Resultats de la cerca

Els musulmans, intolerants amb els idòlatres, respectaren els cristians i els jueus, les religions dels quals tenien el caràcter de dimnī ‘protegida’ Els escriptors àrabs designaven els cristians sotmesos a l’islam amb noms diversos, com mu'āhid ‘confederat’, 'īlǧ ‘cristià’, aǧamī ‘estranger’ i mustā'rib ‘arabitzat’, la darrera de les quals preponderà amb la forma mossàrab El caràcter de comunitat bilingüe que tenien els mossàrabs els convertí en fecunds intermediaris culturals, i les seves relacions amb els cristians lliures expliquen per què el llibre clàssic dels mossàrabs, el Comentari a…

La dinastia fou fundada per Zhu Yuan-zhang, d’origen humil, que dirigí la rebellió contra la dinastia dels mongols, escollí Nanquín com a capital, establí un fort poder central, a la manera del sistema administratiu dels tangs, i féu florir de nou la cultura xinesa Entre els mings, que constituïren un extens imperi i impulsaren sobretot les obres públiques i l’art, cal esmentar l’emperador Zhu-Di 1403-31, el qual traslladà la capital a Pequín i estengué la influència xinesa La dinastia fou destronada per la dinastia manxú dels qing

Les milícies, com a forces auxiliars, reserves o formacions defensives, es desenvoluparen a partir del sXVII com a complement dels exèrcits, que aleshores ja eren arreu d’Europa permanents i assalariats Les milícies, en canvi, eren locals, formades per paisans instruïts ocasionalment i que hom mobilitzava només en cas de guerra Cal veure-hi la llavor del soldat-ciutadà i del servei militar obligatori L’existència de milícies a les Tretze Colònies americanes, destinades a lluitar contra els indis i els francesos, permeté d’utilitzar-les a la guerra d’independència nord-americana Foren l’…

Sembla provenir d’un cap dels francs salis, de nom Clodió, derrotat pels romans el 446 i mort vers l’any següent El degué succeir un fill o parent acostat seu, anomenat Meroveu, que donà nom a la dinastia Succeït pel seu fill Khilderic, i aquest, al seu torn, pel seu fill Clodoveu, el rei més important d’aquest llinatge, que es convertí al catolicisme 496, estengué notablement el seu regne a expenses dels visigots i unificà sota el seu domini diversos territoris francs A la seva mort 511 els seus fills es repartiren els estats paterns La història d’aquesta dinastia és plena de lluites i…

L’ús de tropes mercenàries fou molt difós a l’antiguitat entre els fenicis, els perses i, en menor grau, entre els grecs El primer estat que se serví a gran escala dels mercenaris fou Cartago També Roma contractà mercenaris sobretot a partir de Mari, que posà els fonaments d’un exèrcit professional romà Durant el Baix Imperi la major part de les fronteres eren defensades per mercenaris A l’edat mitjana, sobretot a partir de la guerra dels Cent Anys, la importància dels mercenaris augmentà considerablement i nasqueren les grans companyies, el paper de les quals fou preponderant en les guerres…

Els menestrals constituïen un estament social molt definit Durant el s XV llur participació en el govern de les ciutats fou un factor decisiu en la crisi municipal catalana A Perpinyà disposaven, des del 1449, de la plaça de cònsol cinquè A la ciutat de Mallorca, on no s’institucionalitzà la separació entre artistes i menestrals, obtingueren, el 1447, la mateixa proporció de places que els mercaders i els ciutadans al Gran i General Consell A Barcelona, on els menestrals participaven en el consell municipal des del 1257, la reforma del 1455 els atorgava trenta-dues places i un càrrec de…

Al Sacre Imperi hi havia dos tipus de feus el feu immediat , que depenia directament de l’emperador, i el feu mediat , que també en depenia, però per mitjà d’un altre senyor La mediatització consistia a fer passar territoris o individus de la primera categoria a la segona, i la seva finalitat fou de reduir l’extraordinària autoritat del Sacre Imperi i de reforçar el poder d’alguns dels seus països, en detriment de la sobirania de l’emperador Les principals disposicions mediatitzadores foren efectuades arran de les guerres napoleòniques, en la creació de la Confederació del Rin 1806 Els…

Es distingeixen entre ells el senescal de tradició comtal, que remunta al s XI, el majordom de tradició aragonesa, el canceller, el tresorer, el cambrer o camarlenc, el reboster, el protonotari, el mestre racional, i molts d’altres Pere I en data imprecisa, Pere II 1277, Jaume II 1308 i sobretot Pere III 1344 regularen el funcionament de la casa del rei en sengles disposicions

Alguns rebien el nom d’ofici major , com el jurat en cap o el mostassaf

S'oposa a la civilització oriental o asiàtica