Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Fes 1932, hagué d’abandonar el país 1933 a causa de les seves activitats nacionalistes En tornar, intervingué en la fundació de l’Action Marocaine 1934 i, posteriorment 1937, de l’Istiqlāl, escissió de l’anterior partit Poc després fou deportat al Gabon 1937 De nou al Marroc 1946, esdevingué president de l’Istiqlāl càrrec que mantingué fins a la seva mort, però hagué d’exiliar-se 1947-53 Participà en el comitè d’alliberament d’Àfrica del nord i en la creació del Front National Marocain 1951 Després de la independència, fou nomenat president del…

Ferran VII, el monarca que fou encimbellat pel motí d’Aranjuez març del 1808, hagué de renunciar els seus drets a Baiona, on l’havia induït el propòsit que l’omnipotent emperador dels francesos el reconegués Poc abans el poble de Madrid, ajudat pels artillers Daoiz i Velarde, es rebellà contra les tropes napoleòniques, que es disposaven endur-se els darrers representants de la família reial, rebellió severament reprimida per Murat, nomenat lloctinent general del regne Pel juny la insurrecció s’estengué per tot el país, i els francesos no la pogueren sufocar El mariscal Bessières obrí la marxa…

Senyor dels castells de Milany i Vallfogona Passà al Rosselló al servei de Jaume III de Mallorca, que abandonà per seguir la causa de Pere III de Catalunya-Aragó 1342 auxilià Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet, i fou nomenat capità d’Elna 1344 El 1347 acompanyà el rei Pere a València com a conseller en les lluites contra la Unió, però fou obligat a abandonar-lo arran dels aldarulls de Morvedre Més tard sembla que intervingué en la guerra contra Castella, després de la caiguda de Cariñena 1363 El 1373 vengué el castell de Curull i la força del Vilar a Roger de Malla…

Filla de l’emperador Francesc I d’Àustria, es casà amb Napoleó 1810, el qual cercava, així, la consolidació del seu tron davant les monarquies tradicionals, amb la creació d’una dinastia El 1811 tingué un fill Napoleó , nomenat rei de Roma i futur successor de Napoleó Des del 1813, durant les absències del seu marit actuà com a regent, segons havia exigit el seu pare, però el seu interès pel govern i per la política es palesà com a nul En caure Napoleó, no el seguí a l’exili, i acceptà d’abandonar el seu fill i de tornar a la cort d’Àustria, que no deixà ni durant els Cent Dies…

Estudià a Londres i a Harvard EUA Afiliat al partit republicà popular —de centreesquerra—, en fou secretari general 1966-71 i president 1972-80 Primer ministre 1974, 1977 i 1978-79, l’any 1974 ordenà la invasió de Xipre En 1980-82 fou sovint empresonat i sancionat pel règim militar que el 1980 prengué el poder El 1989 esdevingué secretari general del Partit Democràtic de l’Esquerra, i el 1999 primer ministre El seu precari estat de salut bloquejà sovint l’acció de govern, però es negà a dimitir el càrrec fins que l’hagué d’abandonar arran de la victòria del Partit de la Justícia…

Fill de Ferran I i d’Isabella de Chiaramonte Essent infant, prengué part destacada en les guerres externes i internes del regne tingué un paper assenyalat en la reconquesta d’Otrant als turcs 1481 i es destacà per la duresa de la repressió contra els barons napolitans Quan Carles VIII de França envaí Itàlia amb la intenció de conquerir Nàpols, Alfons envià un estol sota el comandament del seu germà Frederic fracassat l’atac a Portovènere, conquerí Rapallo, però la flota napolitana hagué d’abandonar-la en arribar les forces del duc d’Orleans Davant la defecció d’alguns grans…

Era ostrogot d’origen i fou enviat per Teodoric, rei dels ostrogots, a Hispània com a general i governador Casat amb una dama noble hispanoromana, que li aportà riqueses territorials immenses Fou elegit rei pel desembre del 531, a Barcelona, on residí Vencé els francs, que envaïen tota la Tarraconense, l’any 541 En canvi, després d’ocupar Ceuta a l’Àfrica, l’hagué d’abandonar el 542 Teudis, tot i professar l’arianisme, fou no sols tolerant amb els catòlics, sinó que els protegí Sota el seu govern se celebraren els concilis de Barcelona ~540, el de Lleida 546 i de València 546,…

Fill d’una noble família d’origen got, s’alçà als voltants de Ronda 879 amb un grup de camperols, musulmans i mossàrabs, queixosos dels imposts exigits per l’emirat Després dels fracassats intents de submissió duts a terme per Muḥammad I i per al-Munḏir, el nou emir ‘Abd Allah intentà la via pacífica i el nomenà governador de la cora de Màlaga Poc després la rebellió rebrotà preses d’Archidona, Écija, Baena i Lucena derrotat a Poley actual Aguilar, s’inicià el seu declivi, agreujat en abandonar-lo els seus adeptes musulmans pel fet d’haver renegat de l’islam i de batejar-se amb…

Era conseller secretari de Lluís XIV de França Aquest l’envià 1702 a Felip V de Castella, que li havia demanat un expert per a refer les decaigudes finances castellanes La seva gestió fou eficaç millorà els proveïments de l’exèrcit i estimulà les manufactures Reorganitzà l’administració amb un criteri racionalista i aconsellà d’introduir-hi el càrrec d’ intendent suggeriment dut a la pràctica pel comte de Bergeyck, el 1711 La seva antipatia i insolència el feren impopular i hagué d’abandonar la cort 1706 Reclamat a Madrid el 1713 i recompensat amb el títol de comte de Vinaròs,…

Es casà amb Joana de França, filla de Lluís XI Durant la minoritat de Carles VIII fou un dels caps de l’oposició nobiliària Empresonat el 1488 i alliberat el 1491 pel rei, lluità al costat seu en l’expedició a Itàlia 1494-95 i n'aconseguí la successió 1498 El seu regnat representà el reforçament de la monarquia autoritària segons el model renaixentista així, neutralitzà les ambicions de la noblesa per la seva atracció cap a un tipus de vida cortesana i afalagadora Reformà l’administració, però inicià el costum de modificar els imposts sense consultar cap organisme representatiu Les seves…