Resultats de la cerca

El seu nom es deu a l’insigne Masuri Sabí La seva existència i les seves controvèrsies proculeià duraren fins als temps de Marc Aureli

Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites samnita, bé que encara actualment llur procedència és discutida Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí

Apareix documentat a les inscripcions assíries del temps de Sargon i de Sennàquerib s VIII aC A partir del primer segle de l’era cristiana assolí una gran esplendor política annexions dels regnes veïns de Qatabān i d’Ḥaḍramawt i econòmica comerç, sobretot d’espècies fins que sofrí les invasions jueves, de cristians del regne axumita d’Abissínia primer terç del s VI i dels perses sassànides final del mateix segle Els sabeus professaren el sabeisme

Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals eslau, conegudes en fonts bizantines per antes , que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper Rutènia Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscillaren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament als…

Les rutes comercials més antigues que hom coneix, a Europa, són la de l’ambre, al Neolític, que unia les contrades bàltiques amb les comarques mediterrànies, i la de l’estany, que unia les Cassitèrides amb els centres consumidors de la Mediterrània Els fenicis i els grecs donaren un gran impuls a les rutes comercials, fins a l’arribada de Roma, que creà una espessa xarxa viària, que facilità els intercanvis, centralitzats posteriorment a Bizanci A partir del segle VII, els àrabs trencaren en bona part les rutes comercials de l’antiguitat Les ciutats italianes Venècia i Gènova, sobretot…

El govern dels seus set successors, elegits democràticament pel poble i molt tolerants envers altres religions, convertí la ciutat en un florent centre comercial i cultural, refugi de nombrosos immigrats, perses sobretot La dinastia fou anorreada pels berbers kutama, de creences xiïtes

L’origen del mot rus o ros que apareix amb seguretat el primer quart del segle IX resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental La designació “rus” es mantingué fins al segle XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos per oposició als bielorussos, dits russos blancs , i als petits russos d’Ucraïna per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica…