Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
alferes
Història
En l’edat mitjana, oficial que portava la bandera en la infanteria o l’estendard en la cavalleria.
A la corona catalanoaragonesa l’alferes rebé el nom de senyaler a partir del s XII Al regne de Navarra fou substituït al s XIV pel de mariscal A Castella, en l’alta edat mitjana, l' alférez real , que corresponia al comes spatariorum de l’època visigòtica, era el cap de la guàrdia reial, encarregat de portar el penó o l’espasa reials en les batalles o en les cerimònies de la cort El càrrec fou variat moltes vegades fins que en la baixa edat mitjana la seva funció restà reduïda a portar l’estendard alférez del pendón real Perduda tota vigència des del començament del s XIX, amb…
Hemeroscopi
Història
Establiment grec citat per alguns texts clàssics (Estrabó, Aviè, Esteve de Bizanci) com si hagués existit a la costa del País Valencià.
La localització més concreta fou donada per Estrabó, que el situà entre el Xúquer i Cartagena i l’identificà amb Dénia, versió que ha estat seguida amb unanimitat des del Renaixement La majoria d’investigadors moderns ha suposat, també, que fou una ciutat fundada durant el període primerenc de la colonització grega s VI aC i que desaparegué aviat Davant la manca de troballes arqueològiques a Dénia que poguessin confirmar-ho, alguns investigadors han proposat altres localitzacions veïnes, com Xàbia o el penyal d’Ifac Ara per ara és un problema no resolt, complicat pel fet que les importacions…
Miquel Vives i Guioret
Història
Judaisme
Convers judaïtzant el nom jueu del qual era Yosef Abenfaram.
Era fill de Salvador Vives i Valeriola mort abans del 1500 i de Castellana Guioret, judaïtzant, a casa dels quals funcionava una sinagoga, de la qual Miquel era rabí Descoberta aquesta pels inquisidors i sorpresos mare i fill en plena funció religiosa, foren processats, relaxats i cremats Al lloc de la casa fou erigida una església pels inquisidors Miquel era casat amb Castellana Marc, també judaïtzant, de nom jueu Ester Ciunta Fou un dels processos més famosos de València —la descripció de la sinagoga, segons informe dels inquisidors, fou recollida per l’humanista barceloní Pere…
Andrew Jackson
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític nord-americà.
Fou senador per Tennessee 1797, jutge del tribunal suprem 1798-1804 i general durant la segona guerra de la independència Foragità els anglesos de Nova Orleans 1815 i els espanyols de Florida 1818 El 1828 fou elegit setè president dels EUA 1828-37 El seu govern, dominat per un partit demòcrata dinàmic, fou anomenat "l’era de Jackson" Defensà l’autoritat federal enfront de l’amenaça de secessió de Carolina del Sud s’oposà a la renovació del privilegi de la banca nacional i el conjunt de les mesures econòmiques que prengué situaren els EUA en la via d’un capitalisme liberal La seva política…
Kominform
Història
Organització comunista creada el 1947 amb la funció de coordinar les tasques polítiques dels partits comunistes de diversos països.
Succeí el Komintern Tercera Internacional , dissolt el 1943, però només agrupà Itàlia i França, entre els països capitalistes La seva línia d’acció principal fou l’atac contra el titisme Es dissolgué el 1956
síndic | síndica
Història
A Mallorca, cadascun dels deu representants de la part forana elegits anualment pel Sindicat Forà.
El nombre fou fixat, a petició dels forans, el 1315 Constituïen el consell permanent del Sindicat Forà, que residia a la ciutat de Mallorca, on tingué casa pròpia, es Sindicat, i gestionava i promovia els interessos generals dels forans Adquirí una gran influència i fou sovint el gran rival, antagònic en interessos, dels jurats generals de l’illa Des del 1358 Pere III de Catalunya-Aragó els reconegué l’autonomia econòmica, atorgada ja per Sanç de Mallorca, donant-los la facultat de cobrar imposicions, subsidis i talls als pobles per a aquesta funció entre els deu síndics foren…
corredor | corredora
Economia
Història
Persona que per professió fa d’intermediària en operacions mercantils, subhastes, pignoracions, etc, tot percebent una comissió o corretatge.
Als Països Catalans, l’ofici és esmentat ja al s XIII, tant a Barcelona 1257 com a València 1283 A partir del s XIV hom distingí diverses classes de corredors segons les mercaderies i segons les formes de venda, classes que poden ésser agrupades en la de corredor de coll i en la de corredor d’orella i, eventualment, com a grup a part, la de corredor d’animals Les corredories, fins als decrets de Nova Planta 1707-16, depengueren dels consells municipals, els quals limitaven les places i fixaven els corretatges Els corredors que intervenien en subhastes, pignoracions i altres negocis dependents…
edil
Història
Magistrat romà, originàriament propi de la ciutat de Roma.
Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques carrers, clavegueres i edificis públics, com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales , especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC De Roma el càrrec s’estengué a les…
intendent
Història
A les monarquies borbòniques de França i d’Espanya, funcionari administratiu que presidia una intendència
.
Als Països Catalans començaren a actuar durant la guerra de Successió, motiu pel qual els primers foren militars Llur funció era l’administració de tots els afers econòmics de l’exèrcit, però posteriorment els foren donades atribucions de tipus fiscal, de foment econòmic policia , en el lèxic de l’època i de justícia L’intendent era el nexe entre l’exèrcit aquarterat a la província i els imposts que hom recollia per a pagar-lo i per a d’altres necessitats de la monarquia cadastre, equivalent, talla També era el successor dels antics batlles generals, i administrava el patrimoni…
alcalde major
Història
Nom amb el qual també fou designat el tinent de corregidor
en la Nova Planta establerta per Felip V als Països Catalans; l’alcalde major era un càrrec originari de Castella ( alcalde
).
Aquests tinents de corregidors foren establerts a la capital del corregiment i sovint també a d’altres viles o ciutats de la mateixa demarcació Al Principat coincidien generalment amb les capitals de les vegueries o sotsvegueries suprimides, tant si havien esdevingut capital del corregiment com si no A diferència dels corregidors, sovint militars i gairebé sempre forasters, els alcaldes majors eren lletrats sense excepció i canalitzaren, especialment a partir de mitjan s XVIII, que estigueren a mans de gent del país, les aspiracions polítiques de les classes dirigents catalanes Tant els…