Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
hoplita
Història
Soldat de l’exèrcit grec armat amb armes pesants: escut, cuirassa de metall o de cuir revestit amb metall, elm, llança, espasa i gamberes.
Aquesta panòplia s’imposà en introduir-se les armes de ferro, per la necessitat de cercar una defensa per a tot el cos, puix que els hoplites, amb llur tàctica característica, constituïen una autèntica força de xoc, poc mòbil, però gairebé irresistible
història
Història
Ciència especialitzada a exposar cronològicament, i àdhuc críticament, cadascun dels diversos àmbits de la realitat i activitat humanes en llur desenvolupament al llarg del temps.
Bé que hom pot fer la història de tots els àmbits particulars de la realitat humana i social, tradicionalment l’abast d’aquesta aplicació històrica ha assolit una importància especial en alguns camps determinats Així, hom pot reconèixer una especial consistència de disciplines peculiars a la història de la filosofia, a la història de dret, a la història de les religions, etc, i, més recentment, a la història de la ciència, així com a la història de l’art i a la història eclesiàstica, entre altres Hom en diu també historiografia , segons l’enfocament que prengui aquest estudi
història
Història
Narració ordenada i verídica sobre el conjunt dels fets memorables del passat humà, sobre una sèrie determinada d’aquests fets o sobre una persona o una cosa concreta.
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de la Catalunya…
hidalguía
Història
Condició d’hidalgo
.
Bé que els sobirans podien concedir la noblesa però no la hidalguía puix que no podien transformar la qualitat de les generacions anteriors d’una persona concreta, a l’època moderna concediren, de fet, privilegis d' hidalguía Aquesta no es perdia per l’exercici dels oficis dits vils, i hom la posseïa quan, pacíficament i sense reclamació, era inscrit als padrons municipals de distinció d’estats amb tal qualificació, en les localitats que els tenien, o quan, en les localitats que no tenien aquests padrons, gaudia dels privilegis corresponents Per provar la hidalguía , si aquesta era impugnada…
hidalgo
Història
Als regnes de Castella i de Lleó, home de bon llinatge, de bon lloc.
Com a fijo o hijo de algo i hom entenia algo en el sentit de bé o sigui, fill de bé, l' hidalgo tenia dret a ésser armat cavaller, estava exempt de càrregues reials i municipals i del servei de quintes i estava obligat a servir amb armes i cavall quan el rei el cridava, sempre que anés comandat pel rei mateix
hetera
Història
Entre els grecs antics, cortesana d’un nivell cultural i artístic en general força elevat.
Com que el paper de la muller legítima tenia un relleu escàs en el si de la família, les heteres tingueren un paper important en la societat grega sobretot a Atenes i gaudiren d’una notable consideració per llur refinament estètic i espiritual Aspàsia, Thaïs, Friné, la model d’Apelles i de Praxíteles, en són exemples cèlebres
hel·lenisme
Història
Nom amb què és designat el període de la història i de la civilització gregues (i també dels països sota l’òrbita cultural de Grècia) que va des de la mort d’Alexandre (323 aC) fins a la batalla d’Àccium (31 aC).
Droysen, a partir de la nova concepció hegeliana de la dialèctica de la història, encunyà aquest terme i estudià aquesta època, en què hom assístí a l’enfonsament de la ciutat estat, però també a la projecció universal de la cultura grega i a la superació de la clàssica distinció grec-bàrbar, pròpia d’èpoques anteriors Políticament s’eixamplaren les àrees d’influència grega i, bé que Alexandre no arribà a consolidar un imperi i que a la seva mort succeí un període de lluites els Diàdocs contra els Epígons, malgrat les discòrdies i la fragmentació, sorgiren a la llarga tres estats Egipte,…
hansa
Història
Associació mercantil creada per combatre els riscs del gran comerç i per fomentar la protecció mútua dels comerciants.
En destacaren la Hansa de les disset ciutats , associació de comerciants drapers dels Països Baixos i del nord de França ss XIII i XIV, organitzada per controlar els intercanvis amb l’Illa de França i la Xampanya, i la Hansa de Londres , unió de guildes flamenques que des del s XII monopolitzaren el comerç de draps i llana amb Anglaterra Decaigué al s XIV per la competència dels mercaders anglesos i el desenvolupament de la indústria drapera a Anglaterra La més important fou la Hansa teutònica Hansa