Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
castell roquer
Vista del castell roquer de Castellcir
© CIC-Moià
cèdula reial
Història
Despatx en què hom concedia una gràcia, prenia alguna providència.
Aparegué a Castella sota el regnat de Joan II, i perdurà, amb lleugeres variacions, fins a l’època dels Borbó Adoptaren la seva forma gràcies i provisions reials lliurades per un tribunal superior i subscrites pel rei i el seu secretari Hom en féu edicions impreses quan la importància de l’afer ho exigia
casa
Història
Entitat històrica lligada a un territori i a un senyor (sobirà, senyor feudal, detentor d’un títol nobiliari).
Comprèn possesions i residències, rendes, vassalls i servidors, així com els dinastes o els membres de la família
casa
Història
A la corona catalanoaragonesa, conjunt de servidors fixos que eren al servei dels infants reials des que aquests complien dotze anys; la casa del primogènit gaudia de categoria superior, i la comitiva anava precedida d’un gonfanoner portador de les insígnies i de l’estandard de l’infant.
Era anomenat també, impròpiament família
casa de la vall
La casa de la vall d’Andorra la Vella
© Fototeca.cat
Història
Dret
En algunes valls pirinenques amb organització política pròpia, casa del consell de la vall, destinada a celebrar-hi les reunions i a guardar-hi l’arxiu.
Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la sala dels Illustres, l’…
cavallerís reial
Història
Oficial encarregat de l’establa reial, el qual tenia cura personal dels cavalls o les mules que cavalcava el rei i de llurs arreus.
Les Ordinacions de Pere III de Catalunya-Aragó 1344 preveien dos cavallerissos i un sotscavallerís reials, els quals estaven sota les ordres del majordom
cavalleria
Història
Als Països Catalans, patrimoni de casa i terres concedit a un cavaller, suficient per al seu manteniment i amb l’obligació de tenir sempre disposats un cavall i armes per al servei del seu senyor.
Hom estimava el seu rendiment en deu sesters de blat 80 quarteres anuals Al Principat de Catalunya, la cavalleria, o feu de cavalleria , és esmentada ja als Usatges i als Costums de Tortosa Constituïa el patrimoni concedit al grau més inferior de la jerarquia feudal, els sotscastlans, però sovint era concedida directament pel rei —Jaume I encara n’atorgà— per tal com el fet de posseir una cavalleria obligava el seu propietari a prendre part en les hosts reials Arran de la conquesta de Mallorca i de Menorca, al segle XIII, fou la unitat de terra que serví per al repartiment A Mallorca, a cada…
cavaller errant
Història
Cavaller medieval que, caracteritzat pel seu esperit d’aventura, cercava empreses individuals, difícils i generalment justes.
Els novellistes dels s XII-XIV, en fer-lo personatge principal de llurs produccions, li atorgaren qualitats físiques i morals, caracteritzades per la gallardia i la virilitat, que esdevingueren modèliques Als s XIV i XV, els cavallers que realment existien es lliuraven a imitar els personatges novellescs Recorrien Europa amb empreses cavalleresques, participant en torneigs i passos d’armes, i els sobirans els atorgaven salconduits per a poder transitar per llurs dominis “en cerca d’aventures” i els recomanaven a d’altres reis i senyors Entre els catalans hom pot esmentar Miquel d’Orís, Pere…