Resultats de la cerca
Es mostren 777 resultats
Òscar I de Suècia i Noruega
© The Royal Court Photo Archive / Kjartan Hauglid
Història
Rei de Suècia i de Noruega (1844-59).
Fill i successor de Carles XIV, el seu nom de fonts era Joseph-François Bernadotte Feu aprovar algunes reformes llibertat de premsa, política fiscal, reforma del codi penal, malgrat l’oposició de la noblesa Es tornà boig 1857 i durant dos anys el seu fill el futur Carles XV es feu càrrec de la regència
Eduard Feliu i Mabres
© Societat Catalana d’Estudis Hebraics
Història
Lingüística i sociolingüística
Hebraista.
Durant l’adolescència estudià de manera autodidacta llengües, entre els quals l’hebreu des del 1958, i literatura El 1964 ingressà al monestir de Montserrat, que abandonà el 1967 per a anar a Israel, on visqué quatre anys i estudià hebraística a la Universitat Hebrea de Jerusalem Retornat a Catalunya 1971 s’installà a Barcelona on prosseguí els seus estudis, centrats cada cop més en la cultura jueva a la Catalunya medieval i desvinculat, però, del món acadèmic El 1985 fou cofundador de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, que presidí des del 1988 fins a la seva dissolució, i…
Mahmut II
Història
Soldà otomà (1808-39).
Assolí el poder durant la revolta dels geníssers deposició de Mustafà IV i assassinat de Selim III Hagué d’acarar-se amb els russos, que s’annexaren Bessaràbia pau de Bucarest, 1812, i amb diverses insurreccions als Balcans independència de Grècia, el 1819, i de Sèrbia, el 1820 Enfrontat amb Ibrāhīm Paixà , que l’havia ajudat contra Grècia, hagué de cedir-li Síria i Adana Reorganitzà l’exèrcit i executà nombrosos geníssers dissidents
Pere Corominola
Història
Cristianisme
Política
Capellà guerriller absolutista.
S'afilià a la partida de Tomàs Costa, dit el Misses , però, fet presoner pels liberals que defensaven Blanes —les cases de molts dels quals Costa havia saquejat i cremat—, fou executat a Barcelona el 18 de juliol El personatge fou incorporat al teatre per Josep Robrenyo en el primer dels seus sainets bilingües de propaganda liberal La heroica defensa del fuerte de Blanes y presa de mosén Pedro 1822
Bienni Progressista
Història
Nom amb el qual és designat el període que comprèn des del juliol del 1854 al juliol del 1856, que, després del pronunciament (dit la acció de Vicálvaro
) dels generals Leopoldo O’Donnell i Domingo Dulce a Vicálvaro (Castella), es formà una coalició de progressistes i liberals moderats, presidida per Espartero i amb O’Donnell al ministeri de la guerra.
El període és caracteritzat per la constant lluita entre aquestes dues tendències de la coalició, que impossibilità de realitzar la radical transformació que l’Estat espanyol necessitava per a convertir-se en un estat modern Tanmateix, durant aquest Bienni fou promulgada una legislació progressiva que tingué transcendència en el desenvolupament posterior, especialment la llei bancària, la de ferrocarrils i la nova llei de desamortització preparada per Pascual Madoz Durant aquest període les associacions obreres de Catalunya gaudiren d’una certa tolerància i es convertiren en les més…
guerra Francoprussiana
© fototeca.cat
Història
Conflicte armat entre França i Prússia que durà des del juliol del 1870 fins al maig del 1871.
La rivalitat entre ambdós estats fou agreujada per les aspiracions d’un Hohenzollern a la corona espanyola malgrat que aquest renuncià davant les pressions de Napoleó III, la temerària diplomàcia francesa, volent obtenir de Prússia una concessió pública, féu inevitable la ruptura ruptura desitjada, d’altra banda, per Bismarck, puix que la guerra situà Prússia definitivament al capdavant dels estats alemanys El 19 de juliol de 1870 França declarà la guerra Després d’alguns avanços francesos sense importància, es produí l’ofensiva prussiana, comandada per Moltke, el qual, després…
Enric II
Història
Emperador romanogermànic (1014-24).
Duc de Baviera 995 i rei de Germània i d’Itàlia 1002, succeí l’emperador Otó III Estigué en conflicte amb Boleslau I de Polònia fins que, pel tractat de Bautzen 1018, aquest aconseguí de mantenir la seva independència i féu retrocedir la frontera germànica fins a l’Elba Impulsà la reforma monàstica i mantingué la preeminència de l’estat sobre l’Església Fou el darrer emperador de la dinastia de Saxònia Fou canonitzat el 1146 La seva festa es celebra el 13 de juliol
conflicte de les selfactines
Història
Nom amb el qual hom coneix els fets ocorreguts a Barcelona pel juliol del 1854 contra la mecanització de la filatura amb les selfactines.
Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854…
Junta de Salvació i Defensa de Catalunya
Història
Organisme format a Barcelona el 18 de juliol de 1873 en conèixer-se la presa d’Igualada pels caps carlins Tristany i Savalls per a organitzar la resistència al seu avanç.
Fou formada pel capità general, el governador civil, el president de l’audiència, representacions de les diputacions per Barcelona, Ildefons Cerdà, a més de l’alcalde de Barcelona i alguns diputats a les corts així, JRubaudonadeu, JAnselm Clavé, ECoromines, etc Declarà la milícia forçosa i imposà un tribut extraordinari de guerra, però no aconseguí d’obtenir del govern de Madrid facultats extraordinàries demanades el 22 de juliol i s’hagué de dissoldre el 26 de juliol Malgrat la seva curta durada, aconseguí d’imposar al govern una gran part de les seves mesures i…
Guerra Civil Espanyola
© Fototeca.cat
Història
Guerra civil iniciada el 18-19 de juliol de 1936 i acabada l’1 d’abril de 1939.
Fou provocada pel cop d’estat planejat pel general Emilio Mola dut a terme per una gran part de les forces armades que feien costat als partits de dreta carlins, Renovación Española, els grups més dretans de la CEDA i Falange Española y de las JONS, i que tenien les simpaties de bona part de l’alta clerecia Aquesta conspiració i la revolta subsegüent foren una rèplica a la revolució d’octubre del 1934 i una prova més del fracàs de la convivència entre dretes i esquerres durant la Segona República El triomf electoral del Front Popular 16 de febrer de 1936 estimulà i refermà els propòsits de…