Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Francesc Garcia
Història
Principal dirigent de la revolta coneguda amb el nom de Segona Germania (1693).
Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’alliberar els presos…
Juan de Garay
Història
Militar
Militar castellà.
Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà 1640 Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits sobre els francesos
Juan de Garay
Història
Conqueridor basc.
Anà al Perú el 1543 i lluità en l’exèrcit del virrei La Gasca durant les guerres civils El 1573 fundà Santa Fe Capità general del Río de la Plata 1574 i governador d’Asunción 1576, el 1580 reconstruí la ciutat de Buenos Aires Morí en una emboscada dels indis
Francisco de Garay
Història
Conqueridor castellà.
El 1493 anà a Amèrica, i el 1514 fou nomenat governador de Jamaica Després de colonitzar l’illa, explorà el golf de Mèxic, però topà amb Hernán Cortés 1518, que començava la conquesta de l’imperi asteca Carles V reconegué la jurisdicció de Cortés, i Garay es retirà a la ciutat de Mèxic, on morí
Georgij Apollonovič Gapon
Història
Eclesiàstic i reformador social ucraïnès.
Preocupat alhora per les males condicions de vida del proletariat rus i per l’ascens del socialisme revolucionari, defensà un tsarisme benèvol d’arrel cristiana Fundà l’Assemblea Obrera 1904 i, en el curs dels esdeveniments que donaren lloc a la Revolució Russa del 1905 organitzà, en connivència amb la policia, la manifestació pacífica a Peterburg del gener d’aquest any, que acabà en l’anomenat ‘diumenge sagnant’, en el qual moriren milers d’obrers a mans de la policia, malgrat el compromís secret d’aquesta de no intervenir-hi Exiliat a Londres, Gapon responsabilitzà directament el tsar de la…
Alfons de Gandia i de Foix
Història
Literatura catalana
Duc de Gandia, marquès de Villena, comte de Ribagorça i de Dénia, conestable de Castella.
Primogènit de l’infant Pere d’Aragó , comte de Prades Intervingué en la guerra dels Dos Peres fou fet presoner pels anglesos a la batalla de Nájera el 1367, en l’entronització d’Enric II Trastàmara, en les bandositats valencianoaragoneses, en la tutoria d’Enric III de Castella i en la lloctinència reial a Aragó A la fi de la seva vida fou pretendent de la corona de Catalunya-Aragó, després de la mort de Martí l’Humà, bé que morí abans de la reunió del compromís de Casp, i fou el seu fill qui en recollí els drets De geni viu i violent, desheretà el primogènit Alfons a favor de…
,
Alfons de Gandia i d’Arenós
Història
Segon duc de Gandia, comte de Ribagorça i de Dénia i baró d’Arenós, fill d’Alfons de Gandia i de Foix i de Violant d’Arenós.
Pres el seu pare a la batalla de Nájera, fou lliurat com a ostatge amb el seu germà Pere de Villena fins al total pagament del rescat patern Romangué en poder del comte de Foix fins el 1392 Es casà de primer amb Marina de Navarra, germana de Carles III 1397, i després amb Aldonça Marc i de Vilarig, germana gran del poeta Ausiàs Marc Lloctinent reial a Aragó per a lluitar contra les bandositats 1402-03, pel fet de no haver jurat el càrrec fou malvist dels aragonesos, que allegaven contrafur Revocat el nomenament, el rei el féu lloctinent per a perseguir els bàndols de València, respectant,…
Shrimati Indira Gandhi
Història
Estadista índia.
Estudià a Suïssa i a Oxford, fins el 1942 Consellera política del seu pare, el pandit Nehru, arribà a la presidència del Partit del Congrés 1959 i fou ministra d’informació en el gabinet de Shastri, que succeí com a cap de govern el 1966 Consolidà la seva posició en les eleccions generals de l’any 1967 i en les del 1971 El 1975, però, fou declarada culpable de corrupció electoral per un tribunal Com a resposta, decretà l’estat d’emergència, posà fora de la llei les activitats polítiques, empresonà centenars d’opositors al seu règim i incorporà el seu fill Sanjay a les tasques de reconstrucció…
Rajiv Gandhi
Història
Política
Polític indi.
Fill gran d’Indira Gandhi Pilot aeri de professió, es dedicà a la política en morir el seu germà Sanjay Fou elegit diputat al parlament el 1981 i dos anys més tard fou nomenat secretari general del Partit del Congrés Després de l’assassinat de la seva mare accedí al càrrec de primer ministre 1984 des d’on intentà d’apaivagar els conflictes ètnics entre la població índia L’any 1989 dimití el càrrec de primer ministre en perdre les eleccions legislatives Morí assassinat per activistes tàmils
Mohandas Karamchand Gandhi

Mohandas Karamchand Gandhi
© Fundació Nobel
Filosofia
Història
Polític i pensador indi, capdavanter del moviment a favor de la independència de l’Índia.
És conegut amb el títol honorífic de mahatma Estudià dret a Oxford 1888-91 i exercí com a advocat a Bombai, fins el 1893, que partí a Natal, on inicià un moviment en defensa dels indis emigrats basat en la resistència no violenta satyagraha Establí diferents granges cooperatives ashrams i se serví del diari Indian Opinion , fundat per ell el 1904, per a difondre les seves idees Empresonat diverses vegades, tornà al seu país 1914, on, davant la misèria que comportava el colonialisme britànic, propugnà el retorn als sistemes socioeconòmics tradicionals com a enfrontament polític, amb…