d’abaixar i treballava damunt un taulell Era un dels oficis auxiliars de la fabricació de teixits de llana, sovint unit al de paraire A Barcelona, aquests dos oficis s’agrupaven en una sola confraria des d’abans del 1459 València i, sembla, totes les poblacions catalanes amb indústria llanera tingueren gremi de paraires i abaixadors Actiu encara al s XVIII, aquest ofici inicià la davallada al segle següent, amb la generalització de les tondoses