Resultats de la cerca

La primitiva ordenació parteix de tres tribus, els ramnenses, els titienses i els luceres , que hom connectà amb els èponims Ròmul, Tit Taci i Lucumó i identificà amb la triple composició romana primitiva entre llatins, sabins i etruscs Explicació força dubtosa, per tal com els tres noms semblen etruscs Hom no sap tampoc si eren tribus genètiques o territorials en aquest darrer cas correspondrien a les tribus tardanes establertes sobre tres dels turons de la ciutat, és a dir, els esquilins, els palatins i els sucusans Probablement aquesta tripartició era connectada amb els 300 membres del…

Fenomen relativament modern en el món occidental, la convivència de religions i llur sincretisme caracteritza altres cultures, sobretot a l’Orient asiàtic La intolerància, en canvi, és un fenomen de les comunitats polítiques que s’identifiquen amb una religió determinada, considerada com a únic camí de salvació de fet, s’ha donat especialment en el judaisme, l’islam i el cristianisme Els pares apologistes, sobretot Tertullià, foren els primers a exigir una actitud tolerant a l’imperi Romà enfront del cristianisme l’edicte de Milà 313 concedí la llibertat religiosa, fundada sobre un cert…

La coherència del grup provenia de l’oposició comuna als privilegis dels eclesiàstics primer estat i dels nobles segon estat L’hegemonia corresponia a la burgesia, que lluitava per aconseguir un poder polític d’acord amb la seva potencialitat econòmica El procés és ben visible a l’Anglaterra del s XVII i a la França del final del s XVIII, amb l’aportació teòrica de Sièyes Qu'est-ce que le Tiers État, 1789 L’accés de la burgesia al poder burgesia rompé la cohesió del grup i, juntament amb el desenvolupament de la Revolució Industrial, donà pas a un nou tipus d’estructura social, de caràcter…

El primer que exercí el càrrec fou Alfons de la Cavalleria, vicecanceller d’Aragó des del 1479 i de Catalunya i de València des del 1484 El 1523 el càrrec es desglossà de nou en tres, un per a cada estat, però fou reunificat de nou des del 1529 amb el nomenament de Joan Sunyer En absència d’ell presidia el Consell el tresorer A partir del 1622 la presidència passà, durant alguns períodes 1622-46, 1677-90, 1692-1707, en govern, però no en propietat, a lletrats, i després a nobles, anomenats presidents El vicecanceller havia d’ésser originari de la corona catalanoaragonesa