Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Balduí II de Constantinoble
Història
Emperador de Constantinoble (1228-61).
Fill de Pere II de Couternay, succeí al seu germà Robert I regnà associat amb el seu sogre Joan de Brienne mort el 1237 Hagué de fer cara a les reivindicacions al tron de Bizanci dels emperadors de Nicea Joan II Ducas Vatatzés conquerí Adrianòpolis i Tessalònica, i el 1261 l’exèrcit de Miquel VIII s’emparà de Constantinoble, d’on pogué fugir Balduí II L’any 1267 conclogué amb Carles de Nàposl el tractat de Viterbo, pel qual, a canvi de la seva ajuda per a reconquerir l’imperi perdut, li'n cedí una part, i fou concertada la boda del seu fill i hereu, Felip de Courtenay, amb…
Ènnec de Vallterra
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític.
Fill d’una família noble, fou bisbe de Girona 1362-69 És notable la compilació de sinodals que manà fer a aquesta diòcesi El 1370 fou traslladat a Sogorb Era canceller de l’infant Martí, duc de Montblanc, i el 1377 acudí a Roma amb el seu germà Andreu de Vallterra per demanar la investidura de Sicília pel rei Pere III El papa Climent VII el designà per a Tarragona el 1380, però a causa del cisma no pogué prendre possessió de la diòcesi fins el 1387 Emparà la fundació de la cartoixa de Valldecrist, lluità per l’ampliació dels límits de Sogorb i féu reformar les catedrals de Sogorb i d’…
Jacob van Artevelde
Història
Polític flamenc.
Perceptor d’un impost de la vila de Gant sobre els teixidors, fou elegit cap del govern municipal el 1338 La crisi de la indústria tèxtil flamenca determinà la rebellió contra el comte de Flandes Lluís de Nevers Un exèrcit francès avançà contra Gant en ajuda d’aquest, però Artevelde s’emparà de Bruges i dominà la situació Celebrà tractats de neutralitat i lliure comerç amb França i Anglaterra 1338 Davant les maniobres de Lluís de Nevers prengué el partit d’Eduard III d’Anglaterra, que fou proclamat rei de França a Gant 1340 Formà confederació entre Flandes, Brabant 1339 i Hainaut…
Ferran Eiximenis d’Arenós
Història
Un dels caps de l’expedició de Roger de Flor amb els almogàvers a Orient.
Abandonà la companyia a causa de dissensions amb el cap durant l’hivern de 1303-04 i passà al servei del duc d’Atenes S'hi reincorporà a la primeria del 1306, acudint amb una galera i uns 80 catalans i aragonesos en ajuda de les forces establertes a Gallípoli S'emparà del castell de Màditos i s’hi establí En sorgir desavinences entre Berenguer d’Entença i Bernat de Rocafort, prengué el partit del primer reconegué l’autoritat de l’infant Ferran Durant el xoc a dues jornades de Kabāla, que costà la vida a Berenguer d’Entença, cercà refugi, amb alguns dels seus homes, en un castell…
Mūsà ibn Mūsà ibn Fortun
Història
Senyor de la vall de l’Ebre, de Tudela, d’Osca i de Saragossa.
De la família dels Banū Qasī , fou nomenat valí de Tudela per ‘Abd al-Raḥmān II i lluità contra Sunifred I, comte d’Urgell-Cerdanya Aliat amb el seu sogre Ènnec de Pamplona i amb el seu germà uterí Fortun Iñíguez, s’enfrontà amb Còrdova Malgrat la derrota 843, continuà com a valí i participà en les lluites contra els normands 843 Es declarà independent 847 fins al nomenament de Muḥammad I 852, en nom del qual comandà l’exèrcit que saquejà Barcelona 856 i prengué el castell de Tàrrega Fou atacat per Ordoni I d’Astúries a la fortalesa que es construí a Albelda 859, origen de la llegendària…
senyoria d’Egina
© B. Llebaria
Història
Territori feudal dels Frederic d’Aragó, dins el ducat d’Atenes, constituït per l’illa d’Egina, que esdevingué la darrera possessió catalana a Grècia.
Fou aportada en dot per Marulla de Verona al seu marit Alfons Frederic d’Aragó, comte de Salona, que fou succeït pels seus fills Pere, Joan, Jaume i Bonifaci Frederic d’Aragó El fill d’aquest darrer, Pere Frederic d’Aragó, es rebellà, i el seu cosí i vicari general d’Atenes, Lluís Frederic d’Aragó, s’emparà de l’illa el 1380, però la retornà al fill del rebel, Joan Frederic d’Aragó, la filla del qual es casà 1394 amb Antoni de Caupena el 1425 llur fill Aliot posà l’illa sota la protecció de Venècia per por dels turcs, amb la condició que si s’extingia la seva família la senyoria…
Nikola Pašić
Història
Polític serbi.
Contrari a la política de la dinastia dels Obrenović, creà el 1877 el diari Samauprava ‘L’Autonomia’, que esdevingué l’òrgan del partit radical serbi Exiliat el 1883, tornà el 1889, amb l’abdicació del rei Milan I, i establí una constitució democràtica President del govern 1891-92, a causa de la seva política russòfila hagué de deixar el poder i passà, a partir del 1893, a enfrontar-se amb la política conservadora i austròfila d’Alexandre I Assassinat aquest 1903, s’emparà novament del poder i continuà amb la seva política russòfila i antiaustríaca, aspirant a crear un fort estat…
Beremund III de Lleó
Història
Rei de Lleó (1028-1037).
Fill d’Alfons V, el qual succeí sota el govern de la seva madrastra Urraca Quan Sanç de Navarra ocupà el comtat de Castella 1029 s’apoderà també de les comarques lleoneses entre el Cea i el Pisuerga, però arribà a un acord amb Beremund III mitjançant el matrimoni de la germana d’aquest, Sança, amb Ferran, fill del navarrès Sanç, però, inicià una nova ofensiva i s’emparà d’Astorga, Zamora i la ciutat de Lleó 1034 Tanmateix, Beremund III recuperà la capital 1035, i Sanç hagué de retirar-se més enllà del Cea Ferran I de Castella prosseguí el litigi per les comarques entre el Cea i…
Muǧāhid al-Muwaffaq
Història
Nom amb què és conegut Abū-l-Gays ibn Yūsuf al-Muwaffaq.
Senyor de la taifa de Dénia 1010-44 regne de Dénia i de les Balears 1015-44 Era un llibert dels amirís que s’hagué d’exiliar de Còrdova durant les lluites intestines que ocasionaren la caiguda del califat Després dels intents, frustrats, d’installar-se a Tortosa i a València d’on fou expulsat per Muḏāffar i Mubārak, s’emparà de Dénia i inicià un govern independent Per tal de mantenir la legitimitat omeia, proclamà cap espiritual al-Mu'aytī, membre de la família destronada, el qual acollí a Dénia i conjuntament amb el qual, si més no en teoria, governà El seu govern fou d’un…
Trasibul
Història
Militar
General i polític atenès.
Demòcrata fervent i sostenidor de la política imperialista d’Atenes, fou trierarca 411 aC, estrateg i, després d’haver lluitat sota les ordres d’Alcibíades 410 aC, participà en la batalla de les Arginuses 406 aC Quan el consell dels Trenta s’emparà del poder de la ciutat, es refugià a Tebes, i des d’allí inicià la seva lluita contra els oligarques Assaltà el Pireu i, mort Críties i pacificats els ciutadans, entrà a Atenes i intervingué en la restauració de la democràcia Partidari de l’aliança amb Beòcia en ocasió del conflicte entre Tebes i Esparta, fou després l’home que dugué a…