Resultats de la cerca
Es mostren 222 resultats
Silèsia
![](/sites/default/files/media/FOTO/POT_esglesia_pau_Jawor.jpg)
Església de la Pau a Jawor (Baixa Silèsia), Patrimoni de la Humanitat
© Oficina de Turisme de Polònia
Història
Regió històrica de l’Europa Central, entre el vessant nord-est dels Sudets i la conca superior de l’Oder, actualment dins els límits de l’estat polonès, llevat d’una petita part, que pertany a Txèquuia, on forma part de la Moràvia Septentrional.
Regió d’un nivell industrial elevat, és rica en jaciments de carbó, ferro, zinc, plom, sal gemma i sofre Ocupada per tribus eslaves des dels segles V-VI, a la darreria del segle IX formà part de la Gran Moràvia, i al segle X fou incorporada al naixent estat polonès simultàniament s’inicià la seva cristianització, que culminà poc després de l’any mil amb la fundació del bisbat de Breslau La fragmentació de Polònia a partir de la mort de Boleslau III Bocatort facilità la penetració txeca i alemanya a Silèsia, que el 1163 esdevingué un feu del Sacre Imperi Romanogermànic El 1335, pel tractat de…
tractat de Verdun
Història
Acord signat a Verdun, al mes d’agost de l’any 843, entre els fills de Lluís I el Piadós, que resolgué els conflictes provocats pel repartiment de l’imperi.
Lotari aconseguí el títol imperial, el N d’Itàlia i una franja central que anava de la mar del Nord a la Mediterrània Carles el Calb obtingué França a l’W del Mosa, el Saona i les Cevenes A Lluís el Germànic li correspongué la zona oriental de l’imperi Germània
tractat Sykes-Picot
Història
Tractat secret signat el 16 de maig de 1916 pel qual la Gran Bretanya i França es repartien el control d’àmplies zones de l’Orient Mitjà aleshores dins de l’imperi Otomà.
Rep el nom del ministre d’Afers Estrangers britànic Mark Sykes i el francès Georges Picot, artífexs i signataris dels acords A grans trets, la divisòria entre els territoris d’ambdues potències recorria des de la costa mediterrània, a l’actual frontera entre el Líban i Israel, fins aproximadament la meitat del territori situat entre Kirkuk i Mossul Iraq França exercia un control directe o indirecte al nord de la línia bàsicament el Líban, Síria, el nord-est de l’actual Iraq i el sud-est de l’actual Turquia, mentre que la Gran Bretanya controlava, al sud, Jordània, la part nord de l’Aràbia…
yuntero
Història
A Extremadura, propietari d’una arada i d’un parell de mules que rebia terres, per a treballar-les, en arrendaments anuals.
La seva situació econòmica fou sempre molt precària, malgrat els intents reformistes del s XVIII A partir del 1931 s’organitzaren en la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, adscrita a la UGT, i pel març del 1936 protagonitzaren una ocupació de terres, anullada en ocupar la zona les tropes franquistes
Minyons Catalans
Història
Cos de soldats que lluitaren contra la invasió anglesa de Buenos Aires l’any 1806.
Fou format per catalans residents a l’Argentina, més una expedició que arribà de Montevideo per collaborar en la defensa Entre els caps que dugueren la iniciativa figurà Josep Grau, antic alferes del Terç de Vilafranca del Penedès, que defensà la zona que actualment és el barri de Barracas de la ciutat
banda de la fe
Història
Durant el Trienni Constitucional, nom que hom donà a cadascuna de les partides absolutistes.
Actuaren especialment a la zona nord de Catalunya Es destacaren les dirigides per Joan Costa el Misses , pel Trapense i per l’antic republicà Georges Bessièrs Llur actuació facilità l’establiment de la Regència d’Urgell 1822, però, davant els atacs d’Espoz y Mina, la majoria passaren a França Foren dissoltes el 1824, un cop restablert l’absolutisme
tractat de Llívia
Història
Acord signat entre els representants de Lluís XIV de França (Hyacinthe Cerrong, bisbe d’Aurenja) i Felip IV de Castella (Miquel de Salvà i de Vallgornera), a Llívia, el 12 de novembre de 1660.
L’acord completava el tractat dels Pirineus i consumava la separació d’una part de la Cerdanya, que era atribuïda al rei francès la vall de Querol i el territori que la unia al Capcir Miquel de Salvà aconseguí que Llívia restés vinculada al Principat en forma d’enclavament dins la zona que passà a França
tractat de Tudellén
Història
Pacte signat a l’antic poble de Tudellén, prop de Fitero (Navarra), entre Ramon Berenguer IV de Catalunya-Aragó i Alfons VII de Castella, el 27 de gener de 1151.
Establia un nou repartiment de Navarra entre aquests dos monarques i també la delimitació de les zones atribuïdes a cadascun en la futura conquesta L’acord atribuïa als catalans la zona del País Valencià i gairebé tot el regne de Múrcia, llevat de Llorca i Vera, amb llurs castells, però mantenia el vassallatge dels catalans a Castella
regne d’Astúries
Història
Regne constituït per grups de fugitius que, arran de la destrucció de la monarquia visigòtica per la invasió musulmana de la península Ibèrica, es refugiaren a Astúries.
Aglutinador dels refugiats i naturals contra el domini musulmà fou Pelagi, probablement un noble got, enfrontat amb el governador musulmà de Gijón, Munusa Perseguit, es refugià a les muntanyes i fou reconegut cabdill o príncep 718 Una expedició contra ell fou finalment derrotada a Covadonga ~722 Pelagi mort el 737 pogué mantenir la independència del primer nucli de la Reconquesta hispana S'establí a Cangas de Onís i fou cap d’una dinastia, bé que electiva, vinculada a la seva família Alfons I 739-757 consolidà el regne astur i inicià la seva expansió Incorporà part de Galícia, la Liébana, la…
xerif
Història
A la Meca, membre de la dinastia fatimita que assolí una certa autonomia (~960) aprofitant la decadència del califat de Bagdad.
El govern dictatorial dels xerifs es caracteritzà per la inseguretat dels camins del pelegrinatge i per l’entronització del xiisme a la zona Malgrat que llur domini polític restà reduït a la ciutat de la Meca, la família dels xerifs fou molt poderosa i influent El darrer d’ells 1908, Ḥusayn ibn ‘Alī, intentà debades la constitució d’un regne a Aràbia