Resultats de la cerca
Es mostren 14713 resultats
Nikolaj Platonovič Ogarjov
Història
Literatura
Assagista i revolucionari rus.
Amb Herzen participà en la “lluita per l’alliberament del poble” Detingut diverses vegades, treballà amb Belinskij 1839 i altres escriptors demòcrates El 1840 començà a escriure poesia Viatjà per Europa, i el 1856 s’installà definitivament a Londres, on lluità activament amb Herzen contra el règim tsarista Collaborà en la revista Kolokol Cercador de noves formes poètiques d’expressió dels problemes socials, utilitzà uns temes i un estil populars Monologi ‘Monòlegs’, 1844-47, el poema Jumor ‘Humor’, primera i segona part 1840-41, tercera part 1867-68 També escriví pamflets, proclames, cançons…
Offa de Mèrcia
Història
Rei de Mèrcia (757-796).
Successor d’Etelbald Casà dues filles seves amb els reis de Wessex 789 i Northúmbria 792, fet que contribuí a la consolidació de l’hegemonia de Mèrcia sobre els altres regnes anglosaxons Fou el primer a prendre el títol de rei d’Anglaterra i el 796 signà un tractat de comerç amb Carlemany Construí el mur d’Offa, que separa Anglaterra del País de Galles
Gonzalo O’Farrill y Herrera
Història
Militar
Militar.
Viatjà per Europa, on estudià les tàctiques militars de Napoleó i fou ministre de la guerra abril del 1808 Formà part de la Junta constituïda per Ferran VII d’Espanya abans d’anar a Baiona, però reconegué després Josep Bonaparte Emigrat a França 1814, escriví, juntament amb Miguel José de Azauza, Memoria sobre los hechos que justifican su conducta política desde marzo de 1808 hasta abril de 1814 1815
Leopoldo O’Donnell y Jorris
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès.
Fill del tinent general Carlos O'Donell y Anethan, que fou governador militar de València, i nebot del primer comte de la Bisbal Ingressà en el cos d’infanteria Durant la primera guerra Carlina lluità en el bàndol liberal el 1836 ja era general i el 1837 lluità a Hernani i a Hondarribia Defensà Sant Sebastià, derrotà els carlins a Oiartzun 1838 i a Lucena 1839 —fet que li valgué el títol de comte de Lucena i la capitania general de València— i, en collaboració amb Espartero, foragità els carlins del Maestrat Partidari dels moderats, el 1841 s’aixecà contra Espartero i participà en el complot…
Enrique O’Donnell y Anethan
Història
Militar
Militar castellà d’origen irlandès, fill de José O’Donnell y O’Donnell, coronel del regiment d’Irlanda.
A quinze anys ingressà en l’exèrcit i es distingí durant la Guerra Gran En iniciar-se la guerra del Francès era general Fou regent del regne durant el captiveri de Ferran VII Assolí de trencar el setge de Girona amb les seves tropes i de conduir-les més tard a Vic, on es reuní amb altres unitats Això féu que fos nomenat capità general del Principat 1810, on implantà el sistema de quintes Al setembre d’aquest any derrotà els francesos, manats pel general Schwartz, a la Bisbal, fet que li valgué el títol de comte de la Bisbal Una ferida l’obligà a dimitir i a retirar-se a Mallorca desembre,…
Odoacre
Història
Príncep bàrbar, d’origen obscur, potser rugi o escita, fill d’Edicó, que sembla haver estat conseller d’Àtila.
Al servei de l’imperi Romà, el 476 reclamà el terç de les terres d’Itàlia per installar-s’hi Havent-s’hi oposat Orestes, que tutelava l’emperador infant Ròmul Augústul, es proclamà rei d’Itàlia després d’haver incendiat Pavia al capdavant d’un exèrcit integrat principalment pels hèruls i els turcilingis Féu morir Orestes i el seu germà Pau, deposà Ròmul Augústul i envià les insígnies imperials a Zenó, emperador d’Orient, amb la qual cosa posà fi a l’imperi d’Occident Zenó en certa manera reconegué els fets consumats i li donà el tractament de patrici Governà en pau i moderació, i, tot i ésser…
Odó I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i Roergue i marquès de Gòtia (875-918/19), fill de Ramon I i de Berta del Maine.
Succeí el seu germà Bernat II el Vedell El 878 uní l’Albigès o comtat d’Albi al comtat de Tolosa El 910 subscriví la carta de fundació de Cluny S'havia casat amb Garsenda, filla d’Ermengol, comte d’Albi, de qui tingué dos fills, Ramon II i Ermengol I, que el succeïren respectivament al comtat de Tolosa —que havia començat a governar amb el seu pare— i al de Roergue que comprenia el de Rodés ambdós posseïren en indivís l’Albigès, el Carcí i el marquesat de Gòtia, en part per successió del duc Guillem III d’Aquitània, mort el 918 Odó sembla ésser besavi de Ledgarda, muller del comte Borrell II…
Odó I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona (924-933/946).
Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement, pare de Maiol…
Odó I de França
Història
Rei de França (887-898) i comte de París.
Fill de Robert el Fort i d’Aelís de Tours Se sotmeté a Arnulf I de Germània, i aquest el deixà gaudir pacíficament del regne Derrotà els normands el 886 i el 888, quan havien atacat París, però fou derrotat per ells el 889 Hagué de lluitar contra diversos rivals i acabà pactant amb Carles el Simple, protegit també per Arnulf, i es repartí amb ell el regne el 897 Llavors li correspongueren els països entre el Sena, l’Atlàntic, la terra dels sarraïns i la Mediterrània, i per tant els comtats catalans, que inicialment havien oposat alguna reticència al seu reconeixement Es casà amb Teodrata i…
Odó I d’Aquitània
Història
Duc d’Aquitània i de Gascunya (685/688-735).
Fill del duc Llop I mort el 675 i casat amb Gualtruda, filla o, més aviat, neta del duc Boggis I i de Santa Oda, o bé fill d’aquests darrers Succeí en el govern per mort de l’esmentat Boggis i renúncia de sant Hubert, fill del duc Bertran I, que cogovernà amb el seu germà Boggis Regí el territori comprès entre els Pirineus, l’Atlàntic, el Loira i el Roine i arribà a ultrapassar aquest El 717 fou reconegut com a sobirà per Xilperic II i s’hi alià per lluitar contra Carles Martell, però després de ser derrotat el 718 o el 719 feu les paus amb Carles i li lliurà Xilperic Amb un fort exèrcit d’…