Resultats de la cerca

Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per…

Fundà, amb Oriol Anguera de Sojo, la Unió Jurídica de Catalunya Representà Catalunya en congressos de minories nacionals Cofundador 1930 i director del Diari de Vic , formà part del consell del Partit Catalanista Republicà

Veguer de Vic 1702-05 Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles 1705 Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14 Morí defensant el baluard de Santa Clara

Era fill d’un notari vigatà oriünd de Centelles El 1602 ingressà al convent de trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 al convent dels trinitaris descalços d’Oteiza Pamplona Estudià a Alcalá de Henares, Baeza i Salamanca Fou president i ministre del convent de Valladolid 1622-23, on morí amb fama de sant i de místic Hom li atribueix dinou octaves i un tractat, tot en castellà Fou beatificat el 1799, i canonitzat el 1862 És patró de Vic La seva festa se celebra el 5 de juliol

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb…

Estudià al seminari de Vic, des d’on participà en les activitats tardanes de l’Esbart de Vic, en les del Círcol Literari continuadament fins el 1891 i en les de la Joventut Catòlica, i hi fundà la revista quinzenal  L’Almogàver 1882 L’any següent deixà la carrera eclesiàstica i se n’anà a Barcelona, on estudià dret a la Universitat de Barcelona s’hi llicencià el 1892 i feu de corresponsal del setmanari vigatà La Veu del Montserrat , on també publicà poemes Collaborà a La Renaixença i a La Illustració Catalana  El seu cosí Jacint Verdaguer el recomanà per fer de mestre de llatí…

Fill del jurista Joan Anton Martí Participà en la insurrecció de Vic a favor del rei arxiduc Carles III 1705 —que concedí al seu pare el privilegi de ciutadà honrat de Barcelona— i fou un dels vuit signataris catalans del pacte amb Anglaterra, a Gènova Contribuí a l’ocupació de Barcelona i a la de Girona per les forces austriacistes lluità al setge de Barcelona 1706 Posteriorment fou ascendit a coronel i comandà el regiment dit de la reina Participà en la defensa de Barcelona, però pel juliol del 1714 desertà, juntament amb el seu germà Joan Baptista i llur amic Josep Moragull, i…

Per la banda paterna descendia d’una família carlina, la casa pairal de la qual és el el Cavaller de Vidrà Era nebot de Ramon d’Abadal i Calderó, i per la banda materna procedia d’un ambient liberal Acabà la carrera de medicina 1913 i s’especialitzà en otorrinolaringologia Milità en el carlisme, i amb motiu de la Solidaritat Catalana 1906 s’enfrontà amb els lerrouxistes Amb Josep Maria Gich i Pi fundà l’Agrupació Escolar Tradicionalista censurats públicament per la tendència catalanista d’aquesta entitat, se'n donaren de baixa Acabà de rompre amb el carlisme i entrà, alguns anys després, a…

Pertanyent a una família dedicada de generacions al comerç de teles, blat i cotó, els Granollacs estengueren les activitats a les finances i aconseguiren un gran ascendent en el govern de Vic, on d’ençà de mitjan segle XV controlaren els oficis municipals i locals de la Diputació diversos membres n’havien estat diputats, entre els quals el doctor en drets Pere Granollacs 1539 i el mercader Bernardí Granollacs 1551 Amb els seus germans, emprengué una participació permanent en els arrendaments dels  drets de la bolla  a la segona meitat del cinc-cents, gestió que aportà a la…

El comte li encomanà el castell de Llaés, amb el seu terme Ripollès Juntament amb el prevere Fruià, restaurà l’església de Manlleu, que féu consagrar el 906 pel bisbe de Vic, Idalguer