Resultats de la cerca
Es mostren 75 resultats
baró de König
Història
Nom amb el qual fou conegut l’aventurer Rudolf Stallmann.
Relacionat amb la delinqüència de diferents països europeus, arribà a Barcelona el 1915, potser com a espia alemany, i s’uní a la banda de pistolers al servei de la patronal organitzada per Bravo Portillo quan aquest fou mort setembre del 1919, el substituí com a cap Pretengué llavors d’extorquir alguns patrons, i, en decidir-se la patronal a fer costat al moviment dels sindicats lliures, fou expulsat d’Espanya 1920 Anà a París, es naturalitzà francès el 1926, i durant la Segona Guerra Mundial, com a Coronel Lemoine, actuà d’agent doble entre França i Alemanya
Lícia
Història
Antiga regió del SW de l’Àsia Menor, compresa entre els actuals golfs de Fethiye i d’Antalya.
Fou habitada des de l’antiguitat, però els primers testimonis històrics parlen de la seva conquesta pels exèrcits de Cir 546 aC Unida a Pèrsia, conservà una certa autonomia, fins que fou subjugada per Alexandre Durant el període que seguí la mort d’aquest, la regió s’hellenitzà i gaudí d’una certa llibertat, sobretot en època romana Al s III aC, seguint el model de les confederacions gregues, fou organitzada una confederació lícia, que es mantingué i que contribuí al desenvolupament de diverses ciutats Xantos, Pàtara, etc L’emperador Claudi la constituí província, juntament amb…
Joan Marroig i Vicens
Història
Anarcosindicalista.
Obrer del port i, ocasionalment, pintor, fou un dels dirigents de la Federació Local de Societats Obreres, organitzada el 1901, i un dels vocals obrers de la junta local de reformes socials 1900-03 A partir de 1909-10 anà a Inca, on creà una persistent influència de l’anarcosindicalisme El 1918, de nou a Palma, facilità l’entesa amb els socialistes i fou un dels organitzadors de la Federació de Societats Obreres de la casa del poble Es convertí llavors en el màxim dirigent del Sindicat Únic de Transports Marítims, com anteriorment ho havia estat de La Marítima Terrestre Collaborà…
lliga de Delos
Història
Confederació de ciutats de l’antiga Grècia formada per Atenes i les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Eubea, Calcídica i les Cíclades cap al 476 aC.
Fundada a fi d’alliberar aquestes ciutats dels perses i organitzada per Aristides, després de les guerres mèdiques es convertí en un instrument de l’imperialisme atenès, que limità progressivament l’autonomia de les ciutats, cobrà el tribut federal i traslladà el tresor comú des de Delos, seu central de la lliga, fins a Atenes 454 aC Un consell federal σýνοδος administrava el tresor i decidia sobre la guerra, però habitualment eren imposades les decisions ateneses En esclatar la guerra del Peloponès 431-404 aC, Esparta es presentà com a alliberadora de les ciutats de la lliga…
‘Abd Allāh ibn Isḥāq ibn Ġānīya
Història
Emir de les Balears, darrer representant dels almoràvits.
Fill del governador Isḥāq ibn Ġānīya Intervenia en l’expedició organitzada 1184 pel rei ‘Alī ibn Ġānīya contra els almohades d’Àfrica, quan s’assabentà que les illes havien caigut a les mans dels partidaris dels almohades Retornà a Mallorca 1187 i reeixí a apoderar-se'n no pogué recuperar Eivissa, ocupada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī, però sí Menorca Per refer l’economia illenca establí relacions amb Gènova i Pisa i protegí el cors Durant el seu regnat els intents almohades de conquerir les Balears s’havien repetit sense èxit, però el 1203 el califa al-Nāṣir aconseguí de derrotar…
Amílcar Barca
Història
General cartaginès, pare d’Anníbal.
Participà a la primera guerra púnica i dirigí la repressió dels mercenaris revoltats contra l’estat cartaginès Dirigí la primera fase de la conquesta del sector meridional de la península Ibèrica organitzada per Cartago per tal de compensar la pèrdua de Sicília Desembarcà a Andalusia, lluità amb els indígenes i aconseguí el domini de territoris meridionals peninsulars Fundà la base d' Akra Leuké Mentre assetjava la ciutat d’Eliké, que tradicionalment hom tendeix a identificar amb Elx, morí en travessar un riu Fou substituït per Asdrúbal La tradició que el fa fundador de…
Abū ‘Abd Allāh al-Mustanṣir de Tunis
Història
Califa hàfsida de Tunis (1249-77).
El 1256 o el 1257 signà un tractat amb Jaume I de Catalunya-Aragó que reglamentà la presència comercial, militar i eclesiàstica catalana a Tunis, alhora que assegurà la neutralitat del rei català respecte a les pretensions del germà del califa, establert primer a Granada i després als regnes de Jaume I, sobre el tron tunisenc Successives donacions monetàries d’al-Mustanṣir mantingueren aquesta neutralitat Un nou tractat fou signat el 1271 entre els dos sobirans, després de la croada organitzada per Lluís IX de França contra Tunis, en la qual morí el rei francès 1270 El fracàs d’…
Wafd
Història
Partit nacionalista egipci.
Prengué el seu nom ‘delegació’ en record de la delegació organitzada per Zaġlul Paixà per tal d’exigir la fi del protectorat britànic 1919 Dirigit inicialment pel mateix Zaġlul, fou majoritari en les eleccions del 1924, i fou allunyat del govern per Farūq I el 1936 Després de l’esclatant triomf del 1950 estigué en el poder fins a la revolució del 1952, que fou prohibit Fou reconstituït l’any 1983 amb el nom de Partit del Nou Wafd Des d’aleshores ha seguit una trajectòria declinant bé que en les eleccions del 1984 fou, amb el 15% dels vots i 57 escons, la segona força política del…
Joan Clarós i Preses
Història
Militar
Militar.
Participà 1793 en la guerra Gran com a ajudant de camp en el batalló lleuger de Girona Al començament de la guerra del Francès 1808 li fou confiada 15 de maig per la Junta Superior del Principat una unitat de miquelets organitzada a Figueres i que actuà, sobretot, en la captura de combois francesos al nord del Principat Esdevingué popular per la seva participació en les accions de Molins de Rei 23 de juliol, de Girona 20 d’agost, que obligà el general Duhesme a retirar-se, i per l’intent d’ocupar Barcelona 1809, en el qual Clarós arribà a penetrar a la ciutat 9 de març, i que la…
Jofre de Rocabertí i de Serrallonga
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre V).
Fill i successor del vescomte Dalmau VII Com a cap dels Rocabertí el 1324 hagué de resoldre un problema jurisdiccional amb el rei Sanç I de Mallorca la baronia familiar de Cabrenys al Vallespir era inclosa dins el regne de Mallorca i per ella els Rocabertí devien vassallatge al rei mallorquí Junt amb el comte Hug I de Pallars, els vescomtes Ramon Folc VII de Cardona i Bernat I de Cabrera, i Guillem de Montcada, fou encarregat per Jaume II de dictaminar sobre la successió de l’esmentat Sanç I de Mallorca 1324 Era aleshores un dels caps de la noblesa catalana i com a tal actuà de mitjancer en…